Cara del Follet Tortuga per dispensar mocadors de paper

La botiga virtual Kurogami, especialitzada en la importació d'articles del Japó, acaba d'anunciar la comercialització al nostre país d'un producte (molt friki, genial i molt divertit) de merchandising de la sèrie Bola de Drac. Es tracta de la cara a tamany real del Follet Tortuga, que en realitat és un dispensador de mocadors de paper. Així, l'anomenat Mutenroshi face et permet guardar els teus mocadors de paper i estirar-los pels forats del nas del Follet Tortuga, un dels personatges més carismàtics de Bola de Drac. Com recordareu, el Follet Tortuga es posava mocadors al nas cada vegada que li sortia sang, quan s'excitava en veure una noia jove i bonica. El mestre Muten Roshi, també conegut com Geni Tortuga, és un personatge del manga i l'anime creat per Akira Toriyama. A Dragon Ball, el Follet Tortuga un vell mestre d'arts marcials que prepara en Son Goku i el seu amic Krilín. Durant molt temps va ser l'home més fort del món, entrenat pel mestre Mutaito i posteriorment per Karin, el Mixet Murri, l'amo de la Torre Sagrada. És el creador de l'atac més emblemàtic de Son Goku, el Kame Hame Ha (que vol dir ona de corrent Tortuga). Com podeu veure, el Follet Tortuga és calb, porta ulleres de sol, té barba i bigoti blanc, i normalment porta una closca de tortuga gegant i molt pesada a l'esquena. A més, viu a una illa minúscula enmig de l'oceà, en què només hi ha casa seua. Només té un punt feble: les noies joves i boniques. L'artilugi té aproximadament uns 30 centímetres i és un producte oficial de Dragon Ball, que ha estat fabricat per la casa Banpresto. El preu de l'article és de 22,50 euros, i si te'l compres a través d'internet a la pàgina de Kurogami t'arriba a casa al cap de 24 hores.

Segueix llegint...

'Callejeros Viajeros' visita Tòquio

El programa Callejeros Viajeros, que la cadena Cuatro emet els diumenges a les 21.30 hores, arriba a la capital del Japó. A Tòquio hi viuen 35 milions de persones. Els seus carrers són un formiguer de gent, sons i llums que enlluernen a cada pas. L'encreuament més transitat del món està a Tòquio, es diu Shibuya i el seu semàfor en verd permet el pas de cinc milions de persones al dia. Per anar a treballar milions de tokiotes agafen el metro diàriament. A les vuit del matí només hi ha una forma d'entrar en un vagó del metro, "d'esquena i empenyent". Així ho explica David, un madrileny de Móstoles que admira la cultura japonesa. Enmig d'aquest enrenou, la tranquil·litat d'un temple budista. Els japonesos utilitzen aquests llocs sagrats per a l'oració i per a curar els mals amb encens. A la capital japonesa és fàcil trobar una dona vestida amb el tradicional Kimono, però també veure un gos en texans i camisa. En quina altra ciutat es pot llogar un gos per passejar? Hi ha establiments en què et seus al terra per gaudir de la companyia ... d'un gat. Carícies, mims i proximitat felina per una estona, com el que contracta una senyoreta de companyia. És afecte animal per hores.
Mentrestant, en un parc de Tòquio, un grup d'imitadors d'Elvis balla les cançons del mite del rock davant la indiferència dels vianants. Res del que passa a la capital nipona impressiona els seus propis habitants. Ni tan sols el menjar de plàstic, imitacions perfectes de qualsevol producte que veiem en el plat d'un restaurant i que llueixen en un aparador esperant a ser comprats com a objecte de decoració. Dormir unes hores en un "hotel càpsula"-nínxols cuirassades en forma de tomba on dormen els japonesos-per als tokiotes és una cosa normal, però per Chema, "el nen cagat", és claustrofòbic: A Espanya s'enterra a les persones de la mateixa manera, diu. Chema porta onze anys vivint a Tòquio i encara que, segons ell, no és un bon cantaor, es guanya la vida cantant flamenc. La capital de l'imperi japonès és la barreja de moltes ciutats. És el passat i el futur. Tòquio és un reportatge de Sonia López, i tot seguit teniu la promo del programa de diumenge...

Segueix llegint...

L'Otakuart de València durarà tres dies

L'altre dia us parlàvem de les últimes novetats otakus del Saló del Còmic de Barcelona, i avui ja podem donar-vos els primers detalls de la cinquena edició de l'Otakuart, les jornades alternatives de manga de Quart de Poblet, a València. La principal novetat de les jornades, organitzades per Studio Kat i la Casa de Joventut L'Amagatall, és que enguany duraran tres dies, el 10, 11 i 12 de juliol. A més, els dies previs al MegaSalón es dedicaran a la Setmana Cultural Otakuart. De fet, des del dia 4 de juliol se celebraran activitats en diferents punts de València i Quart de Poblet, amb l'objectiu de promocionar l'esdeveniment. Alguns dels més atractius seran el lliurament dels I Premis Otakuart a la Fnac Sant Agustí, o la festa-aniversari a la llibreria especialitzada Futurama. El principal objectiu dels organitzadors és oferir un esdeveniment de qualitat, ple d'activitats, concursos i tornejos, tot demostrant que un esdeveniment lúdic dedicat al manganime pot estar al mateix nivell que un esdeveniment comercial, amb els seus mateixos avantatges i sense molts dels seus inconvenients. L'entrada serà gratuïta durant els tres dies de l'Otakuart.
El recinte estarà dividit en sis àrees temàtiques diferents: a les de l'any passat (Videojocs, Escenari, Jocs de Taula i Aire Lliure) se'ls sumen aquest any les àrees de Jocs de Rol i Activitats Aquàtiques. Cadascuna d'elles tindrà la seua pròpia medalla, ja que es repetirà la fórmula de la Lliga de Medalles Pokèkuart: qui més medalles tinga al final de l'esdeveniment, serà l'autèntic Mestre Pokèkuart. D'altra banda, amb la intenció que en la cinquena edició l'Otakuart done un salt qualitatiu, l'àrea de botigues es dividirà en dues zones: la zona social, on s'ubicaran els estands de fanzines i associacions; i la zona comercial, dedicada a les empreses del sector, que demanen un espai professional adequat a les seues necessitats amb estands firals. La zona de videojocs també creixerà en espai i tornejos, mentre que els aficionats a l'escenari no tindran més respir que el de l'hora de dinar. Sense comptar amb les noves activitats aquàtiques, que refrescaran a tots els valents que s'atreveixin amb elles. Però la llista no acaba aquí: cafeteria Maid (i cafeteria Espartana), Sobreviu a Chibisland, Trivial Fantasy, Concurs de Talent Pirata, Partit de Futbol generació Naruto vs generació Dragon Ball, lligueta de bàsquet Chicho Terremoto, exhibicions de Airsoft i Kung-fu , concurs de cosplay estiuenc... i molt, molt més. Tots els assistents rebran una Guia de Supervivència en Otakuart, amb els horaris i plànols bàsics per moure's per l'esdeveniment. El servei de cafeteria-bar estarà obert durant tot el dia. A més, amb motiu del cinquè aniversari de l'Otakuart, els assistents inscrits en qualsevol activitat rebran una polsera commemorativa de regal. La sol·licitud d'estands comercials i socials ja està oberta a la pàgina web oficial de l'esdeveniment, on aniran apareixent els horaris de les activitats, el programa complet i les dates dels diferents actes de la Setmana Cultural Otakuart (www.studio-kat.net/otakuart09).

Segueix llegint...

'Dragon Ball Kai', al canal d'AnimEbre

El canal d'AnimEbre a Livestream Studio (abans Mogulus) us ofereix a partir d'avui la possibilitat de veure en línia els set primers episodis de Dragon Ball Kai, la nova versió actualitzada de Bola de Drac. Els capítols fa dies que es poden veure en diversos portals d'internet, i nosaltres hem aprofitat els enllaços de l'usuari Otakusama1 a YouTube. La sèrie, que va començar el 5 d'abril a la cadena FujiTV del Japó, reexplica la història de Son Goku que ja coneixem, però actualitzant-la als gustos actuals i amb motiu dels 25 anys del manga creat per Akira Toriyama. De fet, el Kai que han afegit al títol vol dir "renovat". Com podreu veure, Dragon Ball Kai passa molt de pressa per l'etapa infantil de Goku (tot i que molts fans de la sèrie considerem que són els millors capítols de Bola de Drac), incorpora algunes escenes noves per entendre millor la història, i se centra bàsicament en la vida adulta del personatge. Des del punt de vista tècnic, la principal diferència en relació a la sèrie original és que és una nova Bola de Drac remasteritzada, en alta definició i en format panoràmic. A més, s'han fet uns nous títols de crèdits, tant d'inici com al final. Des del punt de vista artístic i narratiu, la principal característica és que s'ha tornat a doblar, que s'han regravat els efectes de so i que s'han eliminat dos terços de la història original, fins al punt que els 291 episodis que tenia la primera Bola de Drac, aquesta nova Dragon Ball Kai els ha reduït a 100 capítols, tot eliminant les escenes que s'allargaven massa o farciments absurds. De fet, moltes vegades s'ha criticat Dragon Ball per fer-se eterna en alguns arcs argumentals, així com per allargar massa els combats, les lluites. Per tant, després de veure els primers capítols, sembla que Dragon Ball ha guanyat en ritme, és un anime molt més dinàmic. Tot i així, pensem que la sèrie original encara aguantava força bé el pas del temps. En canvi, hi ha altres animes de la mateixa època que sí que necessiten un retoc urgent... Tot seguit teniu l'openning de Dragon Ball Kai, i recordeu que podreu veure tots els episodis al canal d'AnimEbre a Livestream Studio (també en opció de vídeo sota demanda).

Segueix llegint...

Doraemon i Shin Chan, convidats estel·lars al Saló del Còmic de Barcelona

Dos dels personatges que han fet més al nostre país per estendre el fenomen otaku, Doraemon i Shin Chan, ja han confirmat la seua assistència a la jornada inaugural del XXVII Saló Internacinoal del Còmic, que enguany serà del 29 de maig a l'1 de juny al recinte de Fira de Barcelona. En concret, Shin Chan i Doraemon estaran presents a l'espai d'activitats del saló, en què els més petits podran realitzar diversos jocs i tallers, així com passar una estona divertida al costat dels seus personatges favorits. D'aquesta manera, els petits que s'apropin al Saló del Còmic podran descobrir tots els secrets de Doraemon i també l'humor de Shin Chan. Així, en l'espai destinat a Doraemon hi haurà tallers de pintura i maquillatge, en què podran pintar, acolorir i muntar màscares i titelles dels protagonistes d'aquesta sèrie creada per Fujimoto Hiroshi i Motoo Abiko, que és una de les més veteranes (el manga va començar a publicar-se el 1969, mentre que l'anime actual va iniciar-se el 1979). Per la seua banda, a l'espai Sin Chan hi haurà tallers de manualitats i l'activitat Balla amb Shin Chan, un joc d'habilitat i atenció en què els participants podran aconseguir una edició limitada del DVD que acaba de sortir al mercat, Spa Wars: La guerra de los balnearios, que inclou una capsa de fusta, quatre postals, un pòster i un clauer. Per tant, ja ho sabeu: si teniu previst assistir a la inaguració del Saló del Còmic, tingueu en compte que Doraemon i Shin Chan faran una aparició estel·lar, i que saludaran les auroritats i donaran la benvinguda als primers assistents a l'acte.

Segueix llegint...

'Star Trek', el manga, s'edita al nostre país

El proper 22 de maig ha estat la data elegida per Edge, fins ara coneguda per comercialitzar jocs de rol, jocs de taula i cartes, per entrar en el mercat editorial i per posar a la venda al nostre país la versió manga d'Star Trek, una de les nissagues de ciència-ficció més importants de tots els temps. El primer volum, titulat Shinsei Shinsei, arribarà a les llibreries poques setmanes després de l'estrena als cinemes de la nova pel·lícula d'Star Trek dirigida per J.J.Abrams, però amb cinc històries noves que recuperen el millor de la sèrie original, tot combinant la franquícia amb els dibuixos i la tècnica narrativa del còmic japonès. Es tracta, en realitat, d'una obra nord-americana, que va començar a publicar-se el 2006. Així, de la mateixa manera que també ho feia la sèrie original, els nous viatges de la tripulació de l'Enterprise porten noves reflexions sobre política social i molta introspecció dels personatges, amb el contrapunt de la lògica aplastant d'Spock. La primera història es titula Efectos secundarios, i té guió de Chris Dows i dibuixos de Makoto Nakatsuka. Tot seguit, hi ha la història Solo, amb guió de Joshua Ortega i il·lustracions de Gregory Giovanni Johnson. El relat Hasta que la muerte... té guió de Mike W. Barr i dibuixos de Jeong Mo Yang, mentre que El Oban té guió de Jim Alexander i il·lustracions de Michael Shelfer. Finalment, la història titulada Huérfanos està dibuixada per Ej Su, amb guió de Tob Tokar. Una primera entrega molt prometedora, que segons l'editorial tindrà continuïtat amb la publicació de nous volums d'aquest manga treekie.

Segueix llegint...

'Hunter X Hunter' arriba a Animax

El canal de pagament Animax ha estrenat avui la sèrie Hunter X Hunter: Cazadores de tesoros, un dels animes més populars dels últims anys. De fet, tot i que el manga original ha patit nombroses aturades, es tracta d'un dels còmics japonesos més veterans, ja que va començar a publicar-se l'any 1998 a la revista Shônen Jump i ja ha acumulat uns 290 capítols. La major part de les aturades són degudes a malalties indeterminades del seu autor, el mangaka Yoshihiro Togashi. La versió animada es va començar a emetre fa gairebé deu anys, a l'octubre del 1999, per la cadena Fuji TV, produïda per la mítica Nippon Animation i dirigida per Kazuhiro Furuhashi. L'anime té 62 episodis, però també hi ha tres OVA, que van estendre el nombre d'episodis fins als 96. Hunter X Hunter (si voleu dir bé el títol, heu de tenir en compte que la X no es pronuncia) explica la història d'un xiquet anomenat Gon Freecss, que un dia descobreix que el seu pare continua viu. A més, també li diuen que el seu pare, Ging Freecss, és en realitat un llegendari Hunter (Caçador), una èlit de la humanitat amb llicència per anar a qualsevol lloc o fer qualsevol cosa. Així, Gon decideix seguir els passos del seu pare, passar l'examen per esdevenir un Hunter, i finalment, trobar-lo, per demostrar-se a si mateix i als altrs que és un caçador per mèrits propis.
Hunter X Hunter s'emet a Animax de dilluns a divendres, a les 11.32 i a les 18.45 hores, tot i que també hi ha redifusions en altres hores del dia i durant els caps de setmana.

Segueix llegint...

'B's Log', nova revista espanyola de manga en quioscos i llibreries

Suposo que ja esteu al cas de com funcionen les revistes de manga al Japó. Al nostre país estem acostumats a comprar els manga compil·lats en volums força ben editats i enquadernats, però al Japó la majoria de còmics també es publiquen en sèries a través de revistes tan conegudes com Shônen Jump, que actualment és la més venuda en aquell país. De fet, és la revista de còmics més venuda del món. Actualment publica mangues tan coneguts com One Piece o Naruto, però de les seues pàgines també va sortir, per exemple, Bola de Drac, El Doctor Slump, Musculman o Mazinger Z. Doncs bé, ara l'editorial Planeta DeAgostini ha decidit publicar la nostre país una revista de còmics a l'estil genuïnament japonès. Es tracta de B's Log, que arribarà als quioscos i llibreries aquest mes de maig, tot coincidint amb el Saló del Còmic de Barcelona.
D'aquesta manera, per fi podrem gaudir de les millors sèries editades al Japó, amb molt poc temps de diferència, recopilades en una sola publicació mensual. Seran gairebé 500 pàgines de manga, no sobre manga, per un preu força atractiu, de només 6,95 euros. No és el primer intent d'aquesta editorial per introduir les revistes de manga al mercat espanyol, ja que el 1995 ja va crear la desapareguda Shonen Mangazine, de la qual se'n van publicar 24 números amb unes 100 pàgines. En aquest cas, a les pàgines de la nova B's Log, podran gaudir tant l'aficionat al manga com el nouvingut al gènere. A l'expert, se li donarà la possibilitat de llegir històries noves, inèdites a Espanya, i fins i tot de descobrir a alguns autors; i al neòfit, a aquell que no sàpiga per quina sèrie decantar-se per donar els seus primers passos com otaku, se li oferirà la gran portunitat d'accedir a diferents mangues de tots els gèneres, en una única publicació. De fet, la revista estarà dedicada bàsicament a les sèries exclusives, tot mantenint la intriga entre un lliurament i el següent, amb històries plenes d'acció, fantasia, humor, ciència-ficció i, com no podia ser d'altra manera tractant-se de còmic japonès, grans dosis d'amor.
D'altra banda, B's Log inclourà sèries japoneses, més de 10 aquest primer número, però també donarà cabuda a autors espanyols que s'atreveixin amb el dibuix a l'estil nipó. A més, al marge de les sèries, la revista també parlarà de l'actualitat del Japó, els seus costums, de la seua gastronomia i tot tipus de curiositats. De fet, han previst oferir lliçons de japonès o d'origami, concursos, i entrevistes a autors punters. En el primer número de B's Log, podrem gaudir de sèries noves com CrossxBreak, de Duo Brand, que compta en clau de fantasia l'aventura de dos germans a l'estranger; El so del cel penjat, de Toriko Gin, un relat poblat per éssers de llegenda; o El noi celestial, d'Aya Sugai, la història d'un modista que troba una tela molt especial ... tant que resulta ser un nen. Moltes de les sèries que llegirem en B's Log es troben encara en curs al Japó, de manera que anirem vivint la seva evolució gairebé a temps real. Pel que fa als articles de producció pròpia, coneixerem els orígens del gènere amb La història del manga, de Marc Bernabé i Ikaria Studio; ens anirem de Rutes pel Japó de la mà de Verónica Calafell i Irene Rodríguez, i descobrirem els secrets de la cuina japonesa amb Laura Casulleras i Cristina Sánchez, entre altres propostes.

Segueix llegint...

L'anime 'Full Metal Alchemist Brotherhood' s'estrena avui a YouTube amb subtítols en onze idiomes

Les empreses que tenen els drets de les sèries d'anime havien de veure, d'un moment a l'altre, que YouTube i altres llocs com Megavideo s'han convertit en una plataforma impressionant de difusió dels seus continguts. Els otakus fa temps que pengen els episodis de sèries completes, fins i tot subtitulant ells mateixos les últimes estrenes que arriben del Japó, i les companyies s'estaven quedant al marge del negoci. Doncs bé, avui es dóna un pas important en la difusió d'aquests continguts televisius a internet , ja que YouTube estrenarà a Europa la sèrie d'anime Full Metal Alchemist Brotherhood. Com ja haureu endevinat, és una revisió de la sèrie original, Full Metal Alchemist, creat per Hiromu Arakawa. La seua estrena al Japó va ser el 5 d'abril del 2009, i per tant només s'han emès sis episodis. Panini ha anunciat que té previst estrenar la sèrie a YouTube a partir d'avui, 16 de maig, a partir de les 20.00 hores (hora central europea) amb subtítols en 11 idiomes i en alta definició. I si aquesta estrena us semblava poca cosa, sapigueu que YouTube també té previst emetre, a través del canal de Full Metal Alchemist Brotherhood, tota la primera temporada de la sèrie, tot estrenant els set primers capítols durant la propera setmana i després, emetent un episodi nou cada dimecres. Aquest és un dels tràilers que ja es podia veure ahir, tot anunciant la sèrie...

Segueix llegint...

'Survival', manga de Takao Saito

Una de les edicions més interessants de l'últim any en el mercat manga del nostre país és aquest Survival (Japón en ruinas), del mestre del còmic japonès Takao Saito (Osaka, 1936). L'autor del conegut Golgo 13, mangaka que no hem de confondre amb l'altre Takao Saito que era director de fotografia de les pel·lícules d'Akira Kurosawa, ens explica a Survival una història de supervivència postapocalíptica. El manga, que va començar a publicar-se l'any 1976, ha estat editat el 2008 en espanyol per Ponent Mon, que no para d'oferir-nos els clàssics i també les últimes joies del gènere. A Survival, un terratrèmol ha submergit el Japó en el fons del mar. Un noi que estava fent una excursió en una cova sobreviu a la desgràcia, però molt aviat comprendrà quina és la seua sorprenent i angoixant situació. Tràgicament, ha quedat aïllat en una porció de terra i està rodejat pel mar. Atrapat en aquesta illa, el jove haurà d'enfrontar-se a la natura i aguditzar el seu enginy per aconseguir aliments o encendre foc, tot descobrint que tot allò que havia après a l'escola li ha servit de ben poc. Aquest Robinson Crusoe japonès, evidentment, no estarà tan sol com ell es pensa, i al llarg dels 10 volums en els que es divideix Survival anirà coneixent una mascota, una jove amb qui estableix una relació molt especial i també els seus enemics.
Lamentablement, Ponent Mon va decidir cancel·lar l'edició de la sèrie pels pobres resultats en les vendes, i al mercat espanyol només es pot trobar el primer volum de la col·lecció, a un preu d'uns 12 euros. Clicant aquí podeu descarregar-vos en PDF els dos primers episodis d'aquest primer volum. Com és habitual, el dibuix de Takao Saita és molt realista i ple de detalls, amb una composició de pàgines molt dinàmica, de manera que la lectura de Survival és fluïda, àgil i realment amena. Teniu en compte, però, que aquest manga està editat en el seu format original japonès, i que per tant el sentit de lectura és de dreta a esquerra

Segueix llegint...

'Darker than black', segon episodi

Avui oferim el segon episodi de l'anime Darker than black, gentilesa del canal Buzz i del portal d'internet ADNStream. Podeu tornar a veure el primer capítol clicant aquí. En aquest segon capítol, titulat La estrella fugaz del contrato (parte 2), Shun Sheng salva Chiaki Shinoda de les mans de Jean. A més, la noia té informació privilegiada de la tecnología de la Porta de l'Infern.
Darker than Black és una sèrie relativament recent, dirigida per Tensai Okamura i produïda per l'estudi Bones. Al Japó, va estrenar-se a l'abril del 2007 a l'MBS, TBS, CBC i les seues cadenes afiliades. La història comença quan apareix damunt de Tòquio un camp misteriós conegut com La Porta de l'Intern, que priva la capital japonesa del seu cel original. Com a conseqüència, apareixen també una sèrie de persones amb habilitats especials, els Dolls (Titelles) i els Contractistes. Així, mentre els Titelles són mèdiums sense emocions, els Contractistes tenen poders especials amb la finalitat de matar. D'aquesta manera, les agències d'intel·ligència d'arreu del món utilitzen els Contractistes per encobrir els secrets relacionats amb La Porta de l'Infern, i això fa que es produeixen batalles molt violents pel control de la informació.

Segueix llegint...

Sis espanyols de Kyoto, a TVE

El programa Españoles en el mundo, que La 1 de TVE emet els dilluns a la nit, va emetre aquesta setmana un capítol dedicat a sis espanyols que viuen a les ciutats japoneses de Kyoto -declarada patrimoni cultural de la humanitat per la Unesco l'any 1994, i capital del Japó durant més de 1.000 anys-, Nagaoka i Osaka. L'objectiu del programa, recórrer els llocs més bonics d'aquestes ciutats ancestrals, conèixer els seus temples i apropar els espectadors a una de les cultures més antigues del món. Els tres primers guies del programa són Raúl Guerrero, un professor universitari que fa vuit anys que viu al Japó, casat amb una japonesa que espera bessons, i que ens ensenya una boda sintoïsta, la ludopatia del patxinko i l'art del iaido; Carmen Mompart, una barcelonina que fa 33 anys que viu al Japó, afeccionada a l'art floral o ikebana, que visita un mercat on l'angula val 900 yens (un euro són aproximadament 130 yens) i els barri de les geishes; i Vicente Sánchez, programador informàtic i propietari d'un restaurant espanyol, al Japó des de fa tres anys i declarat otaku, que explica que té una connexió a internet de 1.000 MB, a més d'ensenyar-nos un bosc de bambú i els diversos gèneres manga. Els altres tres guies són Maria Dolores Guitián, una professora de cuina que fa 30 anys que viu al Japó, que ens dóna més detalls de l'espectacle dels cirerers florits de Kyoto, el festival del hanami, i fa una volta en taxi tradicional, passeig que costa uns 15 euros, poc abans de practicar la cerimònia del te i l'art de tocar els tambors wadaiko; Iván Mariscal, un soldador que fa dos anys que viu al Japó, i que ens ensenya l'emblemàtic castell d'Osaka, important per a la unificació japonesa del segle XVI, però també un restaurant típic de sushi, un temple sintoïsta i un karaoke; i Milagros Ventura, professora de flamenc des de fa cinc anys al Japó, que mostra l'afecció japonesa pel flamenc i un taller de guitarres espanyoles . Podeu veure el programa complet a la secció A la carta del web de RTVE, així com el següent anunci promocional que RTVE ha penjat a You Tube...

Segueix llegint...

La mediateca de Sendai, de Toyo Ito

Un dels edificis més representatius de l'arquitectura japonesa més moderna és la mediateca de Sendai, del prestigiós arquitecte Toyo Ito (1941). El projecte és del 1994-2001, i per tant és contemporani de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. De fet, la biblioteca de Tortosa va inaugurar-se al juliol del 2006, any en què la mediateca de Sendai va obtenir la medalla d'or del Royal Institute of British Architects (RIBA).
Sendai és una ciutat de mig milió d'habitants, situada a uns 300 quilòmetres al nord de la capital, Tòquio. També és coneguda com La ciutat dels arbres, i és per això que Toyo Ito va dissenyar l'edifici de la mediateca amb clares referències al món vegetal. Des del concurs d'idees del projecte, havia quedat clar que la mediateca de Sendai havia de ser molt accessible per als ciutadans, i que a més de la biblioteca l'edifici també havia de tenir cabines d'internet, galeries, cafès i àrees per visionar DVDs. Tenint en compte que el solar es trobava al costat d'un bosc, Toyo Ito va proposar un edifici transparent amb una estructura que recorda els arbres, amb set plataformes integrades per grans reixes de bigues metàl·liques, i 13 feixos de tubs d'acer recobert de vidre, que com si fossen unes algues travessen cadascuna de les plataformes horitzontals, fins sobresortir pel sostre. Aquests feixos són de mides i de dimensions diferents, per deixar passar la llum i de manera que el tub més gruixut serveix per allotjar la circulació vertical que comunica els diversos pisos de la mediateca. Les façanes són de vidre, alumini i policarbonat, amb la vocació d'aprofitar la llum de l'exterior, però Toyo Ito va dissenyar diferents solucions per cadascuna de les façanes, integrades a l'entorn que enfronten en cada cas. Així, en la façana encarada als vents gelats de l'hivern, va col·locar una doble capa de vidre. D'altra banda, cadascun dels nivells de la mediateca té acabats diferenciats a la façana.

A la planta baixa hi ha l'anomenada Plaça Oberta, amb la recepció, una cafeteria i una botiga de llibres i revistes. Al segon nivell hi ha la direcció de la mediateca, a més de l'àrea d'internet i la biblioteca infantil. Una cortina translúcida és l'única separació entre la zona de lectura pública i la zona privada d'administració. Als pisos tercer i quart hi ha la zona de préstec de llibres i les sales de lectura, mentre que al cinquè i al sisè hi ha unes galeries per fer exposicions, a base de panells rectil·linis i mòbils, que recorden les portes corredisses de l'arquitectura nipona. Finalment, al setè nivell hi ha un cinema i sales de conferències, embolicades amb una paret que Toyo Ito va concebre com una membrana de vidre de formes suaus i de colors apagats. Al setè pis també hi ha una zona de préstec i d'audició i visionat de discos i DVDs, així com una zona per fer reunions.

Informació i fotos: Construmática, Miraquecosa, Los fans de Saville i Hackitectura

També pots llegir:
-Un autoservei de “media” (Bauen)
-Biblioteca de la Tama Art University (Bauen)

Segueix llegint...

'Chopi i la princesa' arribarà als cinemes

Més notícies cinematogràfiques sobre els personatges creats per Osamu Tezuka. Així, si abans us informàvem de la producció d'una nova versió d'Astroboy en 3D, ara parlarem de la propera realització de dues pel·lícules més basades en dos manga de Tezuka: per una part, Buda (Budha) i, de l'altra, La princesa caballero (Ribon no Kishi), un manga que a casa nostra coneixem, sobretot, gràcies a l'anime Chopi i la princesa. Segons llegim a Mision Tokyo, el llargmetratge de Buda estarà basat en el manga biogràfic que narra les vivències de Shakyamuni, el buda històric, i serà el primer cop que aquesta història arribe a l'anime. No serà així amb Chopi i la princesa, ja que aquesta serà la seua tercera adaptació animada, després de la sèrie de televisió que també es va veure al nostre país, i després del migmetratge que va fer-se l'any 1994. En aquest sentit, La princesa caballero ja va ser notícia fa uns mesos, per la publicació d'un remake del manga a Nakayoshi, però també cal tenir en compte que Chopi i la princesa té una seqüela creada pel mateix Tezuka.
Molts recordareu aquesta sèrie anime de 52 episodis, que aquí vam veure a cavall entre la dècada dels 80 i 90, però que en realitat va ser produïda el 1967 per a la cadena FujiTV. El manga és força anterior, ja que l'editorial Kodansha va publicar-lo a la revista Shôjo Club entre els anys 1953 i 1956. De fet, està considerat com el primer manga i anime del gènere shojo (per a noies). A més, és un dels primers animes en color. El disseny del personatge de la princesa protagonista, Safir, està inspirat en l'altre èxit de Tezuka, el xiquet-robot Astroboy. La història comença quan, en un regne molt llunyà anomenat Valle Plateado, s'espera l'imminent naixement de l'hereu al tron. Per la llei sàlica només poden regnar els homes, però naix una xiqueta. Així, per evitar que la corona puga caure en mans d'una altra família noble, els reis i els seus cortesans més fidels mantenen en secret la veritat, i eduquen la xiqueta com si fos un príncep. La princesa-príncep viurà moltes aventures acompanyada per Chopi, un follet que a Amèrica va ser conegut amb el nom de Cachito, i pel seu cavall Ópalo. Aquest era el memorable opening de la sèrie, amb la seua cançó tan apegalosa...

Però sens dubte, el més estrident era el següent ending de la sèrie que van fer els de TVE, amb la cançó i aquest ball espectacular.

Segueix llegint...

'Astroboy', pòster i segon tràiler oficial

Ja tenim pòster i segon teaser tràiler oficial de la pel·lícula Astroboy, el film d'animació que està dirigint David Bowers (va participar en Chiken Run i Ratónpolis) i que s'estrenarà el 23 d'octubre del 2009. En la versió nord-americana d'Astroboy, les veus dels personatges aniran a càrrec de Freddie Highmore (Astroboy), Kristen Bell (Cora), Nicolas Cage (Doctor Tenma), Bill Nighy (Doctor Elefun), i Donald Sutherland (General Stone). Com ja sabreu, Astroboy és el popular xiquet-robot creat pel mític Osamu Tezuka, també conegut com el Déu del Manga. De fet, en el minut 1.07 del tràiler apareix un personatge clarament inspirat en Tezuka, amb les seues característiques ulleres i la seua boina inconfundible, que mira sorprès el vol d'Astroboy per la ciutat. Tezuka va crear Astroboy a la dècada dels cinquanta, lleugerament inspirat en el ratoí Mickey de la Disney, i el manga va ser seriat en la revista Shonen de Kodansha entre 1951 i 1968 i recopilat en 32 toms. Tot seguit, va ser reeditat per Akita Shoten (Sunday Còmics) i després per Kodansha. Per la seua banda, l'anime original, dirigit per Rintaro (Hayashi Shigeyuki), té 193 episodis i es va realitzar el 1963 (Mushi Productions), essent la primera sèrie regular de dibuixos animats del Japó, i per tant encara en blanc i negre. Després van produir-se dues versions més, una als anys 80 (Tezuka Productions) més curta en episodis (52 capítols), però ja en color; i una altra versió el 2003 (Fuji TV), tot coincidint amb el doble aniversari del naixement fictici del personatge i el 40è aniversari de l'obra de Tezuka. Aquesta última versió, també coneguda com Astroboy 2003, tenia 50 capítols i és l'última que hem pogut veure al nostre país, emesa pel canal de pagament Jetix i per Cuatro. Ara arribarà aquesta nova actualització d'Astroboy, ja per a la gran pantalla, que s'està produint amb les últimes tècniques de l'animació en 3D. Hem penjat el segon teaser trailer al nostre nou canal de YouTube...

Segueix llegint...

Figureta de Mazinger Z per 15.000 euros

La casa de joguines Bandai ha anunciat que té previst posar a la venda una figureta de Mazinger Z per dos milions de yens, que al canvi són uns 15.000 euros. Les figures seran de fibra de carboni i titani, i es podran comprar en un web de Bandai a partir de l'octubre, amb motiu de la celebració dels 35 anys de Mazinger Z. Com ja sabreu, Mazinger Z és una sèrie de manga i d'anime creada pel dibuixant japonès Go Nagai, i que va marcar la infantesa de molts de nosaltres. Qui no va jugar algun cop a Mazinger Z, cridant allò de Puños fuera? Mazinger Z va revolucionar els dibuixos animats i va ajudar a implantar l'anime fora del Japó, que fins aquell moment havia exportat amb èxit altres sèries més infantils i amb menys acció. Però a més, Mazinger Z va ser una sèrie precussora del gènere mecha (robots gegants amb persones que els tripulen des de l'interior), en què després van inspirar-se altres mangas i animes, així com productes nord-americans com Transformers. La sèrie va ser produïda l'any 1972 per la mítica Toei Animation per encàrrec del canal FujiTV, que va emetre un total de 92 episodis fins al 1974. A l'Estat espanyol, TVE va estrenar-la l'any 1978 però només van doblar-se al castellà 24 episodis, els quals no es van emetre respectant la cronologia original. Segons llegim a la Viquipèdia, el guió de Mazinger Z va ser escrit per Susumu Takahisa i Keisuke Fujikawa, els directors van ser Jou Serikawa, Tomoharu Katsumata, Nobuo Onuki i Bonjin Nagaki. El disseny dels caràcters va estar a càrrec de Yoshiyuki Hane i la música de fons va ser composta per Shunsuke Kikuchi. A més, hi ha diverses continuacions animades, com Gran Mazinger i Mazinkaiser, aquesta última no basada en el manga, tot i que va comptar amb la col·laboració de Go Nagai. A més, el proganista Kōji Kabuto apareix en altres sèries del mateix autor com UFO Robe Grendizer.

Segueix llegint...

'Saiyuki Reload' des del primer episodi a Animax

El canal temàtic Animax estrena aquesta tarda (17.25 hores) la sèrie Saiyuki, un anime basat lliurement en la història real del rei mico Sun Wukong i del monjo Sanzo, que va viatjar al segle VII des de la Xina fins a la Índia. Saiyuki és una producció de l'any 2000 de l'estudi Pierrot per a la cadena Tokyo TV, a partir del manga original de la mangaka Kazuya Minekura i amb el disseny de personatges a càrrec de Yuji Moriyama. En realitat, però, el que estrena avui Animax és la segona adaptació del manga, dels anys 2003-2004, amb el títol original Saiyuki Reload. A més a més, el passat mes d'abril, Animax ja va emetre una de les pel·lícules d'animació inspirades en la sèrie, titulada Saiyuki Réquiem (2001). Animax emetrà la sèrie, que té 26 episodis, de dilluns a divendres a les 17.25 hores, però ha programat redifusions a les 22.10 hores del mateix dia i a les 02.10 hores i a les 15.10 hores de l'endemà. La història comença quan uns dimonis coneguts amb el nom de Yôkais, que fins ara convivien en perfecta harmonia amb els humans, amenacen la peu de Tôgenkyô. Per culpa d'una ona negativa d'origen desconegut, els Yôkais comencen a atacar i derovar els humans, i tres divinitats sospiten que podria ser com a conseqüència de la ressurecció de Gyumaô, el dimoni més poderós que ha existit. Per això, les divinitats reclamen la presència de Genyjô Sanzô, el monjo de rang més alt, perquè al costat d'altres tres yôkais (Gokû, Hakkai i Gojyô) esbrinen qui hi ha darrera del problema. En el seu viatge mític cap a l'Oest, els quatre aventurers hauran de superar una gran multitud d'obstacles...

Segueix llegint...