divendres, 24 d’abril del 2009

'Ponyo en el acantilado' arriba als cinemes

Avui ha arribat a les pantalles dels cinemes del nostre país l'esperada Ponyo en el acantilado, l'última pel·lícula de Hayao Miyazaki, a qui com haureu vist hem dedicat una sèrie d'apunts en aquest bloc. Aquesta era, per tant, la raó de tant parlar de Miyazaki aquests dies. El film Ponyo en el acantilado és una adaptació ben lliure del clàssic La Sireneta, el conte d'Andersen, ja que explica la història de Sosuke, un xiquet de cinc anys que jugant a la platja es troba una peixeta de colors anomenada Ponyo, amb el cap atrapat en un pot de melmelada. Sosuke la rescata i el xiquet i la sinereneta es fan molt amics, però el pare de Ponyo, que és un bruixot que viu al fons de l'oceà, l'obliga a tornar amb ell. Així, tot s'embolica encara més quan la peixeta decideix ser humana i s'escapa per tornar amb Sosuke, que els crítics han identificat amb el fill de Miyazaki, Goro, amb qui el director ha volgut reconciliar-se després d'haver criticat públicament la seua primera pel·lícula, Cuentos de Terramar. En aquest senttit, Miyazaki sembla haver tornat a un anime més tendre i infantil, després de les històries amb aires tètrics i de malson de pel·lícules com La princesa Mononoke, El viatge de Chihiro i El castell ambulant. Amb tot, alguns crítics ja han advertit que també pot haver una doble lectura a Ponyo en el acantilado, ja que Miyazaki presenta una altra història amb un fort missatge ecologista, i amb un fons marí ple de criatures properes a la literatura de Lovecraft, ja que les forces oceàniques envairan la terra per aconseguir el retorn de la sireneta. Siga com siga, també es tracta del retorn de Miyazaki a l'animació tradicional i totalment artesanal, si bé el director japonès només havia utilitzat l'animació per ordinador en el sistema de producció de les seues pel·lícules i intentant que la tècnica digital no es notés gens ni mica. De fet, la pel·lícula es composa de 170.000 dibuixos fets a mà. Tota una declaració de principis per a una pel·lícula que només al Japó ja ha recaptat més de 175 milions de dòlars, i que ara arriba al nostre país precedida de crítiques excel·lents.

3 comentaris:

  1. hola i felicitats per un altre bloc super-interessant .... 2 preguntes; saps per a quina edad esta pensada o apropriada, o sigui es adequat per un xiquet de 5 anys? sembla que si, pero .... i, esta en català també?
    gracies

    ResponElimina
  2. Hola, Brian!
    Gràcies per visitar-nos, i ja saps que tens la porta oberta per participar-hi.
    La pel·lícula és apta per a tots els públics. Però de moment només es pot veure "Ponyo en el acantilado", i no "Ponyo al penya-segat sobre el mar".

    ResponElimina
  3. Feia temps que esperava una altra peli del genial Miyazaki! Sort que hi ha moltes pel·lícules anteriors per triar, l'altre dia vaig veure "Mi vecino Totoro" que no l'havia vist encara i em va encantar. Felicitats pel bloc i llarga vida a l'animació!!!

    ResponElimina