dimarts, 28 d’abril del 2009

'La montaña mágica' de Jiro Taniguchi

0 comentaris
Un dels llibres que ens han regalat aquest últim Sant Jordi és la novel·la gràfica La montaña mágica, de Jiro Taniguchi. Per tant, no s'ha de confondre, com han fet alguns, amb una hipotètica adaptació manga de la novel·la homònima de Thomas Mann, ja que en realitat La montaña mágica és el títol d'un relat íntim i personal de Taniguchi, que torna a capbussar-se en els records de la seua infantesa com ja va fer amb El almanaque de mi padre. Així, La montaña mágica és una d'aquelles històries que serveixen per justificar-nos davant dels altres, als adults que ens continuen agradant els còmics. Aquest manga de Taniguchi, que l'editorial Ponent Mon ha publicat al nostre país al gener d'enguany, és una combinació memorable de sensibilitat i de fantasia, amb una història que voreja el realisme màgic per parlar-nos de temes tan universals com la solitud, la por a la mort de les persones que estimem, el creixement personal, el respecte a la natura i la pèrdua de la innocència.
Al pròleg de La montaña mágica, l'autor confessa la seua admiració pel còmic europeu, i la veritat és que la tècnica narrativa de Taniguchi, així com el seu dibuix de traços nets i la minuciositat amb què dibuixa els escenaris, fan que aquesta novel·la gràfica siga més propera als còmics continentals que al manga que habitualment ens arriba del Japó. Tot i així, Taniguchi situa l'acció a la seua ciutat natal, Tottori, per explicar la història d'un xiquet d'onze anys, Kenichi, que és orfe de pare i que ha d'afrontar la malaltia greu de la seua mare. El jove Kenichi i la seua germaneta, Sakiko, han d'anar a viure una temporada a casa dels iaios, ja que la seua mare ha de marxar a l'hospital d'Osaka per ser sotmesa a una complicada operació. Amb el record dolorós de la desaparició del pare i els anys feliços en què la família estava completa, Kenichi intenta afrontar com pot la possibilitat de perdre també la mare. Per fer-ho, Kenichi passarà les hores al costat d'altres xiquets, tot jugant a les restes dels passadissos d'un antic castell que coronava la muntanya del poble. La seua rutina infantil, però, donarà un gir inesperat quan el protagonista descobreix el museu de ciències naturals de Tottori, en què viu una estranya salamandra amb la qual Kenichi pot comunicar-se. A partir d'aquest moment, el xiquet haurà de superar les pors personals i buscar la complicitat de la seua germana, per ajudar els esperits de la Muntanya Màgica a salvar les fonts interiors i les runes del castell de les urpes dels especuladors. En aquest sentit, La montaña mágica és un relat tendre i molt emocionant amb més d'una capa de lectura: una de més superficial sobre el pas de la infantesa a l'adolescència, però també una altra de més simbòlica sobre la necessitat d'endinsar-nos als nostres cors, per superar les dificultats i propiciar el necessari equilibri entre els humans i la natura.
Segueix llegint...

divendres, 24 d’abril del 2009

'Ponyo en el acantilado' arriba als cinemes

3 comentaris
Avui ha arribat a les pantalles dels cinemes del nostre país l'esperada Ponyo en el acantilado, l'última pel·lícula de Hayao Miyazaki, a qui com haureu vist hem dedicat una sèrie d'apunts en aquest bloc. Aquesta era, per tant, la raó de tant parlar de Miyazaki aquests dies. El film Ponyo en el acantilado és una adaptació ben lliure del clàssic La Sireneta, el conte d'Andersen, ja que explica la història de Sosuke, un xiquet de cinc anys que jugant a la platja es troba una peixeta de colors anomenada Ponyo, amb el cap atrapat en un pot de melmelada. Sosuke la rescata i el xiquet i la sinereneta es fan molt amics, però el pare de Ponyo, que és un bruixot que viu al fons de l'oceà, l'obliga a tornar amb ell. Així, tot s'embolica encara més quan la peixeta decideix ser humana i s'escapa per tornar amb Sosuke, que els crítics han identificat amb el fill de Miyazaki, Goro, amb qui el director ha volgut reconciliar-se després d'haver criticat públicament la seua primera pel·lícula, Cuentos de Terramar. En aquest senttit, Miyazaki sembla haver tornat a un anime més tendre i infantil, després de les històries amb aires tètrics i de malson de pel·lícules com La princesa Mononoke, El viatge de Chihiro i El castell ambulant. Amb tot, alguns crítics ja han advertit que també pot haver una doble lectura a Ponyo en el acantilado, ja que Miyazaki presenta una altra història amb un fort missatge ecologista, i amb un fons marí ple de criatures properes a la literatura de Lovecraft, ja que les forces oceàniques envairan la terra per aconseguir el retorn de la sireneta. Siga com siga, també es tracta del retorn de Miyazaki a l'animació tradicional i totalment artesanal, si bé el director japonès només havia utilitzat l'animació per ordinador en el sistema de producció de les seues pel·lícules i intentant que la tècnica digital no es notés gens ni mica. De fet, la pel·lícula es composa de 170.000 dibuixos fets a mà. Tota una declaració de principis per a una pel·lícula que només al Japó ja ha recaptat més de 175 milions de dòlars, i que ara arriba al nostre país precedida de crítiques excel·lents.
Segueix llegint...

'Mapa de los sonidos de Tokyo' es veurà a Canes

0 comentaris
La directora Isabel Coixet va manifestar ahir la seua satisfacció per competir amb la seua última pel·lícula, Mapa de los sonidos de Tokyo, al Festival de Cinema de Canes, "la millor plataforma" per promocionar aquesta nova producció. Mapa de los sonidos de Tokyo és una producció de Mediapro i té com a protagonistes a Sergi López i Rinko Kikuchi. La directora catalana ha rebut la notícia de la selecció "amb una enorme alegria, sorpresa i satisfacció, ja que considero el Festival de Canes com a la millor plataforma per presentar la pel·lícula". "És un gran honor haver estat seleccionada al costat d'alguns dels directors del cinema actual que tan admiro", ha dit en un comunicat. La pel·lícula ha estat rodada en sis setmanes entre el Japó i Barcelona, en japonès i en anglès. Coixet ja va participar el 2006 en una altra secció del Festival, Una Cierta Miradaa amb París, je t'aime, compendi de 18 curts dels quals ella va dirigir Bastille. La pel·lícula relata la història de Ryu, una noia solitària d'aspecte fràgil que contrasta amb la doble vida que porta: de nit treballa en una llotja de peix a Tòquio i esporàdicament rep encàrrecs com assassina a sou. D'altra banda, el senyor Nagara és un poderós empresari que plora la mort de la seva filla Midori que s'ha suïcidat, però culpa del suïcidi a David, un home d'origen espanyol que posseeix un negoci de vins a Tòquio.

Font: Europa Press
Segueix llegint...

El canal online d'AnimEbre s'estrena amb una programació especial dedicada a Hayao Miyazaki

0 comentaris
Konnichi wa, amics i amigues! Si ahir us presentàvem oficialment el bloc AnimEbre, avui us portem una altra novetat interessant. Es tracta, com ja haureu endevinat, del canal propi que AnimEbre ha obert a internet, gràcies a la tecnologia del servei Mogulus. Per tant, podeu accedir a la televisió d'AnimEbre des de la portada del bloc, però també clicant aquí i visitant la pàgina d'AnimebreTV a Mogulus. Potser ja sabeu com funciona: Mogulus permet fer emissions en directe (ja ho provarem més endavant, per fer algun tipus de programa), però també permet pujar vídeos propis i aprofitar els que hi ha penjats a YouTube. En aquest cas, i tenint en compte la gran quantitat de continguts otakus que hi ha a YouTube, és molt fàcil seleccionar els millors vídeos i confeccionar una programació interessant. Així, AnimEbre -que és un bloc col·laboratiu sense ànim de lucre- vol deixar clar que no pirateja res ni promou la pirateria, sinó que es limita a seleccionar i difondre uns arxius que unes persones alienes al bloc han decidit compartir a través d'altres serveis, fins que això siga legalment possible.

Siga com siga, hem estrenat la programació d'AnimEbreTV amb un especial dedicat a Hayao Miyazaki, que podeu veure de forma contínua o bé utilitzant l'opció de vídeo sota demanda que ofereix Mogulus. El programa especial comença amb el tràiler oficial de la seua última pel·lícula, Ponyo en el acantilado. Tot seguit, hi ha els reportatges sobre Miyazaki i el Museu Ghibli que va emetre el programa Cuatrosfera, a Cuatro. Tot seguit, podreu gaudir de la música amb Joe Hishaishi dirigint una orquestra simfònica que interpreta el tema principal de La princesa Mononoke, i un vídeo amb imatges i la música a piano de Porco Rosso. També hi ha el primer episodi, complet i en català, de la Conan, el nen del futur, la primera sèrie de dibuixos animats dirigida per Miyazaki. A continuació hi ha un reportatge de l'agència Efe sobre l'últim saló del manga de Tòquio, en què Ponyo en el acantilado va centrar l'atenció del públic. D'altra banda, us hem seleccionat un vídeo que recull algunes de les millors imatges de la filmografia de Miyazaki, dues peces més amb la biografia i les pel·lícules del director, i la pel·lícula completa Mi vecino Totoro, doblada al castellà. A més a més, també trobareu el tràiler d'El castillo ambulante i d'El viaje de Chihiro, així com el videoclip que l'espanyol Iván Ferreiro va fer d'un tema amb el mateix títol. Ja per acabar, podreu veure un episodi complet de la sèrie Sherlock Holmes, i més concretament el capítol titulat El caso de la señora Hudson. Finalment, hem seleccionat un tràiler de Porco Rosso i una de les escenes més conegudes de la pel·lícula, quan els pilots volen per damunt dels núvols. Tanca la programació especial sobre Miyazaki un tràiler alternatiu de La princesa Mononoke, fet per un estudiant i admirador de l'obra del director japonès.
Segueix llegint...

Hayao Miyazaki, constants de la seua obra

0 comentaris
Ja hem repassat alguns aspectes de la biografia i de la filmografia del director Hayao Miyazaki. Ara aprofundirem una mica més en aquells elements de les seues pel·lícules, que fan que Miyazaki siga considerat com un dels mestres indiscutibles de l'anime. A grans trets, ens trobem un ric imaginari infantil, amb un primer interès pels temes europeus i la ciència-ficció, que més endavant es transforma en la màgia i fantasia dels films que suposen la seua reconciliació amb els temes japonesos. La part més tendra i fins i tot cursi de les seues produccions cal atribuir-les, a més a més, al fet de compartir molts projectes amb Isao Takahata. En primer lloc, és obligat parlar de la figura de l'heroi en l'obra de Miyazaki, gairebé sempre protagonistes femenines amb molt de valor però també molt sensibles. És el cas de les heroïnes de Nausicaä de la Vall del Vent, El viatge de Chihiro o El castell ambulant. S'ha dit que aquestes protagonistes de caràcter fort, però també fràgils, són una encarnació de la mare de Miyazaki, que va caure malalta quan el cineasta encara era molt petit. En molts casos, les protagonistes són víctimes d'un encanteri -metàfora de la malaltia-, com a El viatge de Chihiro i a El castell ambulant. A més, la mare de Miyazaki va ser una dona rebel en la societat estricta del Japó de la postguerra, que va introduir el petit en l'hàbit de la lectura.

Un altre aspecte determinant de l'obra de Miyazaki és el seu fort sentiment ecologista. El missatge conservacionista de la sèrie Conan, el nen del futur, o el bosc tòxic de Nausicaä, així com les divinitats de La princesa Mononoke, són una mostra més que evident de l'ecologisme de Miyazaki, l'animació del qual té molta cura en reproduir la bellesa de la natura. De la mateixa manera, els personatges que no respecten el medi ambient són castigats: els pares de Chihiro es converteixen en uns porcs després de travessar un bosc amb el cotxe, a tota velocitat, i els Déus dels boscos de La princesa Mononoke es transformen en bèsties salvatges per protegir la natura de la voracitat dels humans. De fet, els porcs són una constant en l'obra de Miyazaki: hi ha porcs a Chihiro, a Monoke i també, evidentment, a Porco Rosso.

El to nostàlgic de les seues pel·lícules, amb el tema central de la infantesa perduda, és un altre tret característic de la filmografia de Miyazaki. Amb tot, les produccions del director de Mi vecino Totoro són força optimistes, amb una certa inclinació cap als finals feliços. Tot i així, Miyazaki es declara pessimista, i d'aquí la duresa d'alguns finals agredolços, com els de La princesa Mononoke. De fet, com a persona fidel a les tradicions i a la mitologia japonesa, Miyazaki no pot evitar els personatges fantàstics de caràcters ambivalents, al límit entre el bé i el mal. D'altra banda, al marge de la seua simpatia per la natura i la tradició, Miyazaki també impregna les seues pel·lícules de màquines i sobretot d'aparells voladors, amb escenes espectaculars de vols aeris. Sobretot, cal destacar l'hidroavió roig de Porco Rosso, amb escenes memorables entre els núvols del Mediterrani. De fet, diuen que la seua simpatia pels avions és per tradició familiar, ja que el seu pare va treballar en una fàbrica d'avions de guerra que era propietat del seu tiet. En aquest sentit, les escenes d'acció i la velocitat, amb els personatges moguts per les màquines, damunt d'animals o directament corrents, són molt habituals a les pel·lícules de Miyazaki. Ningú ha fet uns dibuixos animats amb els personatges corrents com Miyazaki...
Segueix llegint...

dijous, 23 d’abril del 2009

Konnichi wa! Benvinguts a AnimEbre^^

3 comentaris
Hola a tothom, o més ben dit, konnichi wa! Avui aprofitem la diada de Sant Jordi per presentar en societat el bloc col·lectiu AnimEbre, que és el primer bloc sobre anime, manga i cultura japonesa fet des de les Terres de l'Ebre. De fet, el que ens anima a tirar endavant aquesta nova aventura blocaire és el fet que, fins ara, no hi havia cap bloc amb aquesta temàtica a l'ebresfera, tot i que la cultura otaku és un fenomen molt popular al nostre país. Per fer-ho possible, ens hem posat d'acord un grup de persones a les quals ens agraden els còmics i els dibuixos animats japonesos, però que també tenim interès per altres aspectes del Japó, com la seua tecnologia, les seues pel·lícules i programes de televisió, els seus videojocs i la resta de la seua cultura. Si també t'interessen aquests temes i tens ganes de col·laborar amb la redacció d'AnimEbre, només has de posar-te en contacte amb nosaltres, a través de l'adreça de correu animebre@gmail.com. Estem segurs que més d'un de vosaltres porta un otaku sota la pell. Jaamataashita!!

Segueix llegint...