dimarts, 22 de març del 2011

'Akira', en DVD i Blu-Ray amb so hipersònic

0 comentaris
Què dir que no s'haja dit ja d'"Akira" (1988), la pel·lícula basada en el manga homònim de Katsuhiro Otomo que va revolucionar l'anime? La notícia, a banda que s'estaria preparant una versió nord-americana en imatge real, és que falten pocs dies perquè el 29 de març es pose a la venda un pack amb "Akira" en DVD i Blu-Ray, per un preu d'escàndol: poc més de 20 euros. La reedició es deu al fet que Sony s'ha fet càrrec de la distribució del catàleg de Selecta Vision, el segell que fins ara estava distribuint més anime al nostre país. La pel·lícula ha tornat al primer pla de l'actualitat després del terratrèmol del Japó i el desastre nuclear a Fukushima.



"Akira" està ambientada l'any 2019, en una megalòpoli anomenada Neo-Tokyo, que els japonesos han construït al damunt de l'antiga capital, destruïda després de la Tercera Guerra Mundial. Japó, en realitat, és un país al límit del col·lapse, que pateix greus crisis polítiques. En secret, un equip de científics dirigits per l'exèrcit ha reactivat un experiment per trobar individus que puguen controlar l'arma definitiva, una força coneguda com "l'energia absoluta". Mentrestant, Kaneda és un jove que lidera una banda de motoristes, i que veu com el seu amic Tetsuo és ingressat en unes instal·lacions militars després de tenir un accident durant una baralla. Un cop allà, els militars descobriran que Tetsuo posseeix l'energia absoluta, però el jove no es resigna a ser un conillet d'índies, i molt aviat esdevindrà una amenaça enorme i desconeguda. Com dèiem, el pack combo inclou dos discos amb la pel·lícula, un amb "Akira" en DVD i l'altre amb el film en Blu-Ray d'alta definició. A més de la versió original en japonès, també hi ha un nou doblatge en castellà, el doblatge en espanyol amb què "Akira" es va estrenar en els cinemes, i els doblatges posteriors en català i valencià. A més, també hi ha la banda sonora amb so hipersònic, composada pel mestre Shoji Yamashiro, diversos tràilers i l'storyboard de Katsuhiro Otomo. En concret, el so hipersònic és possible gràcies a la capacitat del Blu-Ray, i alguns l'han descrit com la possibilitat de sentir el so en el cos humà, ja que produeix un augment de l'estimulació cerebral. Això és a causa de l'exposició a freqüències sonores ultrasòniques de fins a 100 Khz, que són absorbides pel cos a través de la pell i els teixits, tot activant la xarxa neuronal que processa la bellesa, el plaer i l'emoció. Amb tot, per poder reproduir-les cal un equip de so capaç de processar aquest tipus de freqüències.
Segueix llegint...

divendres, 18 de març del 2011

L'escriptor Haruki Murakami rep el Premi Internacional Catalunya

0 comentaris
El govern de la Generalitat ha concedit el XXIII Premi Internacional Catalunya a l’escriptor japonès Haruki Murakami en reconeixement a la seua obra narrativa que, segons recull l’acta del jurat, ha esdevingut “un referent destacat del panorama literari mundial” i ha construït “un pont literari entre Orient i Occident”. Així ho ha anunciat avui el portaveu del Govern i secretari general de la Presidència, Francesc Homs, al costat del president delegat del jurat, Xavier Rubert de Ventós, i l’editor i crític literari, Josep Maria Castellet, que forma part del jurat. Murakami rebrà el guardó de mans del president de la Generalitat, Artur Mas, el proper 9 de juny en un acte al Palau de la Generalitat.

Després d’analitzar les 196 candidatures presentades de 59 països diferents, i tal com ha anunciat el president delegat del guardó, Xavier Rubert de Ventós, el jurat ha decidit atorgar per majoria absoluta el XXIII Premi Internacional Catalunya a Haruki Murakami “en reconeixement a la seva obra narrativa, que ha trascendit el seu àmbit cultural i ha esdevingut un referent destacat del panorama literari mundial; a la creació d’una obra i un univers personal, que dibuixa un món d’oscil·lacions permanents, entre el real i l’oníric, l’humor i la foscor, i al fet de constituir un pont literari entre Orient i Occident, capaç de conjuminar els dos mons: la lleugeresa taoista i l’absorció de tendències i tradicions culturals foranies”.

El portaveu del Govern ha posat de manifest que la “coincidència” de la decisió del jurat amb la situació que es viu al Japó fa que “aquesta voluntat que identifica el jurat de construir ponts literaris entre Orient i Occident sigui avui més vigent que mai”. “Des de Catalunya és una manera més, no pensada ni dissenyada, de testimoniar la solidaritat amb el poble japonès”, ha manifestat Homs. Segons el portaveu del Govern, la distinció de Murakami dóna “continuïtat” al “prestigi” acumulat pel Premi Internacional Catalunya al llarg dels seus 23 anys. “Una vegada més està a l’alçada i al nivell de tots els seus premiats, del jurat i dels membres de la institució que els representa, la Generalitat de Catalunya”, ha sentenciat.

De la seua banda, l’editor i crític literari, Josep Maria Castellet, ha subratllat “la importància i l’interès tècnic i literari” de l’obra de Murakami, de qui n’ha glossat la figura. Segons Castellet, Murakami “ha trencat la tradició de la literatura japonesa, no per haver trencat els continguts, sinó per haver trencat la tradició japonesa a través de la tècnica”.


Agraïment de Murakami

Després de conèixer el veredicte, Murakami ha manifestat el seu agraïment en un escrit adreçat al jurat. L’escriptor japonès s’ha mostrat “molt honorat” per un premi que, segons ha manifestat, servirà com a “estímul” i “encoratjament” en un dels “temps més difícils” pel país. “Els meus compatriotes estan passant ara els temps més difícils, patint pel ferotge terratrèmol i els seus efectes. En aquests moments no tinc una idea exacta del que s’esdevindrà després ni quin tipus de contribució em serà possible fer pel meu país”, ha manifestat Murakami, que clou en l’escrit: “espero que aquest premi i el reconeixement de la meva obra per part de la gent de Catalunya pugui constituir una certa forma d’encoratjament per a la meva gent. Necessitem, suposo, qualsevol tipus d’estímul en aquests temps tan difícils”.

Nascut a Kyoto el 1949, Murakami és llicenciat en literatura i dramatúrgia per la Universitat de Waseda. Va escriure el seu primer llibre als 39 anys, Kaze no uta o kike (Escolta com canta el vent), amb el qual va guanyar el premi literari Gunzu, destinat a escriptors emergents.

El premi

Creat el 1989 per la Generalitat, el guardó reconeix anualment aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món. Està dotat amb 80.000 euros i l’escultura La clau i la lletra d’Antoni Tàpies. L’any passat es va concedir a l’expresident dels Estats Units, Jimmy Carter. Els guardonats del premi, des de 1989 fins a l’actualitat, són: el filòsof anglès Karl R. Popper, filòsof anglès; el físic pakistanès, Abdus Salam, físic pakistanès; l’oceanògraf francès Jacques-Yves Cousteau; el violoncel·lista rus Slava Rostropòvitx, violoncel·lista rus; el genetista italià Luigi Luca Cavalli-Sforza: el filòsof francès Edgar Morin, filòsof francès; els polítics txec Václav Havel i alemany Richard von Weizsäcker (compartit); l’escriptor turc Yashar Kemal; l’economista indi Amartya Sen; el polític francès Jacques Delors; l’escriptora anglesa Doris Lessing; l’historiador marroquí Abdallah Laroui; l’historiador i cooperant italià Andrea Riccardi; l’assagista nord-americà Harold Bloom; l’escriptora i activista egípcia Nawal al-Sa’dawi; el filòsof palestí Sari Nusseibeh i l’escriptor israelià Amos Oz (compartit); l’antropòleg francès Claude Lévi-Strauss; el bisbe brasiler Pere Casaldàliga; el biòleg nord-americà Edward O. Wilson; la metgessa birmana Cynthia Maung i la política birmana Daw Aung San Suu Kyi (compartit); el videoartista nord-americà Bill Viola; l’expresident dels EUA Jimmy Carter, i enguany l’escriptor japonès Haruki Murakami.

El jurat està presidit pel president de la Generalitat, Artur Mas, i integrat per personalitats rellevants del món de la ciencia, l’economia, les arts i la cultura. En aquesta XXIII edició del Premi els membres del jurat són: la historiadora de l’art i ambaixadora de Jordània a Itàlia, Wijdan Al-Hashemi, l’arquitecte Ricard Bofill, el crític d’art Juan Manuel Bonet, l’escriptor i editor Josep Maria Castellet, el polític i economista Jacques Delors, la soprano Barbara Hendricks, el filòsof Edgar Morin, el sociòleg Richard Senté, la biòloga Anna Veiga, i el físic Jorge Wagensberg. Xavier Rubert de Ventós és el president delegat del premi i Teresa Sala la secretària.
Segueix llegint...

El tsunami de 'Ponyo en el acantilado'

0 comentaris

Tsunami és una de les paraules japoneses que hem incorporat a la nostra llengua, en aquest cas, per designar les grans onades marines d'origen sísmic. Amb el terrible terratrèmol del Japó de divendres passat, que després va generar una onada monstruosa que ha colpejat la costa nord del país i ara amenaça tot el Pacífic, hem estat més conscients que mai del veritable sentit d'aquesta paraula. D'altra banda, quan van posar la cadena pública japonesa NHK World per veure les imatges en directe, no hem pogut evitar pensar en el tsunami poètic de 'Ponyo en el acantilado', l'obra mestra de Hayao Miyazaki. I la idea ens ha rondat el cap durant dies, com si Miyazaki ens hagués advertit, com sempre fa amb en els seus animes, que si continuem abusant de la natura el planeta es rebel·larà contra l'espècie humana. Finalment, hem buscat la seqüència del tsunami de 'Ponyo en el acantilado', i a YouTube ens hem trobat amb aquest vídeo d'algú que també havia pensat el mateix, i que ha combinat les imatges de les notícies de l'NHK amb els dibuixos animats de Miyazaki.

Segueix llegint...

'El doctor Slump', a l'abril en DVD

0 comentaris



Un dels grans misteris de la humanitat s'ha acabat de revelar. El 13 d'abril es posarà a la venda, per primera vegada, l'edició en DVD de la sèrie d'animació japonesa Dr. Slump, considerada l'opera prima d'Akira Toriyama ('Bola de Drac'). Com ja sabreu, 'Dr. Slump' narra les aventures del professor Sembei Norimaki i de la seua creació, Arale, un robot amb forma de xiqueta de 10 anys. L'encarregat de comercialitzar el pack és Emon Home Entertainment, sota el segell de Jony Media, amb motiu del 30è aniversari de la sèrie. El primer volum, que es vendrà per uns 40 euros, inclourà quatre discos amb una dotzena d'episodis, a més d'un llibret il·lustrat. D'entrada, la previsió és traure al mercat els primers 50 capítols (la sèrie en té més de 240), en un total de quatre volums de DVDs. A banda d'alguns extres interessants, com un reportatge sobre la millora de la qualitat de la imatge o els esborranys originals, hi haurà un karaoke que ens permetrà cantar les cançons del principi i del final. A més, les pistes d'àudio inclouran l'immillorable i imprescindible doblatge del  'Dr. Slump' al català, el que es va poder escoltar per TV3. Curiosament, també cal dir que s'ha fet un nou doblatge de la sèrie al castellà, i que Pull & Bear (del grup Inditex) té previst aprofitar el 30è aniversari de la sèrie per comercialitzar a l'estiu una col·lecció de samarretes d'Arale i del doctor Slump, així com una altra de de dessuadores per a la tardor.
Segueix llegint...

divendres, 11 de febrer del 2011

'Ghost in the Shell 2.0', al canal 3XL i també a internet

0 comentaris

És una obra mestra de l'anime de ciència-ficció, la 'Citizen Kane' de l'animació japonesa si abans no s'hagués fet l''Akira' de Katsuhiro Otomo. 'Ghost in the Shell' arriba aquesta nit al canal 3XL, que estrena en primícia la versió remasteritzada d'aquest clàssic modern de Mamoru Oshii. L'expectació és tan gran que fins i tot s'ha creat un esdeveniment a Facebook, per confirmar assistència. Durant els propera setmana a internet, però també a partir de les 22.00 hores per televisió, podrem veure un altre cop 'Ghost in the Shell', però amb el doblatge, la banda sonora -revisada pel gran Kenji Kawai- i l'estètica completament renovats i enriquits, amb nous efectes digitals. Així, aquest llargmetratge del 2008 és, en realitat, com un remake de la pel·lícula del 1995, tot mantenint tot el millor de l'anterior. 'Ghost in the Shell' és una de les obres més grans de la ciència-ficció, no només japonesa, sinó mundial. És la història d'un món ciberpunk, de la deshumanitzada posthumanització de l'agent Motoko Kusanagi. En aquest sentit, la cinta de Mamoru Oshii és hereva del 'Blade Runner' de Ridley Scott, però al mateix temps també és cert que la nissaga de 'Matrix' dels germans Wachowski també és deutora de 'Ghost in the Shell'.

Segueix llegint...