La mediateca de Sendai, de Toyo Ito

Un dels edificis més representatius de l'arquitectura japonesa més moderna és la mediateca de Sendai, del prestigiós arquitecte Toyo Ito (1941). El projecte és del 1994-2001, i per tant és contemporani de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. De fet, la biblioteca de Tortosa va inaugurar-se al juliol del 2006, any en què la mediateca de Sendai va obtenir la medalla d'or del Royal Institute of British Architects (RIBA).
Sendai és una ciutat de mig milió d'habitants, situada a uns 300 quilòmetres al nord de la capital, Tòquio. També és coneguda com La ciutat dels arbres, i és per això que Toyo Ito va dissenyar l'edifici de la mediateca amb clares referències al món vegetal. Des del concurs d'idees del projecte, havia quedat clar que la mediateca de Sendai havia de ser molt accessible per als ciutadans, i que a més de la biblioteca l'edifici també havia de tenir cabines d'internet, galeries, cafès i àrees per visionar DVDs. Tenint en compte que el solar es trobava al costat d'un bosc, Toyo Ito va proposar un edifici transparent amb una estructura que recorda els arbres, amb set plataformes integrades per grans reixes de bigues metàl·liques, i 13 feixos de tubs d'acer recobert de vidre, que com si fossen unes algues travessen cadascuna de les plataformes horitzontals, fins sobresortir pel sostre. Aquests feixos són de mides i de dimensions diferents, per deixar passar la llum i de manera que el tub més gruixut serveix per allotjar la circulació vertical que comunica els diversos pisos de la mediateca. Les façanes són de vidre, alumini i policarbonat, amb la vocació d'aprofitar la llum de l'exterior, però Toyo Ito va dissenyar diferents solucions per cadascuna de les façanes, integrades a l'entorn que enfronten en cada cas. Així, en la façana encarada als vents gelats de l'hivern, va col·locar una doble capa de vidre. D'altra banda, cadascun dels nivells de la mediateca té acabats diferenciats a la façana.

A la planta baixa hi ha l'anomenada Plaça Oberta, amb la recepció, una cafeteria i una botiga de llibres i revistes. Al segon nivell hi ha la direcció de la mediateca, a més de l'àrea d'internet i la biblioteca infantil. Una cortina translúcida és l'única separació entre la zona de lectura pública i la zona privada d'administració. Als pisos tercer i quart hi ha la zona de préstec de llibres i les sales de lectura, mentre que al cinquè i al sisè hi ha unes galeries per fer exposicions, a base de panells rectil·linis i mòbils, que recorden les portes corredisses de l'arquitectura nipona. Finalment, al setè nivell hi ha un cinema i sales de conferències, embolicades amb una paret que Toyo Ito va concebre com una membrana de vidre de formes suaus i de colors apagats. Al setè pis també hi ha una zona de préstec i d'audició i visionat de discos i DVDs, així com una zona per fer reunions.

Informació i fotos: Construmática, Miraquecosa, Los fans de Saville i Hackitectura

També pots llegir:
-Un autoservei de “media” (Bauen)
-Biblioteca de la Tama Art University (Bauen)