El govern de la Generalitat ha concedit el XXIII Premi Internacional Catalunya a l’escriptor japonès
Haruki Murakami en reconeixement a la seua obra narrativa que, segons recull l’acta del jurat, ha esdevingut “un referent destacat del panorama literari mundial” i ha construït “un pont literari entre Orient i Occident”. Així ho ha anunciat avui el portaveu del Govern i secretari general de la Presidència, Francesc Homs, al costat del president delegat del jurat, Xavier Rubert de Ventós, i l’editor i crític literari, Josep Maria Castellet, que forma part del jurat. Murakami rebrà el guardó de mans del president de la Generalitat, Artur Mas, el proper 9 de juny en un acte al Palau de la Generalitat.
Després d’analitzar les 196 candidatures presentades de 59 països diferents, i tal com ha anunciat el president delegat del guardó, Xavier Rubert de Ventós, el jurat ha decidit atorgar per majoria absoluta el XXIII Premi Internacional Catalunya a Haruki Murakami “en reconeixement a la seva obra narrativa, que ha trascendit el seu àmbit cultural i ha esdevingut un referent destacat del panorama literari mundial; a la creació d’una obra i un univers personal, que dibuixa un món d’oscil·lacions permanents, entre el real i l’oníric, l’humor i la foscor, i al fet de constituir un pont literari entre Orient i Occident, capaç de conjuminar els dos mons: la lleugeresa taoista i l’absorció de tendències i tradicions culturals foranies”.
El portaveu del Govern ha posat de manifest que la “coincidència” de la decisió del jurat amb la situació que es viu al Japó fa que “aquesta voluntat que identifica el jurat de construir ponts literaris entre Orient i Occident sigui avui més vigent que mai”. “Des de Catalunya és una manera més, no pensada ni dissenyada, de testimoniar la solidaritat amb el poble japonès”, ha manifestat Homs. Segons el portaveu del Govern, la distinció de Murakami dóna “continuïtat” al “prestigi” acumulat pel Premi Internacional Catalunya al llarg dels seus 23 anys. “Una vegada més està a l’alçada i al nivell de tots els seus premiats, del jurat i dels membres de la institució que els representa, la Generalitat de Catalunya”, ha sentenciat.
De la seua banda, l’editor i crític literari, Josep Maria Castellet, ha subratllat “la importància i l’interès tècnic i literari” de l’obra de Murakami, de qui n’ha glossat la figura. Segons Castellet, Murakami “ha trencat la tradició de la literatura japonesa, no per haver trencat els continguts, sinó per haver trencat la tradició japonesa a través de la tècnica”.
Agraïment de Murakami
Després de conèixer el veredicte, Murakami ha manifestat el seu agraïment en un escrit adreçat al jurat. L’escriptor japonès s’ha mostrat “molt honorat” per un premi que, segons ha manifestat, servirà com a “estímul” i “encoratjament” en un dels “temps més difícils” pel país. “Els meus compatriotes estan passant ara els temps més difícils, patint pel ferotge terratrèmol i els seus efectes. En aquests moments no tinc una idea exacta del que s’esdevindrà després ni quin tipus de contribució em serà possible fer pel meu país”, ha manifestat Murakami, que clou en l’escrit: “espero que aquest premi i el reconeixement de la meva obra per part de la gent de Catalunya pugui constituir una certa forma d’encoratjament per a la meva gent. Necessitem, suposo, qualsevol tipus d’estímul en aquests temps tan difícils”.
Nascut a Kyoto el 1949, Murakami és llicenciat en literatura i dramatúrgia per la Universitat de Waseda. Va escriure el seu primer llibre als 39 anys, Kaze no uta o kike (
Escolta com canta el vent), amb el qual va guanyar el premi literari Gunzu, destinat a escriptors emergents.
El premi
Creat el 1989 per la Generalitat, el guardó reconeix anualment aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món. Està dotat amb 80.000 euros i l’escultura
La clau i la lletra d’Antoni Tàpies. L’any passat es va concedir a l’expresident dels Estats Units, Jimmy Carter. Els guardonats del premi, des de 1989 fins a l’actualitat, són: el filòsof anglès Karl R. Popper, filòsof anglès; el físic pakistanès, Abdus Salam, físic pakistanès; l’oceanògraf francès Jacques-Yves Cousteau; el violoncel·lista rus Slava Rostropòvitx, violoncel·lista rus; el genetista italià Luigi Luca Cavalli-Sforza: el filòsof francès Edgar Morin, filòsof francès; els polítics txec Václav Havel i alemany Richard von Weizsäcker (compartit); l’escriptor turc Yashar Kemal; l’economista indi Amartya Sen; el polític francès Jacques Delors; l’escriptora anglesa Doris Lessing; l’historiador marroquí Abdallah Laroui; l’historiador i cooperant italià Andrea Riccardi; l’assagista nord-americà Harold Bloom; l’escriptora i activista egípcia Nawal al-Sa’dawi; el filòsof palestí Sari Nusseibeh i l’escriptor israelià Amos Oz (compartit); l’antropòleg francès Claude Lévi-Strauss; el bisbe brasiler Pere Casaldàliga; el biòleg nord-americà Edward O. Wilson; la metgessa birmana Cynthia Maung i la política birmana Daw Aung San Suu Kyi (compartit); el videoartista nord-americà Bill Viola; l’expresident dels EUA Jimmy Carter, i enguany l’escriptor japonès Haruki Murakami.
El jurat està presidit pel president de la Generalitat, Artur Mas, i integrat per personalitats rellevants del món de la ciencia, l’economia, les arts i la cultura. En aquesta XXIII edició del Premi els membres del jurat són: la historiadora de l’art i ambaixadora de Jordània a Itàlia, Wijdan Al-Hashemi, l’arquitecte Ricard Bofill, el crític d’art Juan Manuel Bonet, l’escriptor i editor Josep Maria Castellet, el polític i economista Jacques Delors, la soprano Barbara Hendricks, el filòsof Edgar Morin, el sociòleg Richard Senté, la biòloga Anna Veiga, i el físic Jorge Wagensberg. Xavier Rubert de Ventós és el president delegat del premi i Teresa Sala la secretària.
