Darker than Black és una sèrie relativament recent, dirigida per Tensai Okamura i produïda per l'estudi Bones. Al Japó, va estrenar-se a l'abril del 2007 a l'MBS, TBS, CBC i les seues cadenes afiliades. La història comença quan apareix damunt de Tòquio un camp misteriós conegut com La Porta de l'Intern, que priva la capital japonesa del seu cel original. Com a conseqüència, apareixen també una sèrie de persones amb habilitats especials, els Dolls (Titelles) i els Contractistes. Així, mentre els Titelles són mèdiums sense emocions, els Contractistes tenen poders especials amb la finalitat de matar. D'aquesta manera, les agències d'intel·ligència d'arreu del món utilitzen els Contractistes per encobrir els secrets relacionats amb La Porta de l'Infern, i això fa que es produeixen batalles molt violents pel control de la informació. En aquest context, Hei és enviat a Tòquio amb una identitat falsa, com a estudiant xinès d'un intercanvi. Però en realitat és un agent contractista d'alt nivell, el Shinigami Negre, que rivalitza amb la policia japonesa en la resolució de diferents casos i missions. D'altra banda, a partir del 15 de maig, la revista Youg Gangan ha anunciat la publicació d'un manga nou sobre Darker than Black, a càrrec de Yuji Iwahara, que ja va realitzar el disseny dels personatges per a l'anime. De fet, la sèrie ja va tenir una adaptació al manga, i això ha fet creure els seguidors de Darker than Black en la possibilitat d'una segona temporada de l'anime, ja que la sèrie original té 25 episodis.
dijous, 30 d’abril del 2009
Buzz allilbera 'Darker than Black' a internet
Darker than Black és una sèrie relativament recent, dirigida per Tensai Okamura i produïda per l'estudi Bones. Al Japó, va estrenar-se a l'abril del 2007 a l'MBS, TBS, CBC i les seues cadenes afiliades. La història comença quan apareix damunt de Tòquio un camp misteriós conegut com La Porta de l'Intern, que priva la capital japonesa del seu cel original. Com a conseqüència, apareixen també una sèrie de persones amb habilitats especials, els Dolls (Titelles) i els Contractistes. Així, mentre els Titelles són mèdiums sense emocions, els Contractistes tenen poders especials amb la finalitat de matar. D'aquesta manera, les agències d'intel·ligència d'arreu del món utilitzen els Contractistes per encobrir els secrets relacionats amb La Porta de l'Infern, i això fa que es produeixen batalles molt violents pel control de la informació. En aquest context, Hei és enviat a Tòquio amb una identitat falsa, com a estudiant xinès d'un intercanvi. Però en realitat és un agent contractista d'alt nivell, el Shinigami Negre, que rivalitza amb la policia japonesa en la resolució de diferents casos i missions. D'altra banda, a partir del 15 de maig, la revista Youg Gangan ha anunciat la publicació d'un manga nou sobre Darker than Black, a càrrec de Yuji Iwahara, que ja va realitzar el disseny dels personatges per a l'anime. De fet, la sèrie ja va tenir una adaptació al manga, i això ha fet creure els seguidors de Darker than Black en la possibilitat d'una segona temporada de l'anime, ja que la sèrie original té 25 episodis.
'Los Caballeros del Zodíaco' arriben a Animax
Los Caballeros del Zodíaco és un anime basat en el manga de Masami Kurumada, i se centra en la història d'un grup de joves guerrers anomenats Sants, que lluiten per protegir a la deessa grega Atenea de les forces del mal. Per lluitar, els cavallers només utilitzen la seua energia interior, coneguda amb el nom de cosmos, els seus punys i unes armadures que els serveixen de protecció, i que a més estan inspirades en les constel·lacions i els personatges de la mitologia grega. El manga de Kurumada va publicar-se a partir del 1986 a la mítica revista Shonen Jump, i després la no menys mítica Toei Animation va fer la sèrie de televisió, dirigida per Kozo Morishita i un gran equip d'animadors encapçalats per Shingo Araki i la seua dona, Mihi Himeno. La sèrie original té 114 episodis, agrupats en tres nissagues (la del Santuari, la d'Asgard i la de Posseidó), però també hi ha pel·lícules i diverses continuacions del manga. D'altra banda, cal destacar la impressionant música de Saint Seiya, amb una banda sonora composada per l'Andromeda Orchestra que entussiasma els seguidors de la sèrie, i que va editar-se en més d'una desena de CDs. En aquest sentit, també mereix un comentari la coneguda capçalera de la sèrie, amb la cançó Pegasus Fantasy, que en l'original va anar a càrrec del grup japonès Make Up, i que és un dels himnes més famosos que ha donat l'anime. Tot seguit, podeu veure un vídeo amb tots els openings que ha tingut Saint Seiya...
dimarts, 28 d’abril del 2009
'La montaña mágica' de Jiro Taniguchi
Al pròleg de La montaña mágica, l'autor confessa la seua admiració pel còmic europeu, i la veritat és que la tècnica narrativa de Taniguchi, així com el seu dibuix de traços nets i la minuciositat amb què dibuixa els escenaris, fan que aquesta novel·la gràfica siga més propera als còmics continentals que al manga que habitualment ens arriba del Japó. Tot i així, Taniguchi situa l'acció a la seua ciutat natal, Tottori, per explicar la història d'un xiquet d'onze anys, Kenichi, que és orfe de pare i que ha d'afrontar la malaltia greu de la seua mare. El jove Kenichi i la seua germaneta, Sakiko, han d'anar a viure una temporada a casa dels iaios, ja que la seua mare ha de marxar a l'hospital d'Osaka per ser sotmesa a una complicada operació. Amb el record dolorós de la desaparició del pare i els anys feliços en què la família estava completa, Kenichi intenta afrontar com pot la possibilitat de perdre també la mare. Per fer-ho, Kenichi passarà les hores al costat d'altres xiquets, tot jugant a les restes dels passadissos d'un antic castell que coronava la muntanya del poble. La seua rutina infantil, però, donarà un gir inesperat quan el protagonista descobreix el museu de ciències naturals de Tottori, en què viu una estranya salamandra amb la qual Kenichi pot comunicar-se. A partir d'aquest moment, el xiquet haurà de superar les pors personals i buscar la complicitat de la seua germana, per ajudar els esperits de la Muntanya Màgica a salvar les fonts interiors i les runes del castell de les urpes dels especuladors. En aquest sentit, La montaña mágica és un relat tendre i molt emocionant amb més d'una capa de lectura: una de més superficial sobre el pas de la infantesa a l'adolescència, però també una altra de més simbòlica sobre la necessitat d'endinsar-nos als nostres cors, per superar les dificultats i propiciar el necessari equilibri entre els humans i la natura.
divendres, 24 d’abril del 2009
'Ponyo en el acantilado' arriba als cinemes
'Mapa de los sonidos de Tokyo' es veurà a Canes
Font: Europa Press
El canal online d'AnimEbre s'estrena amb una programació especial dedicada a Hayao Miyazaki
Siga com siga, hem estrenat la programació d'AnimEbreTV amb un especial dedicat a Hayao Miyazaki, que podeu veure de forma contínua o bé utilitzant l'opció de vídeo sota demanda que ofereix Mogulus. El programa especial comença amb el tràiler oficial de la seua última pel·lícula, Ponyo en el acantilado. Tot seguit, hi ha els reportatges sobre Miyazaki i el Museu Ghibli que va emetre el programa Cuatrosfera, a Cuatro. Tot seguit, podreu gaudir de la música amb Joe Hishaishi dirigint una orquestra simfònica que interpreta el tema principal de La princesa Mononoke, i un vídeo amb imatges i la música a piano de Porco Rosso. També hi ha el primer episodi, complet i en català, de la Conan, el nen del futur, la primera sèrie de dibuixos animats dirigida per Miyazaki. A continuació hi ha un reportatge de l'agència Efe sobre l'últim saló del manga de Tòquio, en què Ponyo en el acantilado va centrar l'atenció del públic. D'altra banda, us hem seleccionat un vídeo que recull algunes de les millors imatges de la filmografia de Miyazaki, dues peces més amb la biografia i les pel·lícules del director, i la pel·lícula completa Mi vecino Totoro, doblada al castellà. A més a més, també trobareu el tràiler d'El castillo ambulante i d'El viaje de Chihiro, així com el videoclip que l'espanyol Iván Ferreiro va fer d'un tema amb el mateix títol. Ja per acabar, podreu veure un episodi complet de la sèrie Sherlock Holmes, i més concretament el capítol titulat El caso de la señora Hudson. Finalment, hem seleccionat un tràiler de Porco Rosso i una de les escenes més conegudes de la pel·lícula, quan els pilots volen per damunt dels núvols. Tanca la programació especial sobre Miyazaki un tràiler alternatiu de La princesa Mononoke, fet per un estudiant i admirador de l'obra del director japonès.
Hayao Miyazaki, constants de la seua obra
Un altre aspecte determinant de l'obra de Miyazaki és el seu fort sentiment ecologista. El missatge conservacionista de la sèrie Conan, el nen del futur, o el bosc tòxic de Nausicaä, així com les divinitats de La princesa Mononoke, són una mostra més que evident de l'ecologisme de Miyazaki, l'animació del qual té molta cura en reproduir la bellesa de la natura. De la mateixa manera, els personatges que no respecten el medi ambient són castigats: els pares de Chihiro es converteixen en uns porcs després de travessar un bosc amb el cotxe, a tota velocitat, i els Déus dels boscos de La princesa Mononoke es transformen en bèsties salvatges per protegir la natura de la voracitat dels humans. De fet, els porcs són una constant en l'obra de Miyazaki: hi ha porcs a Chihiro, a Monoke i també, evidentment, a Porco Rosso.
El to nostàlgic de les seues pel·lícules, amb el tema central de la infantesa perduda, és un altre tret característic de la filmografia de Miyazaki. Amb tot, les produccions del director de Mi vecino Totoro són força optimistes, amb una certa inclinació cap als finals feliços. Tot i així, Miyazaki es declara pessimista, i d'aquí la duresa d'alguns finals agredolços, com els de La princesa Mononoke. De fet, com a persona fidel a les tradicions i a la mitologia japonesa, Miyazaki no pot evitar els personatges fantàstics de caràcters ambivalents, al límit entre el bé i el mal. D'altra banda, al marge de la seua simpatia per la natura i la tradició, Miyazaki també impregna les seues pel·lícules de màquines i sobretot d'aparells voladors, amb escenes espectaculars de vols aeris. Sobretot, cal destacar l'hidroavió roig de Porco Rosso, amb escenes memorables entre els núvols del Mediterrani. De fet, diuen que la seua simpatia pels avions és per tradició familiar, ja que el seu pare va treballar en una fàbrica d'avions de guerra que era propietat del seu tiet. En aquest sentit, les escenes d'acció i la velocitat, amb els personatges moguts per les màquines, damunt d'animals o directament corrents, són molt habituals a les pel·lícules de Miyazaki. Ningú ha fet uns dibuixos animats amb els personatges corrents com Miyazaki...
dijous, 23 d’abril del 2009
Konnichi wa! Benvinguts a AnimEbre^^
dimecres, 22 d’abril del 2009
Hayao Miyazaki, mestre de l'animació
Amb Takahata, Miyazaki va col·laborar en sèries mítiques de dibuixos animats, com Heidi i Marco, realitzades per l'estudi Zuiyô Enterprise, que més endavant esdevindria una altra productora llegendària, la Nippon Animation. En aquesta època també participa en la sèrie Anna de les Teules Verdes i l'any 1978 dirigeix la seua primera sèrie, Conan, el nen del futur, que a casa nostra vam poder veure per TV3. L'any següent va estrenar el seu primer llargmetratge, El castell de Cagliostro, que en realitat és una pel·lícula d'un clàssic de l'anime, Lupin III. De fet, en aquesta època també col·labora en sèries animades com la mateixa Lupin III, Sherlock Holmes, Donetes, El gos de Flandes, Les aventures de Tom Sawyer o La història de l'adorable Polyanna.
Però durant uns anys, Miyazaki deixa de treballar en l'animació i es dedica sobretot a dibuixar còmics. Així, a partir del manga Nausicaä del Vall del Vent (1982), té l'oportunitat de fer-ne l'anime i al costat del seu company Takahata funda l'Estudi Ghibli. Una productora que ja és tot un referent al Japó, fins al punt que el 2001 van obrir el Museu Ghibli al poble de Mitaka, a uns vint minuts de Tòquio. El 1984 també dirigeix l'únic videoclip de la seua carrera, per a la cançó On your Mark del grup Chage and Aska, pel qual va rebre 100 milions de yens i el goig de tenir llibertat creativa absoluta. D'altra banda, les seues primeres pel·lícules per a l'Estudi Ghibli van ser l'adaptació de Nausicaä (1984), Làputa, el castell al cel (1986), El meu veí Totoro (1988), Nicky, l'aprenent de bruixa (1989) i Porco Rosso (1992). Amb aquesta última pel·lícula sobre un porc que pilota hidroavions en la Itàlia feixista, Miyazaki ja va rebre un reconeixement internacional que va consolidar-se amb La princesa Mononoke (1997) i sobretot amb El viatge de Chihiro (2001), que va rebre l'Ós d'Or a la Berlinale i també l'Oscar a la millor pel·lícula d'animació. També va estar nominat a l'Oscar amb la pel·lícula següent, El castell ambulant (2004), i ara arriba aquesta Ponyo sobre penya-segat del mar (2008), que la crítica internacional ha valorat molt positivament.
dilluns, 20 d’abril del 2009
Ballard i l'imperi del Sol
Ballard es va inspirar en la seva experiència, com a xiquet, en el camp de refugiats que els japonesos van aixecar per als presoners britànics i nordamericans durant l'ocupació de la Xina a la Segona Guerra Mundial de la qual ja en vam parlar en aquest mateix bloc.
És interessant veure la pel·lícula per adonar-se'n, cas que sigui acurada històricament, com els japonesos tractaven de forma diferent als xinesos que als anglosaxons, en la mateixa líniea que els alemanys tractaven de forma diferent, als francesos i holandesos dels polonesos i ucraïnesos.
En tot cas una altra pel·lícula altament recomanable per tenir una visió de la Segona Guerra Mundial diferent a les que estem acostumats basades en l'escenari bèl·lic europeu.
Un Dràcula a la japonesa
divendres, 17 d’abril del 2009
'La Bíblia Manga' arriba a Espanya
LA BIBLIA MANGA: DEL GÉNESIS AL APOCALIPSIS
Contiene el Antiguo Testamento y El Nuevo Testamento en un lenguaje claro y ameno. Ésta es la historia más grande jamás contada…como nunca antes la habías leído.La creación de la tierra… El mesías que cambió el mundo… El enfrentamiento definitivo entre las fuerzas del bien y las del mal… La Biblia Manga es una adaptación de la Sagrada Escritura en la cual se narra a modo de novela gráfica la relación de Dios con Su pueblo, desde la creación de la Tierra y la historia temprana de los israelitas hasta la vida y la muerte de Jesús, incluyendo los primeros y azarosos pasos de la Iglesia. No pretende contar la totalidad de las historias ni dar a conocer las enseñanzas de los Sagrados Textos, pero sí intenta proporcionar un valioso “primer paso” para darte a ti, lector, un anticipo de los temas y personajes de mayor relevancia, así como una idea básica de la historia en su conjunto.
dimecres, 15 d’abril del 2009
Children of Huang Shi. Quan els japonesos no eren tan simpàtics
L'ocupació violenta de Nanjing i la política del Sanko Sakusen o "Política dels Tres Tots", o sigui, "Mata'ls a tots", "Quema-ho tot" i "Saqueja-ho tot" es reflecteixen a la pel·lícula i en aquest contexte juntament amb la guerra civil xinesa entre nacionalistes i comunistes, el protagonista intentarà salvar una escola de nens orfes de la província de Huang Shi.
I és que els japonesos no van ser sempre els simpàtics dibuixants de manga menjasushis de l'actualitat.
A partir de la revolució Meiji dels anys 60 del segle XIX el país, densament poblat i amb un creixement econòmic i demogràfic imparable degut al progrès que experimentava en relació amb la resta de països de l'Àsia, empobrits com la Xina o ocupats per colònies occidentals com Indoxina o la Índia, va decidir endagar una política d'expansió imperialista de la qual en sofririen les conseqüències els seus veïns immediats, com Corea, Rússia o la Xina en un principi i tota la resta de l'Àsia durant la Segona Guerra Mundial.
Per al Japó, l'ocupació de la Xina suposava la modernització del gran país asiàtic, l'alliberament de les mans d'uns governants incultes i incapaços de modernitzar el país....més o menys les mateixes raons amb les que la Xina entraria uns 20 anys més tard al Tíbet.
El cas és que la pel·lícula ens mostra tot aquest contexte i la clara superioritat que tenien els japonesos sobre els xinesos a l'època. I apart d'això la trama és molt bona per la qual cosa és una pel·lícula recomanable.
Especial Miyazaki: 'La princesa Mononoke'
La princesa Mononoke explica una història ambientada en el Japó medieval, just quan el país nipó fa els primers passos cap a la industrialització. El tema de fons és habitual en el cinema de Miyazaki: les contradiccions entre el nou i el vell, les tensions que provoca el fet d'evolucionar i la destrucció del medi ambient. Així, la tranquil·litat d'un poble aïllat es veu alterada per la presència d'un senglar demoníac, que fereix al braç el príncep Ashitaka. El príncep salva la seua aldea de l'atac del senglar, però la ferida li provoca una maledicció que l'acabarà matant si no viatja cap a l'oest per esbrinar l'origen de la possessió de l'animal. Dalt del seu ren roig, Ashitaka emprèn un viatge que també és un viatge per descobrir-se a ell mateix, ja que cada vegada que deixa que el seu cor siga dominat per l'odi, aconsegueix una força sobrehumana que li permet derrotar els enemics, però també que la maledicció es puga estendre més ràpidament pel seu cos. Durant la seua aventura, Ashitaka ha d'enfrontar-se a uns samurais que estan arrasant un poble de pagesos, però també ha de prendre part en la guerra entre els habitants de la Ciutat del Ferro i els esperits protectors d'un bosc verge.
En aquest sentit, Miyazaki va voler fugir de la recreació idíl·licia del Japó medieval de samurais i camperols que s'ha implantat en l'imaginari col·lectiu a partir de les pel·lícules de directors com Akira Kurosawa, i va donar més protagonisme a les divinitats amb formes d'animals i especialment a la Ciutat del Ferro, ja que eren molts els poblats que es dedicaven exclusivament a l'explotació de mines i a la producció de ferro. La Ciutat del Ferro està governada per Lady Eboshi, que ha creat una fundició en què sobretot treballen antigues prostitutes i leprosos, i que ha iniciat una guerra amb els senglars per talar els boscos i poder explotar les mines de les muntanyes. A la Ciutat del Ferro, el príncep Ashitaka descobreix que Lady Eboshi ha estat la causant de la seua maledicció, ja que en una batalla va ferir el senglar Nago amb una bala de ferro que va fer-lo embogir. A banda, un altre fet que portarà Ashitaka a propiciar la pau entre humans i animals és la presència de San, una jove mig salvatge que va crèixer amb els llops, i que és la princesa Mononoke del títol de la pel·lícula. El príncep Ashitaka intenta fer de mediador entre Eboshi i San, ja que a més simpatitza amb els humans però també amb els animals. Però San i Eboshi estan encegades per l'odi, i Ashitaka no pot evitar que finalment esclate la guerra. Paral·lelament, un poderós samurai ha ordenat les seues tropes que ataquen la ciutat per prendre-li el ferro, i els agents de l'emperador s'alien amb Lady Eboshi, ja que consideren que el cap del gran Esperit del Bosc li atorgarà la immortalitat.
La princesa Mononoke va aconseguir desbancar Titanic com a pel·lícula més taquillera al Japó, però la seua projecció internacional es va veure afectada per una mala política de distribució per part de Disney i Miramax. De fet, hi ha una anècdota que explica que Miramax va intentar retallar la pel·lícula per fer-la més atractiva al mercat nord-americà, però que un dels productors de l'Estudi Ghibli va evitar-ho enviant-los una katana autèntica amb una nota en què es llegia: Sense talls.
Tot seguit, podeu veure els primers cinc minuts de la pel·lícula...
Watch La princesa Mononoke in Lifestyle View More Free Videos Online at Veoh.com
... o bé veure la pel·lícula completa que hem trobat penjada a You Tube...
dilluns, 13 d’abril del 2009
Terminator, exposició a Tòquio
Tot seguit, podeu veure el tràiler de Terminator Salvation, interpretada per Christian Bale en la pell de John Connor, el líder de la resistència humana contra les màquines.
dijous, 9 d’abril del 2009
NHK World ja arriba a tot Europa
Naruto se'n va a Telecinco
dimecres, 8 d’abril del 2009
Peix de l'Ebre a la japonesa
dimarts, 7 d’abril del 2009
'Ergo Proxy', un anime de ciència-ficció
Així, en aquest futur apocalíptic, hi ha una ciutat, Romdo, concebuda com una utopia segellada, en què humans i androides (els autoreivs) coexisteixen en pau, sota el control total del govern. Però el pla no funciona, i Romdo és un lloc fosc i depriment, en què els sentiments humans han quedat arraconats fins a desaparèixer. En aquest context, mentre investiga una sèrie d'assassinats desconcertants, presumptament comesos per uns autoreivs infectats per un virus, una detectiu del servei d'intel·ligència, Re-I Mayer, rep una críptica advertència sobre alguna cosa que està a punt de despertar. Poc temps després, la detectiu és atacada per una monstruosa criatura, anomenada Proxy, que no és ni androide ni ésser humà. A partir d'aquest moment, el misteri dels Proxys l'obsessiona, i decideix saltar-se totes les normes per investigar pels seu compte qui són en realitat. Per acabar-ho d'adobar, Re-I és la néta de Donovan Mayer, un dels líders més importants de Romdo i actual regent de la ciutat.
En el vídeo següent podeu veure l'impressionant capçalera de la sèrie...
dilluns, 6 d’abril del 2009
El codi Bushido i la via dels samurais
Més ninots de 'Bola de Drac'
Noves pel·lícules d'El detectiu Conan al K3
divendres, 3 d’abril del 2009
Tribut a Pizzicato Five
dijous, 2 d’abril del 2009
La nova generació de 'Musculman'
Musculman: La nueva generación, el nom original de la qual és Ultimate Muscle: The Kinnikuman Legacy, naix a partir d'un manga publicat l'any 1998 per Yudetamago, que en japonès vol dir Ou Bullit o bé Ou Dur, i que és el pseudònim dels autors Yoshinori Nakai i Takashi Shimada. La sèrie de dibuixos animats, però, és de l'any 2002, té 51 episodis i és una producció de la mítica Toei Animation per a la cadena TV Tokyo, dirigida per Toshiaki Komura. En canvi, Musculman, la sèrie original Kinnikuman, va nàixer el 1983 a partir d'un manga dels anys setanta. L'anime original estava produït tanbé per la Toei Animation, però va ser emès a la cadena NTV, amb un total de 137 episodis. Al nostre país es va poder veure a través de Televisió de Catalunya i de Canal 9.