Un dels llibres que ens han regalat aquest últim Sant Jordi és la novel·la gràfica La montaña mágica, de Jiro Taniguchi. Per tant, no s'ha de confondre, com han fet alguns, amb una hipotètica adaptació manga de la novel·la homònima de Thomas Mann, ja que en realitat La montaña mágica és el títol d'un relat íntim i personal de Taniguchi, que torna a capbussar-se en els records de la seua infantesa com ja va fer amb El almanaque de mi padre. Així, La montaña mágica és una d'aquelles històries que serveixen per justificar-nos davant dels altres, als adults que ens continuen agradant els còmics. Aquest manga de Taniguchi, que l'editorial Ponent Mon ha publicat al nostre país al gener d'enguany, és una combinació memorable de sensibilitat i de fantasia, amb una història que voreja el realisme màgic per parlar-nos de temes tan universals com la solitud, la por a la mort de les persones que estimem, el creixement personal, el respecte a la natura i la pèrdua de la innocència.Al pròleg de La montaña mágica, l'autor confessa la seua admiració pel còmic europeu, i la veritat és que la tècnica narrativa de Taniguchi, així com el seu dibuix de traços nets i la minuciositat amb què dibuixa els escenaris, fan que aquesta novel·la gràfica siga més propera als còmics continentals que al manga que habitualment ens arriba del Japó. Tot i així, Taniguchi situa l'acció a la seua ciutat natal, Tottori, per explicar la història d'un xiquet d'onze anys, Kenichi, que és orfe de pare i que ha d'afrontar la malaltia greu de la seua mare. El jove Kenichi i la seua germaneta, Sakiko, han d'anar a viure una temporada a casa dels iaios, ja que la seua mare ha de marxar a l'hospital d'Osaka per ser sotmesa a una complicada operació. Amb el record dolorós de la desaparició del pare i els anys feliços en què la família estava completa, Kenichi intenta afrontar com pot la possibilitat de perdre també la mare. Per fer-ho, Kenichi passarà les hores al costat d'altres xiquets, tot jugant a les restes dels passadissos d'un antic castell que coronava la muntanya del poble. La seua rutina infantil, però, donarà un gir inesperat quan el protagonista descobreix el museu de ciències naturals de Tottori, en què viu una estranya salamandra amb la qual Kenichi pot comunicar-se. A partir d'aquest moment, el xiquet haurà de superar les pors personals i buscar la complicitat de la seua germana, per ajudar els esperits de la Muntanya Màgica a salvar les fonts interiors i les runes del castell de les urpes dels especuladors. En aquest sentit, La montaña mágica és un relat tendre i molt emocionant amb més d'una capa de lectura: una de més superficial sobre el pas de la infantesa a l'adolescència, però també una altra de més simbòlica sobre la necessitat d'endinsar-nos als nostres cors, per superar les dificultats i propiciar el necessari equilibri entre els humans i la natura.
