AnimEbre^^

'Akira', en DVD i Blu-Ray amb so hipersònic

2011-03-22T16:46:00.000+01:00

Què dir que no s'haja dit ja d'"Akira" (1988), la pel·lícula basada en el manga homònim de Katsuhiro Otomo que va revolucionar l'anime? La notícia, a banda que s'estaria preparant una versió nord-americana en imatge real, és que falten pocs dies perquè el 29 de març es pose a la venda un pack amb "Akira" en DVD i Blu-Ray, per un preu d'escàndol: poc més de 20 euros. La reedició es deu al fet que Sony s'ha fet càrrec de la distribució del catàleg de Selecta Vision, el segell que fins ara estava distribuint més anime al nostre país. La pel·lícula ha tornat al primer pla de l'actualitat després del terratrèmol del Japó i el desastre nuclear a Fukushima.

"Akira" està ambientada l'any 2019, en una megalòpoli anomenada Neo-Tokyo, que els japonesos han construït al damunt de l'antiga capital, destruïda després de la Tercera Guerra Mundial. Japó, en realitat, és un país al límit del col·lapse, que pateix greus crisis polítiques. En secret, un equip de científics dirigits per l'exèrcit ha reactivat un experiment per trobar individus que puguen controlar l'arma definitiva, una força coneguda com "l'energia absoluta". Mentrestant, Kaneda és un jove que lidera una banda de motoristes, i que veu com el seu amic Tetsuo és ingressat en unes instal·lacions militars després de tenir un accident durant una baralla. Un cop allà, els militars descobriran que Tetsuo posseeix l'energia absoluta, però el jove no es resigna a ser un conillet d'índies, i molt aviat esdevindrà una amenaça enorme i desconeguda. Com dèiem, el pack combo inclou dos discos amb la pel·lícula, un amb "Akira" en DVD i l'altre amb el film en Blu-Ray d'alta definició. A més de la versió original en japonès, també hi ha un nou doblatge en castellà, el doblatge en espanyol amb què "Akira" es va estrenar en els cinemes, i els doblatges posteriors en català i valencià. A més, també hi ha la banda sonora amb so hipersònic, composada pel mestre Shoji Yamashiro, diversos tràilers i l'storyboard de Katsuhiro Otomo. En concret, el so hipersònic és possible gràcies a la capacitat del Blu-Ray, i alguns l'han descrit com la possibilitat de sentir el so en el cos humà, ja que produeix un augment de l'estimulació cerebral. Això és a causa de l'exposició a freqüències sonores ultrasòniques de fins a 100 Khz, que són absorbides pel cos a través de la pell i els teixits, tot activant la xarxa neuronal que processa la bellesa, el plaer i l'emoció. Amb tot, per poder reproduir-les cal un equip de so capaç de processar aquest tipus de freqüències.

L'escriptor Haruki Murakami rep el Premi Internacional Catalunya

2011-03-18T17:58:00.002+01:00

El govern de la Generalitat ha concedit el XXIII Premi Internacional Catalunya a l’escriptor japonès Haruki Murakami en reconeixement a la seua obra narrativa que, segons recull l’acta del jurat, ha esdevingut “un referent destacat del panorama literari mundial” i ha construït “un pont literari entre Orient i Occident”. Així ho ha anunciat avui el portaveu del Govern i secretari general de la Presidència, Francesc Homs, al costat del president delegat del jurat, Xavier Rubert de Ventós, i l’editor i crític literari, Josep Maria Castellet, que forma part del jurat. Murakami rebrà el guardó de mans del president de la Generalitat, Artur Mas, el proper 9 de juny en un acte al Palau de la Generalitat.

Després d’analitzar les 196 candidatures presentades de 59 països diferents, i tal com ha anunciat el president delegat del guardó, Xavier Rubert de Ventós, el jurat ha decidit atorgar per majoria absoluta el XXIII Premi Internacional Catalunya a Haruki Murakami “en reconeixement a la seva obra narrativa, que ha trascendit el seu àmbit cultural i ha esdevingut un referent destacat del panorama literari mundial; a la creació d’una obra i un univers personal, que dibuixa un món d’oscil·lacions permanents, entre el real i l’oníric, l’humor i la foscor, i al fet de constituir un pont literari entre Orient i Occident, capaç de conjuminar els dos mons: la lleugeresa taoista i l’absorció de tendències i tradicions culturals foranies”.

El portaveu del Govern ha posat de manifest que la “coincidència” de la decisió del jurat amb la situació que es viu al Japó fa que “aquesta voluntat que identifica el jurat de construir ponts literaris entre Orient i Occident sigui avui més vigent que mai”. “Des de Catalunya és una manera més, no pensada ni dissenyada, de testimoniar la solidaritat amb el poble japonès”, ha manifestat Homs. Segons el portaveu del Govern, la distinció de Murakami dóna “continuïtat” al “prestigi” acumulat pel Premi Internacional Catalunya al llarg dels seus 23 anys. “Una vegada més està a l’alçada i al nivell de tots els seus premiats, del jurat i dels membres de la institució que els representa, la Generalitat de Catalunya”, ha sentenciat.

De la seua banda, l’editor i crític literari, Josep Maria Castellet, ha subratllat “la importància i l’interès tècnic i literari” de l’obra de Murakami, de qui n’ha glossat la figura. Segons Castellet, Murakami “ha trencat la tradició de la literatura japonesa, no per haver trencat els continguts, sinó per haver trencat la tradició japonesa a través de la tècnica”.

Agraïment de Murakami

Després de conèixer el veredicte, Murakami ha manifestat el seu agraïment en un escrit adreçat al jurat. L’escriptor japonès s’ha mostrat “molt honorat” per un premi que, segons ha manifestat, servirà com a “estímul” i “encoratjament” en un dels “temps més difícils” pel país. “Els meus compatriotes estan passant ara els temps més difícils, patint pel ferotge terratrèmol i els seus efectes. En aquests moments no tinc una idea exacta del que s’esdevindrà després ni quin tipus de contribució em serà possible fer pel meu país”, ha manifestat Murakami, que clou en l’escrit: “espero que aquest premi i el reconeixement de la meva obra per part de la gent de Catalunya pugui constituir una certa forma d’encoratjament per a la meva gent. Necessitem, suposo, qualsevol tipus d’estímul en aquests temps tan difícils”.

Nascut a Kyoto el 1949, Murakami és llicenciat en literatura i dramatúrgia per la Universitat de Waseda. Va escriure el seu primer llibre als 39 anys, Kaze no uta o kike (Escolta com canta el vent), amb el qual va guanyar el premi literari Gunzu, destinat a escriptors emergents.

El premi

Creat el 1989 per la Generalitat, el guardó reconeix anualment aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món. Està dotat amb 80.000 euros i l’escultura La clau i la lletra d’Antoni Tàpies. L’any passat es va concedir a l’expresident dels Estats Units, Jimmy Carter. Els guardonats del premi, des de 1989 fins a l’actualitat, són: el filòsof anglès Karl R. Popper, filòsof anglès; el físic pakistanès, Abdus Salam, físic pakistanès; l’oceanògraf francès Jacques-Yves Cousteau; el violoncel·lista rus Slava Rostropòvitx, violoncel·lista rus; el genetista italià Luigi Luca Cavalli-Sforza: el filòsof francès Edgar Morin, filòsof francès; els polítics txec Václav Havel i alemany Richard von Weizsäcker (compartit); l’escriptor turc Yashar Kemal; l’economista indi Amartya Sen; el polític francès Jacques Delors; l’escriptora anglesa Doris Lessing; l’historiador marroquí Abdallah Laroui; l’historiador i cooperant italià Andrea Riccardi; l’assagista nord-americà Harold Bloom; l’escriptora i activista egípcia Nawal al-Sa’dawi; el filòsof palestí Sari Nusseibeh i l’escriptor israelià Amos Oz (compartit); l’antropòleg francès Claude Lévi-Strauss; el bisbe brasiler Pere Casaldàliga; el biòleg nord-americà Edward O. Wilson; la metgessa birmana Cynthia Maung i la política birmana Daw Aung San Suu Kyi (compartit); el videoartista nord-americà Bill Viola; l’expresident dels EUA Jimmy Carter, i enguany l’escriptor japonès Haruki Murakami.

El jurat està presidit pel president de la Generalitat, Artur Mas, i integrat per personalitats rellevants del món de la ciencia, l’economia, les arts i la cultura. En aquesta XXIII edició del Premi els membres del jurat són: la historiadora de l’art i ambaixadora de Jordània a Itàlia, Wijdan Al-Hashemi, l’arquitecte Ricard Bofill, el crític d’art Juan Manuel Bonet, l’escriptor i editor Josep Maria Castellet, el polític i economista Jacques Delors, la soprano Barbara Hendricks, el filòsof Edgar Morin, el sociòleg Richard Senté, la biòloga Anna Veiga, i el físic Jorge Wagensberg. Xavier Rubert de Ventós és el president delegat del premi i Teresa Sala la secretària.

El tsunami de 'Ponyo en el acantilado'

2011-03-18T17:53:00.000+01:00

Tsunami és una de les paraules japoneses que hem incorporat a la nostra llengua, en aquest cas, per designar les grans onades marines d'origen sísmic. Amb el terrible terratrèmol del Japó de divendres passat, que després va generar una onada monstruosa que ha colpejat la costa nord del país i ara amenaça tot el Pacífic, hem estat més conscients que mai del veritable sentit d'aquesta paraula. D'altra banda, quan van posar la cadena pública japonesa NHK World per veure les imatges en directe, no hem pogut evitar pensar en el tsunami poètic de 'Ponyo en el acantilado', l'obra mestra de Hayao Miyazaki. I la idea ens ha rondat el cap durant dies, com si Miyazaki ens hagués advertit, com sempre fa amb en els seus animes, que si continuem abusant de la natura el planeta es rebel·larà contra l'espècie humana. Finalment, hem buscat la seqüència del tsunami de 'Ponyo en el acantilado', i a YouTube ens hem trobat amb aquest vídeo d'algú que també havia pensat el mateix, i que ha combinat les imatges de les notícies de l'NHK amb els dibuixos animats de Miyazaki.

'El doctor Slump', a l'abril en DVD

2011-03-18T17:51:00.000+01:00

Un dels grans misteris de la humanitat s'ha acabat de revelar. El 13 d'abril es posarà a la venda, per primera vegada, l'edició en DVD de la sèrie d'animació japonesa Dr. Slump, considerada l'opera prima d'Akira Toriyama ('Bola de Drac'). Com ja sabreu, 'Dr. Slump' narra les aventures del professor Sembei Norimaki i de la seua creació, Arale, un robot amb forma de xiqueta de 10 anys. L'encarregat de comercialitzar el pack és Emon Home Entertainment, sota el segell de Jony Media, amb motiu del 30è aniversari de la sèrie. El primer volum, que es vendrà per uns 40 euros, inclourà quatre discos amb una dotzena d'episodis, a més d'un llibret il·lustrat. D'entrada, la previsió és traure al mercat els primers 50 capítols (la sèrie en té més de 240), en un total de quatre volums de DVDs. A banda d'alguns extres interessants, com un reportatge sobre la millora de la qualitat de la imatge o els esborranys originals, hi haurà un karaoke que ens permetrà cantar les cançons del principi i del final. A més, les pistes d'àudio inclouran l'immillorable i imprescindible doblatge del 'Dr. Slump' al català, el que es va poder escoltar per TV3. Curiosament, també cal dir que s'ha fet un nou doblatge de la sèrie al castellà, i que Pull & Bear (del grup Inditex) té previst aprofitar el 30è aniversari de la sèrie per comercialitzar a l'estiu una col·lecció de samarretes d'Arale i del doctor Slump, així com una altra de de dessuadores per a la tardor.

'Ghost in the Shell 2.0', al canal 3XL i també a internet

2011-02-11T18:18:00.001+01:00

És una obra mestra de l'anime de ciència-ficció, la 'Citizen Kane' de l'animació japonesa si abans no s'hagués fet l''Akira' de Katsuhiro Otomo. 'Ghost in the Shell' arriba aquesta nit al canal 3XL, que estrena en primícia la versió remasteritzada d'aquest clàssic modern de Mamoru Oshii. L'expectació és tan gran que fins i tot s'ha creat un esdeveniment a Facebook, per confirmar assistència. Durant els propera setmana a internet, però també a partir de les 22.00 hores per televisió, podrem veure un altre cop 'Ghost in the Shell', però amb el doblatge, la banda sonora -revisada pel gran Kenji Kawai- i l'estètica completament renovats i enriquits, amb nous efectes digitals. Així, aquest llargmetratge del 2008 és, en realitat, com un remake de la pel·lícula del 1995, tot mantenint tot el millor de l'anterior. 'Ghost in the Shell' és una de les obres més grans de la ciència-ficció, no només japonesa, sinó mundial. És la història d'un món ciberpunk, de la deshumanitzada posthumanització de l'agent Motoko Kusanagi. En aquest sentit, la cinta de Mamoru Oshii és hereva del 'Blade Runner' de Ridley Scott, però al mateix temps també és cert que la nissaga de 'Matrix' dels germans Wachowski també és deutora de 'Ghost in the Shell'.

Mor Satoshi Kon, autor de "Millennium Actress", "Paprika" i "Perfect Blue"

2010-08-27T14:19:00.002+02:00

Molts l'han considerat l'Orson Welles de l'anime, tenint en compte que la seua obra mestra, "Millennium Actress", és com el "Ciutadà Kane" de l'animació japonesa. El prestigiós director Satoshi Kon, de 47 anys, ha mort aquest dimarts a causa d'un càncer de pàncrees. La seua mort sobtada, anunciada en primer lloc a través de Twitter, ha trasbalsat el món de l'animació al Japó. Però es tracta d'un director tan important per al cinema i la cultura que avui no era estrany trobar la seua necrològica en molts diaris d'informació general d'arreu del món. Satoshi Kon era un dels millors directors japonesos i una de les últimes revelació de l'anime. El vam descobrir com a guionista d'una de les històries curtes de les "Memòries" de Katsuhiro Otomo (1996), l'enigmàtica història 'Rosa Magnètica' que finalment va dirigir Koji Marimoto ("Animatrix"). Abans també havia treballat com a dissenyador d'escenes a la genial "Patlabor 2". Però sobretot, el vam gaudir amb pel·lícules tan personals i alhora captivadores com "Perfect Blue" (1997) i Millennium Actress" (2001). De la mateixa època també és "Tokyo Godfathers" (2003), el visionat de la qual encara tenim pendent.

També és obra de Satoshi Kon el mosaic psicològic "Paprika" (2006), que ara ha inspirat Christopher Nolan per crear el món oníric de "Orígens", acabada d'estrenar amb Leonardo di Caprio. Abans de morir, el director també ha realitzat "The Dream Machine", l'estrena pòstuma de la qual està prevista per al 2011. A banda, Satoshi Kon és el responsable d'una de les millors sèries anime dels últims anys, "Paranoia Agent", que va fer que la crítica especialitzada el considerés també com el David Lynch de l'animació nipona. Tot seguit, podeu veure el reportatge que li va dedicar el programa Cuatrosfera, tenint en compte que Cuatro va ser la cadena que va estrenar "Paranoia Agent" al nostre país...

'Porco Rosso', ja en DVD i possible segona part

2010-08-26T16:46:00.004+02:00

Les peticions dels fans han tingut el seu efecte i una de les obres mestres indiscutibles de Hayao Miyazaki, l'anime "Porco Rosso", arriba aquest dimecres per fi en DVD. Fins ara, ens havíem hagut de conformar amb l'edició en VHS i amb alguna còpia força bona en DivX que es compartia per internet. Però la distribuidora Aurum, que està reeditant en DVD i Blu-Ray totes les joies del mític Studio Ghibli, ha posat a la venda un imprescindible estoig metal·lic amb la pel·lícula que Miyazaki va dirigir l'any 1992, tot assolint un definitiu reconeixement internacional que va acabar de consolidar-se amb "La princesa Mononoke" (1997). A més de material promocional d'Studio Ghibli, l'edició en DVD també compta amb l'storyboard complet de la pel·lícula amb l'opció multiangle, els tràilers originals de Porco Rosso i una entrevista amb el productor Toshio Suzuki. D'altra banda, el DVD inclou la versió original en japonès i també pistes d'àudio en castellà, català, gallec i basc, així com subítols en castellà [veure aquí].

"Porco Rosso" explica la història d'un aviador molt poc habitual. Per començar, és un porc. "És millor ser un tocino que un feixista", comenta el personatge en un moment de la pel·lícula. Porco Rosso és víctima d'una maledicció que va sofrir anys enrera, i que va transformar el seu cos humà en el d'un porc enorme; però en realitat, aquest és el nom que rebien a Itàlia els soldats que, per motius polítics, es negaven a col·laborar amb el règim feixista de Mussolini. És en aquest Itàlia convulsa dels anys trenta que transcorre la trama de "Porco Rosso", i amb aquest aviador animalitzat que treballa com a caçador de recompenses i protector dels vaixells que pateixen l'atac dels pirates en el mar Adriàtic, però amb una història idealitzada i retrotecnològica, molt pròpia de l'obra de Miyazaki, en què els avions són molt més que aparells voladors. De fet, al marge de la seua simpatia per la natura i la tradició, Miyazaki també impregna les seues pel·lícules de màquines i sobretot d'aparells voladors, amb escenes espectaculars de vols aeris. Sobretot, cal destacar l'hidroavió roig de "Porco Rosso", amb escenes memorables entre els núvols del Mediterrani. De fet, diuen que la seua simpatia pels avions és per tradició familiar, ja que el seu pare va treballar en una fàbrica d'avions de guerra que era propietat del seu tiet. [Segueix llegint]

Una altra constant de l'obra de Miyazaki són els porcs: hi ha porcs a "El viaje de Chihiro", a "La princesa Monoke" i també a la remota La isla del tesoro de los animales (1971), un clàssic de la Toei Animation que hem vist fa poc i en què un tocino encarna el personatge del pirata Long John Silver. Aquesta petita joia de l'anime estava dirigida per Hiroshi Ikeda, però tant la idea original com l'animació són obra de Miyazaki, a partir de la novel·la de Robert Louis Stevenson. Crec que no és cap casualitat que els porcs apareguin tant en les obres de Miyazaki, que moltes vegades s'ha dibuixat a si mateix com un tocino. Per això és normal que "Porco Rosso" siga un dels seus personatges més estimats, i per això fa anys que es parla d'una possible continuació, d'una segona part de la pel·lícula. Les últimes notícies apunten que la seqüela de "Porco Rosso" podria estar ambientada durant la Guerra Civil espanyola, tot i que d'altres fonts apunten que Miyazaki va desestimar la idea fa uns anys, en pensar que un conflicte armat entre gent d'un mateix país no seria gaire adient per al públic infantil. Podeu veure la notícia a Blog de Cine.

Akira Kurosawa compleix 100 anys a TCM Clásico

2010-03-23T23:59:00.001+01:00

Fa dies que vull comentar-ho i una mica més i se'm passa. Avui, 23 de març, ha tingut lloc el centenari del naixement del cineasta japonès Akira Kurosawa, un dels millors directors de la història del setè art. En aquest sentit, per celebrar els 100 anys que hauria fet avui el director de 'Rashomon', el canal de pagament TCM Clásico ha programat un cicle amb alguna de les seues millors pel·lícules. La programació ha començat aquesta nit mateix, amb l'emissió dels films 'Los siete samuráis' i 'Barbarroja'. Demà dimecres arribarà el torn d''El ángel borracho' (21.30 hores) i 'Yojimbo, el mercenario' (23.10 hores). Dijous, TCM Clásico emetrà 'El perro rabioso' (21.30 hores) i 'Madayo' (23.35 hores). El colofó serà l'emissió, aquest divendres a les 21.30 hores, del seu testament fílmic, 'Los sueños de Akira Kurosawa', que el realitzador va dirigir animat i finançat per dos dels seus més grans seguidors a Hollywood, ni més ni menys que George Lucas i Steven Spielberg. En aquest sentit, és una gran oportunitat per descobrir o per recuperar bona part de la filmografia de Kurosawa (de totes les pel·lícules del cicle, només he vist 'Los siete samuráis' i 'Los sueños...'). A més, si ja heu fet tard a les pel·lícules d'avui, sapigueu que teniu l'opció de veure la marató amb tots els films seguits que el mateix canal TCM Clásico oferirà el proper dissabte, 27 de març, a partir de les 13.30 hores.

Made in Japan aterra al Centre Comercial Glòries de Barcelona

2010-02-23T14:05:00.000+01:00

El Japó es convertirà a partir de demà en el protagonista del Centre Comercial Glòries de Barcelona. Durant deu dies (del 24 de febrer al 6 de març) el centre acollirà Made in Japan, amb tot un seguit d’activitats relacionades amb la cultura nipona per a totes les edats. En aquest espai hi trobareu exposicions de còmics, fotografia i maquetes, concursos de para-para, cosplay, desgutacions de te i de gastronomia japonesa i tallers de kimonos, sumo o manga, entre d’altres. A més, també se sortejaran 4 viatges al Japó i 2 consoles WII de Nintendo.

Trobareu els horaris de l'activitat en aquest pdf.

Font: Edicions Glénat

'Mi vecino Totoro' i 'Pompoko', dues joies de l'anime recuperades en DVD

2009-12-11T23:36:00.001+01:00

Bona notícia per als seguidors del cinema de l'Studio Ghibli, i en especial per als fans de l'obra de Hayao Miyazaki. Tot i que fa poc més d'un mes que va reestrenar-se a les sales de cinema, acaba de sortir a la venda en DVD la pel·lícula Mi vecino Totoro, el clàssic de l'animació japonesa dirigit l'any 1988 pel creador de La princesa Mononoke, El viaje de Chihiro o Ponyo en el acantilado, la seua última gran obra mestra. En concret, s'han posat a la venda tres edicions diferents de la pel·lícula. El pack bàsic, amb només un disc, ofereix Mi vecino Totoro en versió original japonesa i també doblada al castellà, al català i al basc, tot i que també es pot veure amb subtítols en castellà. La versió senzilla no té gaire extres, només una promo de l'Studio Ghibli, però té un preu força assequible, d'uns 18 euros. En canvi, l'edició en estoig metàl·lic, que val uns 24 euros, inclou dos discos i per tant continguts extres tan interesant com un storyboard complet de la pel·lícula amb multiangle; l'animació de principi a fi; un reportatge de Miyazaki promocionant l'estrena als cinemes de Japó l'any 1988, i els tràilers originals del film. Finalment, hi ha una edició limitada, que costa 35 euros, també amb capsa metàl·lica, i que a més dels dos discos també conté el pòster original japonès de la pel·lícula i una agenda exclusiva de Totoro per al 2010. A banda, aquesta setmana també s'ha posat a la venda en DVD una altra pel·lícula de l'Studio Ghibli, la desconeguda Pompoko (18 euros), que el col·laborador de Miyazaki, el també gran Isao Takahata (La tumba de las luciérnagas) va dirigir l'any 1994.

A la pel·lícula Mi vecino Totoro, les germanes Mei i Satsuki acaben de traslladar-se a una cabana en el camp per viure amb el seu pare. Un dia, per casualitat, la més menuda descobreix l'existència dels totoros, uns esperits guardians del bosc que només els xiquets amb un cor pur poden veure. Al costat d'aquestes criatures i del gatbus, Mei i la seua germana descobriran el veritable valor de l'amistat, de l'amor i de la família, en una història plena d'imaginació i d'estima per la natura, dues de les constants de l'obra de Miyazaki.

Ha nascut Vitanime.tv, un portal per veure dibuixos japonesos de forma 'legal'

2009-12-11T23:32:00.000+01:00

Ja està plenament operatiu el portal Vitanime.tv, una iniciativa que pretén contrarestar el perjudici la pirateria i les descàrregues il·legals provoquen a les productores, distribuidores i canals de sèries d'animació. De fet, aquestes pràctiques fins i tot han arribat a posar en perill el llançament de noves sèries, i han fet que alguns canals de televisió hagen renunciat a estrenar dibuixos animats japonesos, ja que els otakus ja els han vist abans gràcies a internet. En qualsevol cas, Vitanime.tv és una prova que els productors culturals poden adaptar-se a la nova realitat d'internet, i reajustar el model de negoci perquè continue sent rendible. En realitat, Vitanime.tv utilitza un compte i el reproductor de You Tube, que és una de les plataformes més utilitzades per difondre anime de forma il·legal. D'altra banda, un altre dels atractius és que algunes sèries s'emeten en versió original japonesa, i que l'usuari pot activar els subtítols en castellà gràcies al reproductor de You Tube.

En aquest cas, la productora Teuve (produeix el canal Buzz, que és un dels que han hagut de redefinir-se en els últims mesos) ha comptat amb el suport de productores com Selecta Vision, TV Tòquio Arait Multimèdia o Panini. Així Vitanime.tv és un canal de televisió en línia, en què tots els continguts, episodis íntegres de diferents sèries, s'ofereixen de manera gratuïta. El nou portal està dedicat en exclusiva al manga i l'anime, i compta amb algunes de les millors sèries del gènere, com Trigun, Dai-Guard, Transformers, Ragnarok, Chicho Terremoto, FMA Brotherhood, Fruits Basket o Love Hina. El portal va començar a caminar el passat 1 de desembre, i la propera estrena de renom és Samurai 7, a partir del 15 de desembre.

Llums de Nadal a Tòquio

2009-12-01T13:23:00.001+01:00

Per primer cop en onze anys, aquesta artèria comercial de Tòquio s'ha il·luminat amb els llums de Nadal, ahir dilluns. Ho podem veure en aquest video amb so ambient de la cadena de notícies Euronews, que ha explicat que els organitzadors de la campanya nadalenca han tingut en compte com mai la protecció del medi ambient.

La sisena Nit Manga arriba aquest dissabte a Vic

2009-11-12T08:16:00.001+01:00

Aquest divendres 13 i dissabte 14 tindrà lloc a Vic la sisena edició de la Nit Manga, organitzada per Japanzone.cat, el portal web d'informació de manga, animació, cinema i cultura japonesa.

El programa d’activitats tindrà lloc el dissabte 14 de novembre al Centre Cívic Remei-Estadi de Vic. El programa consta d’un taller-xerrada de videojocs i els videoclips i sèries de la Nit Manga. El divendres 13 es projectarà un audiovisual a la Muntanya de Llibres de Vic. A continuació teniu el programa complet. L'esdeveniment també es pot buscar al Facebook.

Programa

Divendres 13 de novembre

Audiovisual “Escalada i turisme al país del sol naixent”
Entrada gratuïta.
Hora: 20:00 h.
Lloc: Muntanya de Llibres (C/ Verdaguer, 31), Vic

Dissabte 14 de novembre

Taller-xerrada “L’art de la lluita virtual“
Hora: 18:00 h.
Lloc: Centre Cívic Remei-Estadi (Pg. Generalitat, 46)

Introducció als videojocs japonesos de lluita. A càrrec d’Arkham Team.
Places limitades. Inscripció a info@japanzone.cat. Preu: 1€

A partir de les 22:15 fins a les 02:00 h. aprox.
Projeccions Nit Manga 6
Lloc: Centre Cívic Remei-Estadi (Pg. Generalitat, 46)

Videoclips J-pop i tot seguit episodis de les sèries d’animació japonesa:

Black Jack
Utena
Conan el nen del futur (ep.1)- intermedi i sorteig manga –
Conan el nen del futur (ep.2)
Paranoia Agent
Cowboy Bebop

Venda d'entrades a taquilla: 2€ General; 1€ Carnet VicJove
Els beneficis seran destinats a l’associació Una Mà al Senegal

Organitza: Japanzone.cat portal web d’informació de manga, animació, cinema i cultura japonesa (info@japanzone.cat)

Col·laboren: Vic Jove-Ajuntament de Vic, Centre Cívic Remei-Estadi, Una Mà al Senegal, Arkham Studio, Zoo.
Amb el suport de: Selecta Visión, Luk Intenacional, Ediciones Glénat, Norma Editorial, Planeta de Agostini Cómics.

Font: Japanzone

Arriba 'Ponyo' en DVD i obren a internet el web en espanyol de l'Studio Ghibli

2009-10-28T16:09:00.001+01:00

Avui 28 d'octubre surt a la venda en DVD la pel·lícula Ponyo en el acantilado, l'última joia del mestre de l'animació japonesa Hayao Miyazaki. La versió senzilla costa uns 18 euros i, a més de la pel·lícula amb versió original i doblada al castellà, català i euskera, també inclou un tràiler promocional dels altres títols de l'Studio Ghibli i un karaoke per cantar amb Ponyo. D'altra banda, la versió amb dos discos, amb estuig metàl·lic, costa uns 24 euros i el segon DVD inclou els storyboards, el tràiler original japonès, el tràiler original espanyol, i el karaoke Canta con Ponyo, amb una versió de la cançó original. En aquesta pel·lícula, Sosuke, un xiquet de cinc anys, viu a dalt d'un penya-segat que dóna al mar. Un matí, mentre juga a la platja, es troba amb una peixet de colors anomenat Ponyo, atrapat en un pot de melmelada. Sosuke el rescata i el posa en un poal verd de plàstic. Ponyo i Sosuke senten una fascinació mútua. Ell li diu: No et preocupis, et protegiré i cuidaré de tu. Però el pare de Ponyo, que en un altre temps va ser humà i ara és bruixot, viu al fons del mar i vol obligar el peixet (que vol convertir-se en una xiqueta humana) a tornar a les profunditats de l'oceà.

D'altra banda, tot coincidint amb la comercialització de Ponyo en DVD, Aurum ha posat en marxa a internet un web oficial en castellà del mític Studio Ghibli. En aquest web, els seguidors de les pel lícules d'aquest emblemàtic estudi de cinema d'animació japonès tindran accés a tota la informació relativa als llançaments dels nous títols, els drets de distribució dels quals són d'Aurum Producciones. A la pàgina es penjarà puntualment informació sobre els detalls de les edicions, reedicions, estrenes, continguts, i notícies relacionades amb les pel·lícules del mestre Miyazaki i els seus col.laboradors. De fet, a més de Ponyo en el acantilado, Aurum també ha editat en DVD la pel·lícula Susurros del corazón, encara inèdita al nostre país, i ha previst reestrenar als cinemes la mítica El meu veí Totoro, el proper 30 d'octubre. Per la seua banda, Totoro arribarà al DVD el proper 9 de desembre, juntament amb Pompoko. Posteriorment s'aniran editant en DVD la resta de títols de l'Studio Ghibli, tot destacant Nausicaä i Porco Rosso.

Taller de creació de personatges manga a Torreforta

2009-10-20T08:41:00.003+02:00

Entre les activitats de la tercera edició de la Tardor Intercultural dins del Pla Local de Joventut de l'Ajuntament de Tarragona trobem un taller de creació de personatges manga que se celebrarà els dies 7 i 14 de novembre a l'Associació de Veïns Progressista de Torreforta, de 18 a 20 h. El taller està adreçat a joves a partir de 12 anys i les places són limitades:

Taller de creació de personatges manga. Breu anàlisi de personatges ja existents i desenvolupament de personatge propi.
En el món del còmic i l’animació, els dibuixos manga són presents des de referències històriques. En aquest taller s’ofereixen els coneixements d’apropament i tècnica al traç d’il·lustració japonesa. Mitjançant la pancarta, es treballarà una idea central de molt atractiu visual. A càrrec de Marc Sardà, il·lustrador i publicista.

Dies: 7 i 14 de novembre
Edat: a partir de 12 anys
Hora: 18 a 20h
Places: 15
Lloc: Associació de Veïns Progressista de Torreforta
Coorganitza: Pla Desenvolupament Comunitari i Associació de Veïns Progressista de Torreforta
Mobilitat: Línia 6 (parada Mercat); Línia 54 (parada Montblanc)

El taller forma part de l'apartat de la Tardor Intercultural dedicada a la "Descoberta de la cultura japonesa" que inclou, a més, una activitat de jocs de rol, artesania japonesa o un curs d'iniciació al xinès. Per a més informació i reserva de places:

A partir del 9 d’octubre, informació penjada al web jove: www.tarragonajove.org
A partir del 13 d’octubre, més informació i inscripcions per internet al mateix web jove: www.tarragonajove.org

Passos a seguir per formalitzar una inscripció:

Donar-se d’alta com a usuari
Inscriure dades personals de les persones participants a les activitats
Seleccionar les activitats, tallers o cursos que puguin ser d’interès
Comprovar que tots els camps obligatoris estan omplerts
Comprovar el cistell d’activitats i el recompte de places
Per últim, imprimir la conformitat de places en el model de fitxa enviat al correu electrònic personal.
El programa ofereix un localitzador d’espais i zones de la ciutat relacionades a les activitats

Servei d’atenció, informació, assessorament i suport a la inscripció i reserva de places des del departament de Joventut (Rambla Nova, 59), a partir del 13 d’octubre.
Horari d'atenció: de dilluns a dijous, de 9 a 11 h. al 977296100 (ext. 6532)

Font: El web jove [pdf]

Aquest cap de setmana: Portes obertes a Mistral Bonsai

2009-10-16T14:50:00.007+02:00

Fans de la cultura japonesa i asiàtica de les Terres de l'Ebre, aquest cap de setmana teniu una cita important:

Mistral Bonsai, empresa situada a la N-340 entre Camarles i l'Ampolla celebra jornada de portes obertes demà dissabte 17 i diumenge 18.

Hi haurà tallers de bonsai, conferència sobre l'origen dels bonsai, visites guiades per les instal·lacions i s'oferirà te als assistents. Totes les activitats, excepte un taller específic, són gratuïtes.

Una bona ocasió per tastar de prop la cultura japonesa sense allunyar-se de l'Ebre.

Aquesta foto, feta durant aquesta mateixa tarda, és un petit exemple del que us trobareu:

Si hi aneu us explicaran perquè s'utilitzen dos gotets per a prendre el te a l'estil japonès. Ara bé, estigeu previnguts que no us el serviran en sucre ja que això és una mena de sacrilegi semblant a mesclar macarrons amb ketchup per a nosaltres o fer kalimotxo per als francesos.

Una bona ocasió també per aprendre paraules com Shakan, Kengai, Netsuranari o Ikadabuki. A què espereu?

II Jornades de Manga i Cultura Japonesa de Reus

2009-09-21T09:08:00.000+02:00

El recinte de La Palma de Reus acollirà els dies 10 i 11 d'octubre la segona edició de les Jornades de Manga i Cultura Japonesa de Reus, organitzades per l'associació Irasshai. Com en l'edició de l'any passat, els visitants podran fer un tast de diferents aspectes de la cultura japonesa amb activitats dedicades al manga, l'anime, els videojocs, el karaoke, la gastronomia, el softcombat i els jocs de taula. També hi haurà un taller de dibuix.

La novetat d'enguany és l'ampliació de les jornades a dos dies. L'entrada serà gratuïta. Per a més informació, visiteu la pàgina d'Irasshai.

'Hikari', fira de cultura japonesa a Reus

2009-09-04T23:46:00.005+02:00

L'Associació de manga-anime i cultura nipona Amakuni organitza aquest dissabte, 5 de setembre, la fira Hikari, dedicada a la cultura japonesa. De fet, és la primera vegada que un esdeveniment d'aquestes característiques s'organitza en l'àmbit del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre, i naix amb la intenció de convertir-se en una cita anual. L'entrada serà gratuïta, i tindrà lloc als jardins de La Palma, al número 75 del carrer Ample, a partir de les cinc de la tarda i fins a les dotze de la nit. L'objectiu dels organitzadors és celebrar un típic festival d'estiu japonès (els anomenats Natsu Matsuri ), amb tot tipus de parades amb tallers, jocs, exposicions, venda d'articles i de gastronomia. Tot plegat, relacionat amb la cultura japonesa. A més, durant la tarda hi haurà diverses exhibicions d'arts marcials i tallers a l'escenari. L'Associació de manga-anime i cultura nipona Amakuni s'encarrega de l'organització, difusió i coordinació entre els diferents col·laboradors d'aquesta iniciativa. En aquesta primera edició, un total de 16 entitats i empreses participen en la fira, amb el suport de la Regidoria de Joventut i de la Regidoria de Participació i Ciutadania de l'Ajuntament de Reus.

Via ComiCat

'Botxan', de Natsume Sôseki

2009-06-22T17:12:00.002+02:00

Fa uns dies que ens hem acabat de llegir la novel·la Botxan, de l'escriptor Natsume Sôseki. Es tracta d'un llibre fonamental de la literatura japonesa. De fet, escriptors contemporanis i tan reconeguts en l'escena internacional com Haruki Murakami han afirmat que Natsume Sôseki és un dels seues autors de capçalera. Per sort, Botxan va ser reeditat fa poc en català a l'editoral Proa, i la novel·la va aconseguir el Premi Llibreter del 2008, cosa que facilita que avui en dia es puga trobar amb una certa facilitat a les llibreries. Botxan, que en japonès vol dir Senyoret, amb el mateix to irònic i pejoratiu que aquesta paraula podria tenir en català, explica la història d'un jove de Tòquio, molt impulsiu i sense una idea clara de què vol fer amb la seua vida, que aconsegueix una feina de professor de matemàtiques en un institut de secundària d'un poble de províncies. Amb un estil molt lleuger, que fa que la lectura d'aquesta novel·la de fa més d'un segle siga realment amena, Natsume Sôseki fa un retrat ple d'ironia de les ànsies de modernitat del Japó de finals del segle XIX i principi del XX. Botxan arriba al poble amb uns aires de superioritat perquè prové d'una antiga família bona i perquè és "natural d'Edo", l'antic nom de Tòquio, però l'autor aviat ens demostrarà que el protagonista és un ingenu i imprudent curt de gambals, al qual tothom li pren el pèl: els propietaris de la fonda on s'allotjarà, els veïns, els seus alumnes, els companys de feina a l'institut... En aquest sentit, Botxan és una novel·la molt fresca i divertida, que sobretot recomanem els que teniu alguna vinculació amb el món de l'ensenyament. De fet, podreu veure que els problemes d'un mestre en un institut de províncies del Japó de 1906 té moltes coses en comú amb la realitat de l'educació d'avui en dia, més de 100 anys després...

*Informació proporcionada per l'editorial: Natsume Sôseki (Tòquio, 1867-1916) és segurament l’escriptor més conegut i més admirat del Japó modern. Autor d’una obra que inclou una quinzena de novel·les (a més de diversos volums de poesia i assajos), Sôseki va ser un intel·lectual rigorós que va saber copsar perfectament l’esperit i les contradiccions de l’era Meiji (1868-1912), durant la qual el Japó va viure un accelerat període de modernització basada en la imitació dels models occidentals. Sôseki, que és considerat el principal renovador de les lletres japoneses, va iniciar la seva carrera literària amb la publicació d’un seguit de novel·les humorístiques en què, amb un estil sorprenentment viu i enginyós, criticava els nous costums que la modernitat portava al Japó. Entre aquestes novel·les satíriques destaquen Sóc un gat (Wagahai wa neko de aru, 1905), basada en les observacions d’un gat sobre el món dels humans, i Botxan (Botchan, 1906).

Cara del Follet Tortuga per dispensar mocadors de paper

2009-05-25T19:15:00.002+02:00

La botiga virtual Kurogami, especialitzada en la importació d'articles del Japó, acaba d'anunciar la comercialització al nostre país d'un producte (molt friki, genial i molt divertit) de merchandising de la sèrie Bola de Drac. Es tracta de la cara a tamany real del Follet Tortuga, que en realitat és un dispensador de mocadors de paper. Així, l'anomenat Mutenroshi face et permet guardar els teus mocadors de paper i estirar-los pels forats del nas del Follet Tortuga, un dels personatges més carismàtics de Bola de Drac. Com recordareu, el Follet Tortuga es posava mocadors al nas cada vegada que li sortia sang, quan s'excitava en veure una noia jove i bonica. El mestre Muten Roshi, també conegut com Geni Tortuga, és un personatge del manga i l'anime creat per Akira Toriyama. A Dragon Ball, el Follet Tortuga un vell mestre d'arts marcials que prepara en Son Goku i el seu amic Krilín. Durant molt temps va ser l'home més fort del món, entrenat pel mestre Mutaito i posteriorment per Karin, el Mixet Murri, l'amo de la Torre Sagrada. És el creador de l'atac més emblemàtic de Son Goku, el Kame Hame Ha (que vol dir ona de corrent Tortuga). Com podeu veure, el Follet Tortuga és calb, porta ulleres de sol, té barba i bigoti blanc, i normalment porta una closca de tortuga gegant i molt pesada a l'esquena. A més, viu a una illa minúscula enmig de l'oceà, en què només hi ha casa seua. Només té un punt feble: les noies joves i boniques. L'artilugi té aproximadament uns 30 centímetres i és un producte oficial de Dragon Ball, que ha estat fabricat per la casa Banpresto. El preu de l'article és de 22,50 euros, i si te'l compres a través d'internet a la pàgina de Kurogami t'arriba a casa al cap de 24 hores.

'Callejeros Viajeros' visita Tòquio

2009-05-22T18:27:00.008+02:00

El programa Callejeros Viajeros, que la cadena Cuatro emet els diumenges a les 21.30 hores, arriba a la capital del Japó. A Tòquio hi viuen 35 milions de persones. Els seus carrers són un formiguer de gent, sons i llums que enlluernen a cada pas. L'encreuament més transitat del món està a Tòquio, es diu Shibuya i el seu semàfor en verd permet el pas de cinc milions de persones al dia. Per anar a treballar milions de tokiotes agafen el metro diàriament. A les vuit del matí només hi ha una forma d'entrar en un vagó del metro, "d'esquena i empenyent". Així ho explica David, un madrileny de Móstoles que admira la cultura japonesa. Enmig d'aquest enrenou, la tranquil·litat d'un temple budista. Els japonesos utilitzen aquests llocs sagrats per a l'oració i per a curar els mals amb encens. A la capital japonesa és fàcil trobar una dona vestida amb el tradicional Kimono, però també veure un gos en texans i camisa. En quina altra ciutat es pot llogar un gos per passejar? Hi ha establiments en què et seus al terra per gaudir de la companyia ... d'un gat. Carícies, mims i proximitat felina per una estona, com el que contracta una senyoreta de companyia. És afecte animal per hores.
Mentrestant, en un parc de Tòquio, un grup d'imitadors d'Elvis balla les cançons del mite del rock davant la indiferència dels vianants. Res del que passa a la capital nipona impressiona els seus propis habitants. Ni tan sols el menjar de plàstic, imitacions perfectes de qualsevol producte que veiem en el plat d'un restaurant i que llueixen en un aparador esperant a ser comprats com a objecte de decoració. Dormir unes hores en un "hotel càpsula"-nínxols cuirassades en forma de tomba on dormen els japonesos-per als tokiotes és una cosa normal, però per Chema, "el nen cagat", és claustrofòbic: A Espanya s'enterra a les persones de la mateixa manera, diu. Chema porta onze anys vivint a Tòquio i encara que, segons ell, no és un bon cantaor, es guanya la vida cantant flamenc. La capital de l'imperi japonès és la barreja de moltes ciutats. És el passat i el futur. Tòquio és un reportatge de Sonia López, i tot seguit teniu la promo del programa de diumenge...

L'Otakuart de València durarà tres dies

2009-05-22T11:28:00.004+02:00

L'altre dia us parlàvem de les últimes novetats otakus del Saló del Còmic de Barcelona, i avui ja podem donar-vos els primers detalls de la cinquena edició de l'Otakuart, les jornades alternatives de manga de Quart de Poblet, a València. La principal novetat de les jornades, organitzades per Studio Kat i la Casa de Joventut L'Amagatall, és que enguany duraran tres dies, el 10, 11 i 12 de juliol. A més, els dies previs al MegaSalón es dedicaran a la Setmana Cultural Otakuart. De fet, des del dia 4 de juliol se celebraran activitats en diferents punts de València i Quart de Poblet, amb l'objectiu de promocionar l'esdeveniment. Alguns dels més atractius seran el lliurament dels I Premis Otakuart a la Fnac Sant Agustí, o la festa-aniversari a la llibreria especialitzada Futurama. El principal objectiu dels organitzadors és oferir un esdeveniment de qualitat, ple d'activitats, concursos i tornejos, tot demostrant que un esdeveniment lúdic dedicat al manganime pot estar al mateix nivell que un esdeveniment comercial, amb els seus mateixos avantatges i sense molts dels seus inconvenients. L'entrada serà gratuïta durant els tres dies de l'Otakuart.
El recinte estarà dividit en sis àrees temàtiques diferents: a les de l'any passat (Videojocs, Escenari, Jocs de Taula i Aire Lliure) se'ls sumen aquest any les àrees de Jocs de Rol i Activitats Aquàtiques. Cadascuna d'elles tindrà la seua pròpia medalla, ja que es repetirà la fórmula de la Lliga de Medalles Pokèkuart: qui més medalles tinga al final de l'esdeveniment, serà l'autèntic Mestre Pokèkuart. D'altra banda, amb la intenció que en la cinquena edició l'Otakuart done un salt qualitatiu, l'àrea de botigues es dividirà en dues zones: la zona social, on s'ubicaran els estands de fanzines i associacions; i la zona comercial, dedicada a les empreses del sector, que demanen un espai professional adequat a les seues necessitats amb estands firals. La zona de videojocs també creixerà en espai i tornejos, mentre que els aficionats a l'escenari no tindran més respir que el de l'hora de dinar. Sense comptar amb les noves activitats aquàtiques, que refrescaran a tots els valents que s'atreveixin amb elles. Però la llista no acaba aquí: cafeteria Maid (i cafeteria Espartana), Sobreviu a Chibisland, Trivial Fantasy, Concurs de Talent Pirata, Partit de Futbol generació Naruto vs generació Dragon Ball, lligueta de bàsquet Chicho Terremoto, exhibicions de Airsoft i Kung-fu , concurs de cosplay estiuenc... i molt, molt més. Tots els assistents rebran una Guia de Supervivència en Otakuart, amb els horaris i plànols bàsics per moure's per l'esdeveniment. El servei de cafeteria-bar estarà obert durant tot el dia. A més, amb motiu del cinquè aniversari de l'Otakuart, els assistents inscrits en qualsevol activitat rebran una polsera commemorativa de regal. La sol·licitud d'estands comercials i socials ja està oberta a la pàgina web oficial de l'esdeveniment, on aniran apareixent els horaris de les activitats, el programa complet i les dates dels diferents actes de la Setmana Cultural Otakuart (www.studio-kat.net/otakuart09).

'Dragon Ball Kai', al canal d'AnimEbre

2009-05-21T17:30:00.002+02:00

El canal d'AnimEbre a Livestream Studio (abans Mogulus) us ofereix a partir d'avui la possibilitat de veure en línia els set primers episodis de Dragon Ball Kai, la nova versió actualitzada de Bola de Drac. Els capítols fa dies que es poden veure en diversos portals d'internet, i nosaltres hem aprofitat els enllaços de l'usuari Otakusama1 a YouTube. La sèrie, que va començar el 5 d'abril a la cadena FujiTV del Japó, reexplica la història de Son Goku que ja coneixem, però actualitzant-la als gustos actuals i amb motiu dels 25 anys del manga creat per Akira Toriyama. De fet, el Kai que han afegit al títol vol dir "renovat". Com podreu veure, Dragon Ball Kai passa molt de pressa per l'etapa infantil de Goku (tot i que molts fans de la sèrie considerem que són els millors capítols de Bola de Drac), incorpora algunes escenes noves per entendre millor la història, i se centra bàsicament en la vida adulta del personatge. Des del punt de vista tècnic, la principal diferència en relació a la sèrie original és que és una nova Bola de Drac remasteritzada, en alta definició i en format panoràmic. A més, s'han fet uns nous títols de crèdits, tant d'inici com al final. Des del punt de vista artístic i narratiu, la principal característica és que s'ha tornat a doblar, que s'han regravat els efectes de so i que s'han eliminat dos terços de la història original, fins al punt que els 291 episodis que tenia la primera Bola de Drac, aquesta nova Dragon Ball Kai els ha reduït a 100 capítols, tot eliminant les escenes que s'allargaven massa o farciments absurds. De fet, moltes vegades s'ha criticat Dragon Ball per fer-se eterna en alguns arcs argumentals, així com per allargar massa els combats, les lluites. Per tant, després de veure els primers capítols, sembla que Dragon Ball ha guanyat en ritme, és un anime molt més dinàmic. Tot i així, pensem que la sèrie original encara aguantava força bé el pas del temps. En canvi, hi ha altres animes de la mateixa època que sí que necessiten un retoc urgent... Tot seguit teniu l'openning de Dragon Ball Kai, i recordeu que podreu veure tots els episodis al canal d'AnimEbre a Livestream Studio (també en opció de vídeo sota demanda).

Doraemon i Shin Chan, convidats estel·lars al Saló del Còmic de Barcelona

2009-05-20T17:02:00.000+02:00

Dos dels personatges que han fet més al nostre país per estendre el fenomen otaku, Doraemon i Shin Chan, ja han confirmat la seua assistència a la jornada inaugural del XXVII Saló Internacinoal del Còmic, que enguany serà del 29 de maig a l'1 de juny al recinte de Fira de Barcelona. En concret, Shin Chan i Doraemon estaran presents a l'espai d'activitats del saló, en què els més petits podran realitzar diversos jocs i tallers, així com passar una estona divertida al costat dels seus personatges favorits. D'aquesta manera, els petits que s'apropin al Saló del Còmic podran descobrir tots els secrets de Doraemon i també l'humor de Shin Chan. Així, en l'espai destinat a Doraemon hi haurà tallers de pintura i maquillatge, en què podran pintar, acolorir i muntar màscares i titelles dels protagonistes d'aquesta sèrie creada per Fujimoto Hiroshi i Motoo Abiko, que és una de les més veteranes (el manga va començar a publicar-se el 1969, mentre que l'anime actual va iniciar-se el 1979). Per la seua banda, a l'espai Sin Chan hi haurà tallers de manualitats i l'activitat Balla amb Shin Chan, un joc d'habilitat i atenció en què els participants podran aconseguir una edició limitada del DVD que acaba de sortir al mercat, Spa Wars: La guerra de los balnearios, que inclou una capsa de fusta, quatre postals, un pòster i un clauer. Per tant, ja ho sabeu: si teniu previst assistir a la inaguració del Saló del Còmic, tingueu en compte que Doraemon i Shin Chan faran una aparició estel·lar, i que saludaran les auroritats i donaran la benvinguda als primers assistents a l'acte.

'Star Trek', el manga, s'edita al nostre país

2009-05-18T21:25:00.002+02:00

El proper 22 de maig ha estat la data elegida per Edge, fins ara coneguda per comercialitzar jocs de rol, jocs de taula i cartes, per entrar en el mercat editorial i per posar a la venda al nostre país la versió manga d'Star Trek, una de les nissagues de ciència-ficció més importants de tots els temps. El primer volum, titulat Shinsei Shinsei, arribarà a les llibreries poques setmanes després de l'estrena als cinemes de la nova pel·lícula d'Star Trek dirigida per J.J.Abrams, però amb cinc històries noves que recuperen el millor de la sèrie original, tot combinant la franquícia amb els dibuixos i la tècnica narrativa del còmic japonès. Es tracta, en realitat, d'una obra nord-americana, que va començar a publicar-se el 2006. Així, de la mateixa manera que també ho feia la sèrie original, els nous viatges de la tripulació de l'Enterprise porten noves reflexions sobre política social i molta introspecció dels personatges, amb el contrapunt de la lògica aplastant d'Spock. La primera història es titula Efectos secundarios, i té guió de Chris Dows i dibuixos de Makoto Nakatsuka. Tot seguit, hi ha la història Solo, amb guió de Joshua Ortega i il·lustracions de Gregory Giovanni Johnson. El relat Hasta que la muerte... té guió de Mike W. Barr i dibuixos de Jeong Mo Yang, mentre que El Oban té guió de Jim Alexander i il·lustracions de Michael Shelfer. Finalment, la història titulada Huérfanos està dibuixada per Ej Su, amb guió de Tob Tokar. Una primera entrega molt prometedora, que segons l'editorial tindrà continuïtat amb la publicació de nous volums d'aquest manga treekie.

'Hunter X Hunter' arriba a Animax

2009-05-18T19:45:00.000+02:00

El canal de pagament Animax ha estrenat avui la sèrie Hunter X Hunter: Cazadores de tesoros, un dels animes més populars dels últims anys. De fet, tot i que el manga original ha patit nombroses aturades, es tracta d'un dels còmics japonesos més veterans, ja que va començar a publicar-se l'any 1998 a la revista Shônen Jump i ja ha acumulat uns 290 capítols. La major part de les aturades són degudes a malalties indeterminades del seu autor, el mangaka Yoshihiro Togashi. La versió animada es va començar a emetre fa gairebé deu anys, a l'octubre del 1999, per la cadena Fuji TV, produïda per la mítica Nippon Animation i dirigida per Kazuhiro Furuhashi. L'anime té 62 episodis, però també hi ha tres OVA, que van estendre el nombre d'episodis fins als 96. Hunter X Hunter (si voleu dir bé el títol, heu de tenir en compte que la X no es pronuncia) explica la història d'un xiquet anomenat Gon Freecss, que un dia descobreix que el seu pare continua viu. A més, també li diuen que el seu pare, Ging Freecss, és en realitat un llegendari Hunter (Caçador), una èlit de la humanitat amb llicència per anar a qualsevol lloc o fer qualsevol cosa. Així, Gon decideix seguir els passos del seu pare, passar l'examen per esdevenir un Hunter, i finalment, trobar-lo, per demostrar-se a si mateix i als altrs que és un caçador per mèrits propis.
Hunter X Hunter s'emet a Animax de dilluns a divendres, a les 11.32 i a les 18.45 hores, tot i que també hi ha redifusions en altres hores del dia i durant els caps de setmana.

'B's Log', nova revista espanyola de manga en quioscos i llibreries

2009-05-17T10:54:00.001+02:00

Suposo que ja esteu al cas de com funcionen les revistes de manga al Japó. Al nostre país estem acostumats a comprar els manga compil·lats en volums força ben editats i enquadernats, però al Japó la majoria de còmics també es publiquen en sèries a través de revistes tan conegudes com Shônen Jump, que actualment és la més venuda en aquell país. De fet, és la revista de còmics més venuda del món. Actualment publica mangues tan coneguts com One Piece o Naruto, però de les seues pàgines també va sortir, per exemple, Bola de Drac, El Doctor Slump, Musculman o Mazinger Z. Doncs bé, ara l'editorial Planeta DeAgostini ha decidit publicar la nostre país una revista de còmics a l'estil genuïnament japonès. Es tracta de B's Log, que arribarà als quioscos i llibreries aquest mes de maig, tot coincidint amb el Saló del Còmic de Barcelona.
D'aquesta manera, per fi podrem gaudir de les millors sèries editades al Japó, amb molt poc temps de diferència, recopilades en una sola publicació mensual. Seran gairebé 500 pàgines de manga, no sobre manga, per un preu força atractiu, de només 6,95 euros. No és el primer intent d'aquesta editorial per introduir les revistes de manga al mercat espanyol, ja que el 1995 ja va crear la desapareguda Shonen Mangazine, de la qual se'n van publicar 24 números amb unes 100 pàgines. En aquest cas, a les pàgines de la nova B's Log, podran gaudir tant l'aficionat al manga com el nouvingut al gènere. A l'expert, se li donarà la possibilitat de llegir històries noves, inèdites a Espanya, i fins i tot de descobrir a alguns autors; i al neòfit, a aquell que no sàpiga per quina sèrie decantar-se per donar els seus primers passos com otaku, se li oferirà la gran portunitat d'accedir a diferents mangues de tots els gèneres, en una única publicació. De fet, la revista estarà dedicada bàsicament a les sèries exclusives, tot mantenint la intriga entre un lliurament i el següent, amb històries plenes d'acció, fantasia, humor, ciència-ficció i, com no podia ser d'altra manera tractant-se de còmic japonès, grans dosis d'amor.
D'altra banda, B's Log inclourà sèries japoneses, més de 10 aquest primer número, però també donarà cabuda a autors espanyols que s'atreveixin amb el dibuix a l'estil nipó. A més, al marge de les sèries, la revista també parlarà de l'actualitat del Japó, els seus costums, de la seua gastronomia i tot tipus de curiositats. De fet, han previst oferir lliçons de japonès o d'origami, concursos, i entrevistes a autors punters. En el primer número de B's Log, podrem gaudir de sèries noves com CrossxBreak, de Duo Brand, que compta en clau de fantasia l'aventura de dos germans a l'estranger; El so del cel penjat, de Toriko Gin, un relat poblat per éssers de llegenda; o El noi celestial, d'Aya Sugai, la història d'un modista que troba una tela molt especial ... tant que resulta ser un nen. Moltes de les sèries que llegirem en B's Log es troben encara en curs al Japó, de manera que anirem vivint la seva evolució gairebé a temps real. Pel que fa als articles de producció pròpia, coneixerem els orígens del gènere amb La història del manga, de Marc Bernabé i Ikaria Studio; ens anirem de Rutes pel Japó de la mà de Verónica Calafell i Irene Rodríguez, i descobrirem els secrets de la cuina japonesa amb Laura Casulleras i Cristina Sánchez, entre altres propostes.

L'anime 'Full Metal Alchemist Brotherhood' s'estrena avui a YouTube amb subtítols en onze idiomes

2009-05-16T10:26:00.001+02:00

Les empreses que tenen els drets de les sèries d'anime havien de veure, d'un moment a l'altre, que YouTube i altres llocs com Megavideo s'han convertit en una plataforma impressionant de difusió dels seus continguts. Els otakus fa temps que pengen els episodis de sèries completes, fins i tot subtitulant ells mateixos les últimes estrenes que arriben del Japó, i les companyies s'estaven quedant al marge del negoci. Doncs bé, avui es dóna un pas important en la difusió d'aquests continguts televisius a internet , ja que YouTube estrenarà a Europa la sèrie d'anime Full Metal Alchemist Brotherhood. Com ja haureu endevinat, és una revisió de la sèrie original, Full Metal Alchemist, creat per Hiromu Arakawa. La seua estrena al Japó va ser el 5 d'abril del 2009, i per tant només s'han emès sis episodis. Panini ha anunciat que té previst estrenar la sèrie a YouTube a partir d'avui, 16 de maig, a partir de les 20.00 hores (hora central europea) amb subtítols en 11 idiomes i en alta definició. I si aquesta estrena us semblava poca cosa, sapigueu que YouTube també té previst emetre, a través del canal de Full Metal Alchemist Brotherhood, tota la primera temporada de la sèrie, tot estrenant els set primers capítols durant la propera setmana i després, emetent un episodi nou cada dimecres. Aquest és un dels tràilers que ja es podia veure ahir, tot anunciant la sèrie...

'Survival', manga de Takao Saito

2009-05-15T18:15:00.001+02:00

Una de les edicions més interessants de l'últim any en el mercat manga del nostre país és aquest Survival (Japón en ruinas), del mestre del còmic japonès Takao Saito (Osaka, 1936). L'autor del conegut Golgo 13, mangaka que no hem de confondre amb l'altre Takao Saito que era director de fotografia de les pel·lícules d'Akira Kurosawa, ens explica a Survival una història de supervivència postapocalíptica. El manga, que va començar a publicar-se l'any 1976, ha estat editat el 2008 en espanyol per Ponent Mon, que no para d'oferir-nos els clàssics i també les últimes joies del gènere. A Survival, un terratrèmol ha submergit el Japó en el fons del mar. Un noi que estava fent una excursió en una cova sobreviu a la desgràcia, però molt aviat comprendrà quina és la seua sorprenent i angoixant situació. Tràgicament, ha quedat aïllat en una porció de terra i està rodejat pel mar. Atrapat en aquesta illa, el jove haurà d'enfrontar-se a la natura i aguditzar el seu enginy per aconseguir aliments o encendre foc, tot descobrint que tot allò que havia après a l'escola li ha servit de ben poc. Aquest Robinson Crusoe japonès, evidentment, no estarà tan sol com ell es pensa, i al llarg dels 10 volums en els que es divideix Survival anirà coneixent una mascota, una jove amb qui estableix una relació molt especial i també els seus enemics.
Lamentablement, Ponent Mon va decidir cancel·lar l'edició de la sèrie pels pobres resultats en les vendes, i al mercat espanyol només es pot trobar el primer volum de la col·lecció, a un preu d'uns 12 euros. Clicant aquí podeu descarregar-vos en PDF els dos primers episodis d'aquest primer volum. Com és habitual, el dibuix de Takao Saita és molt realista i ple de detalls, amb una composició de pàgines molt dinàmica, de manera que la lectura de Survival és fluïda, àgil i realment amena. Teniu en compte, però, que aquest manga està editat en el seu format original japonès, i que per tant el sentit de lectura és de dreta a esquerra

'Darker than black', segon episodi

2009-05-15T16:28:00.003+02:00

Avui oferim el segon episodi de l'anime Darker than black, gentilesa del canal Buzz i del portal d'internet ADNStream. Podeu tornar a veure el primer capítol clicant aquí. En aquest segon capítol, titulat La estrella fugaz del contrato (parte 2), Shun Sheng salva Chiaki Shinoda de les mans de Jean. A més, la noia té informació privilegiada de la tecnología de la Porta de l'Infern.
Darker than Black és una sèrie relativament recent, dirigida per Tensai Okamura i produïda per l'estudi Bones. Al Japó, va estrenar-se a l'abril del 2007 a l'MBS, TBS, CBC i les seues cadenes afiliades. La història comença quan apareix damunt de Tòquio un camp misteriós conegut com La Porta de l'Intern, que priva la capital japonesa del seu cel original. Com a conseqüència, apareixen també una sèrie de persones amb habilitats especials, els Dolls (Titelles) i els Contractistes. Així, mentre els Titelles són mèdiums sense emocions, els Contractistes tenen poders especials amb la finalitat de matar. D'aquesta manera, les agències d'intel·ligència d'arreu del món utilitzen els Contractistes per encobrir els secrets relacionats amb La Porta de l'Infern, i això fa que es produeixen batalles molt violents pel control de la informació.

Sis espanyols de Kyoto, a TVE

2009-05-08T18:30:00.000+02:00

El programa Españoles en el mundo, que La 1 de TVE emet els dilluns a la nit, va emetre aquesta setmana un capítol dedicat a sis espanyols que viuen a les ciutats japoneses de Kyoto -declarada patrimoni cultural de la humanitat per la Unesco l'any 1994, i capital del Japó durant més de 1.000 anys-, Nagaoka i Osaka. L'objectiu del programa, recórrer els llocs més bonics d'aquestes ciutats ancestrals, conèixer els seus temples i apropar els espectadors a una de les cultures més antigues del món. Els tres primers guies del programa són Raúl Guerrero, un professor universitari que fa vuit anys que viu al Japó, casat amb una japonesa que espera bessons, i que ens ensenya una boda sintoïsta, la ludopatia del patxinko i l'art del iaido; Carmen Mompart, una barcelonina que fa 33 anys que viu al Japó, afeccionada a l'art floral o ikebana, que visita un mercat on l'angula val 900 yens (un euro són aproximadament 130 yens) i els barri de les geishes; i Vicente Sánchez, programador informàtic i propietari d'un restaurant espanyol, al Japó des de fa tres anys i declarat otaku, que explica que té una connexió a internet de 1.000 MB, a més d'ensenyar-nos un bosc de bambú i els diversos gèneres manga. Els altres tres guies són Maria Dolores Guitián, una professora de cuina que fa 30 anys que viu al Japó, que ens dóna més detalls de l'espectacle dels cirerers florits de Kyoto, el festival del hanami, i fa una volta en taxi tradicional, passeig que costa uns 15 euros, poc abans de practicar la cerimònia del te i l'art de tocar els tambors wadaiko; Iván Mariscal, un soldador que fa dos anys que viu al Japó, i que ens ensenya l'emblemàtic castell d'Osaka, important per a la unificació japonesa del segle XVI, però també un restaurant típic de sushi, un temple sintoïsta i un karaoke; i Milagros Ventura, professora de flamenc des de fa cinc anys al Japó, que mostra l'afecció japonesa pel flamenc i un taller de guitarres espanyoles . Podeu veure el programa complet a la secció A la carta del web de RTVE, així com el següent anunci promocional que RTVE ha penjat a You Tube...

La mediateca de Sendai, de Toyo Ito

2009-05-08T13:30:00.001+02:00

Un dels edificis més representatius de l'arquitectura japonesa més moderna és la mediateca de Sendai, del prestigiós arquitecte Toyo Ito (1941). El projecte és del 1994-2001, i per tant és contemporani de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. De fet, la biblioteca de Tortosa va inaugurar-se al juliol del 2006, any en què la mediateca de Sendai va obtenir la medalla d'or del Royal Institute of British Architects (RIBA).
Sendai és una ciutat de mig milió d'habitants, situada a uns 300 quilòmetres al nord de la capital, Tòquio. També és coneguda com La ciutat dels arbres, i és per això que Toyo Ito va dissenyar l'edifici de la mediateca amb clares referències al món vegetal. Des del concurs d'idees del projecte, havia quedat clar que la mediateca de Sendai havia de ser molt accessible per als ciutadans, i que a més de la biblioteca l'edifici també havia de tenir cabines d'internet, galeries, cafès i àrees per visionar DVDs. Tenint en compte que el solar es trobava al costat d'un bosc, Toyo Ito va proposar un edifici transparent amb una estructura que recorda els arbres, amb set plataformes integrades per grans reixes de bigues metàl·liques, i 13 feixos de tubs d'acer recobert de vidre, que com si fossen unes algues travessen cadascuna de les plataformes horitzontals, fins sobresortir pel sostre. Aquests feixos són de mides i de dimensions diferents, per deixar passar la llum i de manera que el tub més gruixut serveix per allotjar la circulació vertical que comunica els diversos pisos de la mediateca. Les façanes són de vidre, alumini i policarbonat, amb la vocació d'aprofitar la llum de l'exterior, però Toyo Ito va dissenyar diferents solucions per cadascuna de les façanes, integrades a l'entorn que enfronten en cada cas. Així, en la façana encarada als vents gelats de l'hivern, va col·locar una doble capa de vidre. D'altra banda, cadascun dels nivells de la mediateca té acabats diferenciats a la façana.

A la planta baixa hi ha l'anomenada Plaça Oberta, amb la recepció, una cafeteria i una botiga de llibres i revistes. Al segon nivell hi ha la direcció de la mediateca, a més de l'àrea d'internet i la biblioteca infantil. Una cortina translúcida és l'única separació entre la zona de lectura pública i la zona privada d'administració. Als pisos tercer i quart hi ha la zona de préstec de llibres i les sales de lectura, mentre que al cinquè i al sisè hi ha unes galeries per fer exposicions, a base de panells rectil·linis i mòbils, que recorden les portes corredisses de l'arquitectura nipona. Finalment, al setè nivell hi ha un cinema i sales de conferències, embolicades amb una paret que Toyo Ito va concebre com una membrana de vidre de formes suaus i de colors apagats. Al setè pis també hi ha una zona de préstec i d'audició i visionat de discos i DVDs, així com una zona per fer reunions.

Informació i fotos: Construmática, Miraquecosa, Los fans de Saville i Hackitectura

També pots llegir:
-Un autoservei de “media” (Bauen)
-Biblioteca de la Tama Art University (Bauen)

'Chopi i la princesa' arribarà als cinemes

2009-05-07T18:45:00.003+02:00

Més notícies cinematogràfiques sobre els personatges creats per Osamu Tezuka. Així, si abans us informàvem de la producció d'una nova versió d'Astroboy en 3D, ara parlarem de la propera realització de dues pel·lícules més basades en dos manga de Tezuka: per una part, Buda (Budha) i, de l'altra, La princesa caballero (Ribon no Kishi), un manga que a casa nostra coneixem, sobretot, gràcies a l'anime Chopi i la princesa. Segons llegim a Mision Tokyo, el llargmetratge de Buda estarà basat en el manga biogràfic que narra les vivències de Shakyamuni, el buda històric, i serà el primer cop que aquesta història arribe a l'anime. No serà així amb Chopi i la princesa, ja que aquesta serà la seua tercera adaptació animada, després de la sèrie de televisió que també es va veure al nostre país, i després del migmetratge que va fer-se l'any 1994. En aquest sentit, La princesa caballero ja va ser notícia fa uns mesos, per la publicació d'un remake del manga a Nakayoshi, però també cal tenir en compte que Chopi i la princesa té una seqüela creada pel mateix Tezuka.
Molts recordareu aquesta sèrie anime de 52 episodis, que aquí vam veure a cavall entre la dècada dels 80 i 90, però que en realitat va ser produïda el 1967 per a la cadena FujiTV. El manga és força anterior, ja que l'editorial Kodansha va publicar-lo a la revista Shôjo Club entre els anys 1953 i 1956. De fet, està considerat com el primer manga i anime del gènere shojo (per a noies). A més, és un dels primers animes en color. El disseny del personatge de la princesa protagonista, Safir, està inspirat en l'altre èxit de Tezuka, el xiquet-robot Astroboy. La història comença quan, en un regne molt llunyà anomenat Valle Plateado, s'espera l'imminent naixement de l'hereu al tron. Per la llei sàlica només poden regnar els homes, però naix una xiqueta. Així, per evitar que la corona puga caure en mans d'una altra família noble, els reis i els seus cortesans més fidels mantenen en secret la veritat, i eduquen la xiqueta com si fos un príncep. La princesa-príncep viurà moltes aventures acompanyada per Chopi, un follet que a Amèrica va ser conegut amb el nom de Cachito, i pel seu cavall Ópalo. Aquest era el memorable opening de la sèrie, amb la seua cançó tan apegalosa...

Però sens dubte, el més estrident era el següent ending de la sèrie que van fer els de TVE, amb la cançó i aquest ball espectacular.

'Astroboy', pòster i segon tràiler oficial

2009-05-07T17:00:00.001+02:00

Ja tenim pòster i segon teaser tràiler oficial de la pel·lícula Astroboy, el film d'animació que està dirigint David Bowers (va participar en Chiken Run i Ratónpolis) i que s'estrenarà el 23 d'octubre del 2009. En la versió nord-americana d'Astroboy, les veus dels personatges aniran a càrrec de Freddie Highmore (Astroboy), Kristen Bell (Cora), Nicolas Cage (Doctor Tenma), Bill Nighy (Doctor Elefun), i Donald Sutherland (General Stone). Com ja sabreu, Astroboy és el popular xiquet-robot creat pel mític Osamu Tezuka, també conegut com el Déu del Manga. De fet, en el minut 1.07 del tràiler apareix un personatge clarament inspirat en Tezuka, amb les seues característiques ulleres i la seua boina inconfundible, que mira sorprès el vol d'Astroboy per la ciutat. Tezuka va crear Astroboy a la dècada dels cinquanta, lleugerament inspirat en el ratoí Mickey de la Disney, i el manga va ser seriat en la revista Shonen de Kodansha entre 1951 i 1968 i recopilat en 32 toms. Tot seguit, va ser reeditat per Akita Shoten (Sunday Còmics) i després per Kodansha. Per la seua banda, l'anime original, dirigit per Rintaro (Hayashi Shigeyuki), té 193 episodis i es va realitzar el 1963 (Mushi Productions), essent la primera sèrie regular de dibuixos animats del Japó, i per tant encara en blanc i negre. Després van produir-se dues versions més, una als anys 80 (Tezuka Productions) més curta en episodis (52 capítols), però ja en color; i una altra versió el 2003 (Fuji TV), tot coincidint amb el doble aniversari del naixement fictici del personatge i el 40è aniversari de l'obra de Tezuka. Aquesta última versió, també coneguda com Astroboy 2003, tenia 50 capítols i és l'última que hem pogut veure al nostre país, emesa pel canal de pagament Jetix i per Cuatro. Ara arribarà aquesta nova actualització d'Astroboy, ja per a la gran pantalla, que s'està produint amb les últimes tècniques de l'animació en 3D. Hem penjat el segon teaser trailer al nostre nou canal de YouTube...

Figureta de Mazinger Z per 15.000 euros

2009-05-04T19:30:00.003+02:00

La casa de joguines Bandai ha anunciat que té previst posar a la venda una figureta de Mazinger Z per dos milions de yens, que al canvi són uns 15.000 euros. Les figures seran de fibra de carboni i titani, i es podran comprar en un web de Bandai a partir de l'octubre, amb motiu de la celebració dels 35 anys de Mazinger Z. Com ja sabreu, Mazinger Z és una sèrie de manga i d'anime creada pel dibuixant japonès Go Nagai, i que va marcar la infantesa de molts de nosaltres. Qui no va jugar algun cop a Mazinger Z, cridant allò de Puños fuera? Mazinger Z va revolucionar els dibuixos animats i va ajudar a implantar l'anime fora del Japó, que fins aquell moment havia exportat amb èxit altres sèries més infantils i amb menys acció. Però a més, Mazinger Z va ser una sèrie precussora del gènere mecha (robots gegants amb persones que els tripulen des de l'interior), en què després van inspirar-se altres mangas i animes, així com productes nord-americans com Transformers. La sèrie va ser produïda l'any 1972 per la mítica Toei Animation per encàrrec del canal FujiTV, que va emetre un total de 92 episodis fins al 1974. A l'Estat espanyol, TVE va estrenar-la l'any 1978 però només van doblar-se al castellà 24 episodis, els quals no es van emetre respectant la cronologia original. Segons llegim a la Viquipèdia, el guió de Mazinger Z va ser escrit per Susumu Takahisa i Keisuke Fujikawa, els directors van ser Jou Serikawa, Tomoharu Katsumata, Nobuo Onuki i Bonjin Nagaki. El disseny dels caràcters va estar a càrrec de Yoshiyuki Hane i la música de fons va ser composta per Shunsuke Kikuchi. A més, hi ha diverses continuacions animades, com Gran Mazinger i Mazinkaiser, aquesta última no basada en el manga, tot i que va comptar amb la col·laboració de Go Nagai. A més, el proganista Kōji Kabuto apareix en altres sèries del mateix autor com UFO Robe Grendizer.

'Saiyuki Reload' des del primer episodi a Animax

2009-05-04T16:40:00.004+02:00

El canal temàtic Animax estrena aquesta tarda (17.25 hores) la sèrie Saiyuki, un anime basat lliurement en la història real del rei mico Sun Wukong i del monjo Sanzo, que va viatjar al segle VII des de la Xina fins a la Índia. Saiyuki és una producció de l'any 2000 de l'estudi Pierrot per a la cadena Tokyo TV, a partir del manga original de la mangaka Kazuya Minekura i amb el disseny de personatges a càrrec de Yuji Moriyama. En realitat, però, el que estrena avui Animax és la segona adaptació del manga, dels anys 2003-2004, amb el títol original Saiyuki Reload. A més a més, el passat mes d'abril, Animax ja va emetre una de les pel·lícules d'animació inspirades en la sèrie, titulada Saiyuki Réquiem (2001). Animax emetrà la sèrie, que té 26 episodis, de dilluns a divendres a les 17.25 hores, però ha programat redifusions a les 22.10 hores del mateix dia i a les 02.10 hores i a les 15.10 hores de l'endemà. La història comença quan uns dimonis coneguts amb el nom de Yôkais, que fins ara convivien en perfecta harmonia amb els humans, amenacen la peu de Tôgenkyô. Per culpa d'una ona negativa d'origen desconegut, els Yôkais comencen a atacar i derovar els humans, i tres divinitats sospiten que podria ser com a conseqüència de la ressurecció de Gyumaô, el dimoni més poderós que ha existit. Per això, les divinitats reclamen la presència de Genyjô Sanzô, el monjo de rang més alt, perquè al costat d'altres tres yôkais (Gokû, Hakkai i Gojyô) esbrinen qui hi ha darrera del problema. En el seu viatge mític cap a l'Oest, els quatre aventurers hauran de superar una gran multitud d'obstacles...

Buzz allilbera 'Darker than Black' a internet

2009-04-30T23:25:00.002+02:00

El canal temàtic Buzz ha decidit oferir a través d'internet, de forma gratuïta, la sèrie completa Darker than Black. Fins fa poc, comercialitzava la sèrie a 90 cèntims d'euro cada capítol, però després d'un experiment inicial i d'assolir els 1.000 visionats del primer episodi a internet, els responsables de Buzz van decidir que havia arribat l'hora d'oferir tota la serie debades. Així, cada vegada que un dels capítols alliberats assoleix també els 1.000 visionats, Buzz obre al públic l'episodi següent. En aquest sentit, els dos últims capítols desbloquejats són els episodis 9 i 10, cosa que demostra que la iniciativa funciona i que hi ha altres maneres de veure anime a internet sense haver de passar per caixa ni recórrer a altres sistemes, com les descàrregues o els portals de visionat online. AnimEbre també us anirà oferint els capítols, gràcies a Buzz i la tecnologia d'AdnStream. Tot seguit, teniu el primer capítol, titulat La estrella fugaz del contrato.

Darker than Black és una sèrie relativament recent, dirigida per Tensai Okamura i produïda per l'estudi Bones. Al Japó, va estrenar-se a l'abril del 2007 a l'MBS, TBS, CBC i les seues cadenes afiliades. La història comença quan apareix damunt de Tòquio un camp misteriós conegut com La Porta de l'Intern, que priva la capital japonesa del seu cel original. Com a conseqüència, apareixen també una sèrie de persones amb habilitats especials, els Dolls (Titelles) i els Contractistes. Així, mentre els Titelles són mèdiums sense emocions, els Contractistes tenen poders especials amb la finalitat de matar. D'aquesta manera, les agències d'intel·ligència d'arreu del món utilitzen els Contractistes per encobrir els secrets relacionats amb La Porta de l'Infern, i això fa que es produeixen batalles molt violents pel control de la informació. En aquest context, Hei és enviat a Tòquio amb una identitat falsa, com a estudiant xinès d'un intercanvi. Però en realitat és un agent contractista d'alt nivell, el Shinigami Negre, que rivalitza amb la policia japonesa en la resolució de diferents casos i missions. D'altra banda, a partir del 15 de maig, la revista Youg Gangan ha anunciat la publicació d'un manga nou sobre Darker than Black, a càrrec de Yuji Iwahara, que ja va realitzar el disseny dels personatges per a l'anime. De fet, la sèrie ja va tenir una adaptació al manga, i això ha fet creure els seguidors de Darker than Black en la possibilitat d'una segona temporada de l'anime, ja que la sèrie original té 25 episodis.

'Los Caballeros del Zodíaco' arriben a Animax

2009-04-30T17:45:00.002+02:00

El proper dilluns, 4 de maig, el canal de pagament Animax recupera des del primer capítol la sèrie Los Caballeros del Zodíaco (Saint Seiya), un dels animes més populars de tots els temps. Sobretot, al nostre país. El mite va començar l'estiu de l'any 1990, quan la primera cadena de TVE va remoure la sobretaula amb una de les sèries de dibuixos animats amb més seguidors, tot i que només va emetre els primers 26 episodis. Després, Los Caballeros del Zodíaco va passar a La 2, i no va ser fins que Telecinco va adquirir la sèrie, tot emetent un total de 114 episodis de dilluns a divendres, que Saint Seiya va esdevenir un veritable fenomen social. Amb el pas dels anys, Los Caballeros del Zodíaco també es va poder veure pels canals temàtics Buzz i Cartoon Network, i també va tenir força èxit en el mercat del DVD. Ara, Saint Seiya es reestrena a Animax, que també emetrà Los Caballeros del Zodíaco de dilluns a divendres a les 21.25 hores. A més, Animax ha decidit que emetrà la versió de la sèria sense censura, i que farà diferents multidifusions en diferents horaris, i també ha programat diverses maratons els dissabtes, a partir de les 12.25 hores i de les 18.50 hores.

Los Caballeros del Zodíaco és un anime basat en el manga de Masami Kurumada, i se centra en la història d'un grup de joves guerrers anomenats Sants, que lluiten per protegir a la deessa grega Atenea de les forces del mal. Per lluitar, els cavallers només utilitzen la seua energia interior, coneguda amb el nom de cosmos, els seus punys i unes armadures que els serveixen de protecció, i que a més estan inspirades en les constel·lacions i els personatges de la mitologia grega. El manga de Kurumada va publicar-se a partir del 1986 a la mítica revista Shonen Jump, i després la no menys mítica Toei Animation va fer la sèrie de televisió, dirigida per Kozo Morishita i un gran equip d'animadors encapçalats per Shingo Araki i la seua dona, Mihi Himeno. La sèrie original té 114 episodis, agrupats en tres nissagues (la del Santuari, la d'Asgard i la de Posseidó), però també hi ha pel·lícules i diverses continuacions del manga. D'altra banda, cal destacar la impressionant música de Saint Seiya, amb una banda sonora composada per l'Andromeda Orchestra que entussiasma els seguidors de la sèrie, i que va editar-se en més d'una desena de CDs. En aquest sentit, també mereix un comentari la coneguda capçalera de la sèrie, amb la cançó Pegasus Fantasy, que en l'original va anar a càrrec del grup japonès Make Up, i que és un dels himnes més famosos que ha donat l'anime. Tot seguit, podeu veure un vídeo amb tots els openings que ha tingut Saint Seiya...

'La montaña mágica' de Jiro Taniguchi

2009-04-28T20:00:00.002+02:00

Un dels llibres que ens han regalat aquest últim Sant Jordi és la novel·la gràfica La montaña mágica, de Jiro Taniguchi. Per tant, no s'ha de confondre, com han fet alguns, amb una hipotètica adaptació manga de la novel·la homònima de Thomas Mann, ja que en realitat La montaña mágica és el títol d'un relat íntim i personal de Taniguchi, que torna a capbussar-se en els records de la seua infantesa com ja va fer amb El almanaque de mi padre. Així, La montaña mágica és una d'aquelles històries que serveixen per justificar-nos davant dels altres, als adults que ens continuen agradant els còmics. Aquest manga de Taniguchi, que l'editorial Ponent Mon ha publicat al nostre país al gener d'enguany, és una combinació memorable de sensibilitat i de fantasia, amb una història que voreja el realisme màgic per parlar-nos de temes tan universals com la solitud, la por a la mort de les persones que estimem, el creixement personal, el respecte a la natura i la pèrdua de la innocència.
Al pròleg de La montaña mágica, l'autor confessa la seua admiració pel còmic europeu, i la veritat és que la tècnica narrativa de Taniguchi, així com el seu dibuix de traços nets i la minuciositat amb què dibuixa els escenaris, fan que aquesta novel·la gràfica siga més propera als còmics continentals que al manga que habitualment ens arriba del Japó. Tot i així, Taniguchi situa l'acció a la seua ciutat natal, Tottori, per explicar la història d'un xiquet d'onze anys, Kenichi, que és orfe de pare i que ha d'afrontar la malaltia greu de la seua mare. El jove Kenichi i la seua germaneta, Sakiko, han d'anar a viure una temporada a casa dels iaios, ja que la seua mare ha de marxar a l'hospital d'Osaka per ser sotmesa a una complicada operació. Amb el record dolorós de la desaparició del pare i els anys feliços en què la família estava completa, Kenichi intenta afrontar com pot la possibilitat de perdre també la mare. Per fer-ho, Kenichi passarà les hores al costat d'altres xiquets, tot jugant a les restes dels passadissos d'un antic castell que coronava la muntanya del poble. La seua rutina infantil, però, donarà un gir inesperat quan el protagonista descobreix el museu de ciències naturals de Tottori, en què viu una estranya salamandra amb la qual Kenichi pot comunicar-se. A partir d'aquest moment, el xiquet haurà de superar les pors personals i buscar la complicitat de la seua germana, per ajudar els esperits de la Muntanya Màgica a salvar les fonts interiors i les runes del castell de les urpes dels especuladors. En aquest sentit, La montaña mágica és un relat tendre i molt emocionant amb més d'una capa de lectura: una de més superficial sobre el pas de la infantesa a l'adolescència, però també una altra de més simbòlica sobre la necessitat d'endinsar-nos als nostres cors, per superar les dificultats i propiciar el necessari equilibri entre els humans i la natura.

'Ponyo en el acantilado' arriba als cinemes

2009-04-24T18:32:00.008+02:00

Avui ha arribat a les pantalles dels cinemes del nostre país l'esperada Ponyo en el acantilado, l'última pel·lícula de Hayao Miyazaki, a qui com haureu vist hem dedicat una sèrie d'apunts en aquest bloc. Aquesta era, per tant, la raó de tant parlar de Miyazaki aquests dies. El film Ponyo en el acantilado és una adaptació ben lliure del clàssic La Sireneta, el conte d'Andersen, ja que explica la història de Sosuke, un xiquet de cinc anys que jugant a la platja es troba una peixeta de colors anomenada Ponyo, amb el cap atrapat en un pot de melmelada. Sosuke la rescata i el xiquet i la sinereneta es fan molt amics, però el pare de Ponyo, que és un bruixot que viu al fons de l'oceà, l'obliga a tornar amb ell. Així, tot s'embolica encara més quan la peixeta decideix ser humana i s'escapa per tornar amb Sosuke, que els crítics han identificat amb el fill de Miyazaki, Goro, amb qui el director ha volgut reconciliar-se després d'haver criticat públicament la seua primera pel·lícula, Cuentos de Terramar. En aquest senttit, Miyazaki sembla haver tornat a un anime més tendre i infantil, després de les històries amb aires tètrics i de malson de pel·lícules com La princesa Mononoke, El viatge de Chihiro i El castell ambulant. Amb tot, alguns crítics ja han advertit que també pot haver una doble lectura a Ponyo en el acantilado, ja que Miyazaki presenta una altra història amb un fort missatge ecologista, i amb un fons marí ple de criatures properes a la literatura de Lovecraft, ja que les forces oceàniques envairan la terra per aconseguir el retorn de la sireneta. Siga com siga, també es tracta del retorn de Miyazaki a l'animació tradicional i totalment artesanal, si bé el director japonès només havia utilitzat l'animació per ordinador en el sistema de producció de les seues pel·lícules i intentant que la tècnica digital no es notés gens ni mica. De fet, la pel·lícula es composa de 170.000 dibuixos fets a mà. Tota una declaració de principis per a una pel·lícula que només al Japó ja ha recaptat més de 175 milions de dòlars, i que ara arriba al nostre país precedida de crítiques excel·lents.

'Mapa de los sonidos de Tokyo' es veurà a Canes

2009-04-24T16:43:00.004+02:00

La directora Isabel Coixet va manifestar ahir la seua satisfacció per competir amb la seua última pel·lícula, Mapa de los sonidos de Tokyo, al Festival de Cinema de Canes, "la millor plataforma" per promocionar aquesta nova producció. Mapa de los sonidos de Tokyo és una producció de Mediapro i té com a protagonistes a Sergi López i Rinko Kikuchi. La directora catalana ha rebut la notícia de la selecció "amb una enorme alegria, sorpresa i satisfacció, ja que considero el Festival de Canes com a la millor plataforma per presentar la pel·lícula". "És un gran honor haver estat seleccionada al costat d'alguns dels directors del cinema actual que tan admiro", ha dit en un comunicat. La pel·lícula ha estat rodada en sis setmanes entre el Japó i Barcelona, en japonès i en anglès. Coixet ja va participar el 2006 en una altra secció del Festival, Una Cierta Miradaa amb París, je t'aime, compendi de 18 curts dels quals ella va dirigir Bastille. La pel·lícula relata la història de Ryu, una noia solitària d'aspecte fràgil que contrasta amb la doble vida que porta: de nit treballa en una llotja de peix a Tòquio i esporàdicament rep encàrrecs com assassina a sou. D'altra banda, el senyor Nagara és un poderós empresari que plora la mort de la seva filla Midori que s'ha suïcidat, però culpa del suïcidi a David, un home d'origen espanyol que posseeix un negoci de vins a Tòquio.

Font: Europa Press

El canal online d'AnimEbre s'estrena amb una programació especial dedicada a Hayao Miyazaki

2009-04-24T14:00:00.002+02:00

Konnichi wa, amics i amigues! Si ahir us presentàvem oficialment el bloc AnimEbre, avui us portem una altra novetat interessant. Es tracta, com ja haureu endevinat, del canal propi que AnimEbre ha obert a internet, gràcies a la tecnologia del servei Mogulus. Per tant, podeu accedir a la televisió d'AnimEbre des de la portada del bloc, però també clicant aquí i visitant la pàgina d'AnimebreTV a Mogulus. Potser ja sabeu com funciona: Mogulus permet fer emissions en directe (ja ho provarem més endavant, per fer algun tipus de programa), però també permet pujar vídeos propis i aprofitar els que hi ha penjats a YouTube. En aquest cas, i tenint en compte la gran quantitat de continguts otakus que hi ha a YouTube, és molt fàcil seleccionar els millors vídeos i confeccionar una programació interessant. Així, AnimEbre -que és un bloc col·laboratiu sense ànim de lucre- vol deixar clar que no pirateja res ni promou la pirateria, sinó que es limita a seleccionar i difondre uns arxius que unes persones alienes al bloc han decidit compartir a través d'altres serveis, fins que això siga legalment possible.

Siga com siga, hem estrenat la programació d'AnimEbreTV amb un especial dedicat a Hayao Miyazaki, que podeu veure de forma contínua o bé utilitzant l'opció de vídeo sota demanda que ofereix Mogulus. El programa especial comença amb el tràiler oficial de la seua última pel·lícula, Ponyo en el acantilado. Tot seguit, hi ha els reportatges sobre Miyazaki i el Museu Ghibli que va emetre el programa Cuatrosfera, a Cuatro. Tot seguit, podreu gaudir de la música amb Joe Hishaishi dirigint una orquestra simfònica que interpreta el tema principal de La princesa Mononoke, i un vídeo amb imatges i la música a piano de Porco Rosso. També hi ha el primer episodi, complet i en català, de la Conan, el nen del futur, la primera sèrie de dibuixos animats dirigida per Miyazaki. A continuació hi ha un reportatge de l'agència Efe sobre l'últim saló del manga de Tòquio, en què Ponyo en el acantilado va centrar l'atenció del públic. D'altra banda, us hem seleccionat un vídeo que recull algunes de les millors imatges de la filmografia de Miyazaki, dues peces més amb la biografia i les pel·lícules del director, i la pel·lícula completa Mi vecino Totoro, doblada al castellà. A més a més, també trobareu el tràiler d'El castillo ambulante i d'El viaje de Chihiro, així com el videoclip que l'espanyol Iván Ferreiro va fer d'un tema amb el mateix títol. Ja per acabar, podreu veure un episodi complet de la sèrie Sherlock Holmes, i més concretament el capítol titulat El caso de la señora Hudson. Finalment, hem seleccionat un tràiler de Porco Rosso i una de les escenes més conegudes de la pel·lícula, quan els pilots volen per damunt dels núvols. Tanca la programació especial sobre Miyazaki un tràiler alternatiu de La princesa Mononoke, fet per un estudiant i admirador de l'obra del director japonès.

Hayao Miyazaki, constants de la seua obra

2009-04-24T01:17:00.005+02:00

Ja hem repassat alguns aspectes de la biografia i de la filmografia del director Hayao Miyazaki. Ara aprofundirem una mica més en aquells elements de les seues pel·lícules, que fan que Miyazaki siga considerat com un dels mestres indiscutibles de l'anime. A grans trets, ens trobem un ric imaginari infantil, amb un primer interès pels temes europeus i la ciència-ficció, que més endavant es transforma en la màgia i fantasia dels films que suposen la seua reconciliació amb els temes japonesos. La part més tendra i fins i tot cursi de les seues produccions cal atribuir-les, a més a més, al fet de compartir molts projectes amb Isao Takahata. En primer lloc, és obligat parlar de la figura de l'heroi en l'obra de Miyazaki, gairebé sempre protagonistes femenines amb molt de valor però també molt sensibles. És el cas de les heroïnes de Nausicaä de la Vall del Vent, El viatge de Chihiro o El castell ambulant. S'ha dit que aquestes protagonistes de caràcter fort, però també fràgils, són una encarnació de la mare de Miyazaki, que va caure malalta quan el cineasta encara era molt petit. En molts casos, les protagonistes són víctimes d'un encanteri -metàfora de la malaltia-, com a El viatge de Chihiro i a El castell ambulant. A més, la mare de Miyazaki va ser una dona rebel en la societat estricta del Japó de la postguerra, que va introduir el petit en l'hàbit de la lectura.

Un altre aspecte determinant de l'obra de Miyazaki és el seu fort sentiment ecologista. El missatge conservacionista de la sèrie Conan, el nen del futur, o el bosc tòxic de Nausicaä, així com les divinitats de La princesa Mononoke, són una mostra més que evident de l'ecologisme de Miyazaki, l'animació del qual té molta cura en reproduir la bellesa de la natura. De la mateixa manera, els personatges que no respecten el medi ambient són castigats: els pares de Chihiro es converteixen en uns porcs després de travessar un bosc amb el cotxe, a tota velocitat, i els Déus dels boscos de La princesa Mononoke es transformen en bèsties salvatges per protegir la natura de la voracitat dels humans. De fet, els porcs són una constant en l'obra de Miyazaki: hi ha porcs a Chihiro, a Monoke i també, evidentment, a Porco Rosso.

El to nostàlgic de les seues pel·lícules, amb el tema central de la infantesa perduda, és un altre tret característic de la filmografia de Miyazaki. Amb tot, les produccions del director de Mi vecino Totoro són força optimistes, amb una certa inclinació cap als finals feliços. Tot i així, Miyazaki es declara pessimista, i d'aquí la duresa d'alguns finals agredolços, com els de La princesa Mononoke. De fet, com a persona fidel a les tradicions i a la mitologia japonesa, Miyazaki no pot evitar els personatges fantàstics de caràcters ambivalents, al límit entre el bé i el mal. D'altra banda, al marge de la seua simpatia per la natura i la tradició, Miyazaki també impregna les seues pel·lícules de màquines i sobretot d'aparells voladors, amb escenes espectaculars de vols aeris. Sobretot, cal destacar l'hidroavió roig de Porco Rosso, amb escenes memorables entre els núvols del Mediterrani. De fet, diuen que la seua simpatia pels avions és per tradició familiar, ja que el seu pare va treballar en una fàbrica d'avions de guerra que era propietat del seu tiet. En aquest sentit, les escenes d'acció i la velocitat, amb els personatges moguts per les màquines, damunt d'animals o directament corrents, són molt habituals a les pel·lícules de Miyazaki. Ningú ha fet uns dibuixos animats amb els personatges corrents com Miyazaki...

Konnichi wa! Benvinguts a AnimEbre^^

2009-04-23T15:12:00.004+02:00

Hola a tothom, o més ben dit, konnichi wa! Avui aprofitem la diada de Sant Jordi per presentar en societat el bloc col·lectiu AnimEbre, que és el primer bloc sobre anime, manga i cultura japonesa fet des de les Terres de l'Ebre. De fet, el que ens anima a tirar endavant aquesta nova aventura blocaire és el fet que, fins ara, no hi havia cap bloc amb aquesta temàtica a l'ebresfera, tot i que la cultura otaku és un fenomen molt popular al nostre país. Per fer-ho possible, ens hem posat d'acord un grup de persones a les quals ens agraden els còmics i els dibuixos animats japonesos, però que també tenim interès per altres aspectes del Japó, com la seua tecnologia, les seues pel·lícules i programes de televisió, els seus videojocs i la resta de la seua cultura. Si també t'interessen aquests temes i tens ganes de col·laborar amb la redacció d'AnimEbre, només has de posar-te en contacte amb nosaltres, a través de l'adreça de correu animebre@gmail.com. Estem segurs que més d'un de vosaltres porta un otaku sota la pell. Jaamataashita!!

Hayao Miyazaki, mestre de l'animació

2009-04-22T18:40:00.002+02:00

La propera estrena de la seua nova pel·lícula d'animació, Ponyo en el acantilado, ens obliga aquí a repassar la figura i la filmografia del mestre Hayao Miyazaki. Ja vam comentar en aquest bloc La princesa Mononoke, sens dubte una de les últimes joies de l'anime. Miyazaki va nàixer a Akebono-cho, Tòquio, el 5 de gener de l'any 1941. Com la majoria dels autors japonesos que van crèixer en un país derrotat durant la Segona Guerra Mundial, Miyazaki admirava les pel·lícules i els dibuixos animats procedents d'Europa i dels Estats Units, i no és cap casualitat que actualment se'l conega com el Disney japonès. Així, tot i que va començar estudiant ciències econòmiques, a la dècada dels seixanta va tenir la seua primera feina com a animador a la mítica Toei Animation, on va arribar a ser cap del sindicat (moltes vegades s'ha titllat Miyazaki de comunista). A la Toei va conèixer Isao Takahata, el director de La tumba de las luciérnagas, amb qui després va fundar els coneguts estudis Ghibli.

Amb Takahata, Miyazaki va col·laborar en sèries mítiques de dibuixos animats, com Heidi i Marco, realitzades per l'estudi Zuiyô Enterprise, que més endavant esdevindria una altra productora llegendària, la Nippon Animation. En aquesta època també participa en la sèrie Anna de les Teules Verdes i l'any 1978 dirigeix la seua primera sèrie, Conan, el nen del futur, que a casa nostra vam poder veure per TV3. L'any següent va estrenar el seu primer llargmetratge, El castell de Cagliostro, que en realitat és una pel·lícula d'un clàssic de l'anime, Lupin III. De fet, en aquesta època també col·labora en sèries animades com la mateixa Lupin III, Sherlock Holmes, Donetes, El gos de Flandes, Les aventures de Tom Sawyer o La història de l'adorable Polyanna.

Però durant uns anys, Miyazaki deixa de treballar en l'animació i es dedica sobretot a dibuixar còmics. Així, a partir del manga Nausicaä del Vall del Vent (1982), té l'oportunitat de fer-ne l'anime i al costat del seu company Takahata funda l'Estudi Ghibli. Una productora que ja és tot un referent al Japó, fins al punt que el 2001 van obrir el Museu Ghibli al poble de Mitaka, a uns vint minuts de Tòquio. El 1984 també dirigeix l'únic videoclip de la seua carrera, per a la cançó On your Mark del grup Chage and Aska, pel qual va rebre 100 milions de yens i el goig de tenir llibertat creativa absoluta. D'altra banda, les seues primeres pel·lícules per a l'Estudi Ghibli van ser l'adaptació de Nausicaä (1984), Làputa, el castell al cel (1986), El meu veí Totoro (1988), Nicky, l'aprenent de bruixa (1989) i Porco Rosso (1992). Amb aquesta última pel·lícula sobre un porc que pilota hidroavions en la Itàlia feixista, Miyazaki ja va rebre un reconeixement internacional que va consolidar-se amb La princesa Mononoke (1997) i sobretot amb El viatge de Chihiro (2001), que va rebre l'Ós d'Or a la Berlinale i també l'Oscar a la millor pel·lícula d'animació. També va estar nominat a l'Oscar amb la pel·lícula següent, El castell ambulant (2004), i ara arriba aquesta Ponyo sobre penya-segat del mar (2008), que la crítica internacional ha valorat molt positivament.

Ballard i l'imperi del Sol

2009-04-20T22:37:00.005+02:00

Ha mort, fa només un parell de dies, l'escriptor britànic J.G. Ballard, famòs per haver escrit la novel·la "L'imperi del Sol" de la qual Steven Spielberg en faria una versió cinematogràfica durant els anys 80.

Ballard es va inspirar en la seva experiència, com a xiquet, en el camp de refugiats que els japonesos van aixecar per als presoners britànics i nordamericans durant l'ocupació de la Xina a la Segona Guerra Mundial de la qual ja en vam parlar en aquest mateix bloc.

És interessant veure la pel·lícula per adonar-se'n, cas que sigui acurada històricament, com els japonesos tractaven de forma diferent als xinesos que als anglosaxons, en la mateixa líniea que els alemanys tractaven de forma diferent, als francesos i holandesos dels polonesos i ucraïnesos.

En tot cas una altra pel·lícula altament recomanable per tenir una visió de la Segona Guerra Mundial diferent a les que estem acostumats basades en l'escenari bèl·lic europeu.

Un Dràcula a la japonesa

2009-04-20T17:10:00.000+02:00

Un dels clàssics de l'anime és Yami No Teio Kyuketshuki Dracula, una pel·lícula d'animació dirigida l'any 1980 per Minoru Okazaki i Akinori Nagaoka. La banda sonora original, amb una música igual de mítica, era del mestre Seiji Yokojama. En realitat, aquest anime que va marcar la nostra infantesa (després de veure'l un dia de Nadal pel dematí, al programa Mazapán que presentava Teresa Rabal a TVE), estava basat en els còmics que l'editorial Marvel va fer a la dècada dels setanta, a partir del personatge de la novel·la de Bram Stoker. Per això avui, amb motiu del 97è aniversari de la mort de l'escriptor, recuperem aquest Dràcula a la japonesa. La pel·lícula estava producida por la Toei Doga, la mateix que va fer un altre clàssic de l'anime, Daykioryu Jidai (La era de los Dinosaurios). Tot seguit podeu veure el film complet, a partir d'uns vídeos que hem trobat penjats a YouTube...

'La Bíblia Manga' arriba a Espanya

2009-04-17T23:09:00.003+02:00

El manga no té fronteres. Per això, l'editorial Panini Comics acaba d'anunciar la comercialització a l'Estat espanyol del volum La Bíblia Manga, un dels èxits de l'any passat al Regne Unit, on va aconseguir vendre més de 30.000 còpies en només un any. Creada pel dibuixant Ajinbayo Akinsiku -Siku-, La Bíblia Manga pretén difondre el missatge bíblic entre la població de 15 a 25 anys. De fet, l'objectiu de Siku era que el llibre servís com a guia inicial per als nous lectors de la Bíblia. En aquest manga insòlit, els lectors troben els personatges històrics transformats en superherois, parlant amb un llenguatge semblant al dels adolescents i vestint segons les últimes tendències de la moda beduïna. Tant l'Església anglicana com els catòlics d'Anglaterra van acceptar aquesta versió amb els braços oberts, i van dir que era una bona idea presentar a Jesucrist com un superheroi, ja que el més important és que manté el missatge de la Bíblia. Fa un any, les entitats catòliques espanyoles més vinculades als joves van seguir amb interès les notícies sobre La Bíblia Manga que arribaven des de l'estranger, però la major part de les botigues especialitzades van qüestionar l'èxit de la publicació al nostre país. Aquesta és la sinopsi promocional que ja es pot llegir al web de Panini Comics:

LA BIBLIA MANGA: DEL GÉNESIS AL APOCALIPSIS
Contiene el Antiguo Testamento y El Nuevo Testamento en un lenguaje claro y ameno. Ésta es la historia más grande jamás contada…como nunca antes la habías leído.La creación de la tierra… El mesías que cambió el mundo… El enfrentamiento definitivo entre las fuerzas del bien y las del mal… La Biblia Manga es una adaptación de la Sagrada Escritura en la cual se narra a modo de novela gráfica la relación de Dios con Su pueblo, desde la creación de la Tierra y la historia temprana de los israelitas hasta la vida y la muerte de Jesús, incluyendo los primeros y azarosos pasos de la Iglesia. No pretende contar la totalidad de las historias ni dar a conocer las enseñanzas de los Sagrados Textos, pero sí intenta proporcionar un valioso “primer paso” para darte a ti, lector, un anticipo de los temas y personajes de mayor relevancia, así como una idea básica de la historia en su conjunto.

Children of Huang Shi. Quan els japonesos no eren tan simpàtics

2009-04-15T23:39:00.003+02:00

"Els nens de Huang Shi" és una producció mixta australiana-alemanya-xinesa que ens ofereix un retrat del que va suposar la ocupació japonesa de la Xina durant els anys previs a la Segona Guerra Mundial.

L'ocupació violenta de Nanjing i la política del Sanko Sakusen o "Política dels Tres Tots", o sigui, "Mata'ls a tots", "Quema-ho tot" i "Saqueja-ho tot" es reflecteixen a la pel·lícula i en aquest contexte juntament amb la guerra civil xinesa entre nacionalistes i comunistes, el protagonista intentarà salvar una escola de nens orfes de la província de Huang Shi.

I és que els japonesos no van ser sempre els simpàtics dibuixants de manga menjasushis de l'actualitat.

A partir de la revolució Meiji dels anys 60 del segle XIX el país, densament poblat i amb un creixement econòmic i demogràfic imparable degut al progrès que experimentava en relació amb la resta de països de l'Àsia, empobrits com la Xina o ocupats per colònies occidentals com Indoxina o la Índia, va decidir endagar una política d'expansió imperialista de la qual en sofririen les conseqüències els seus veïns immediats, com Corea, Rússia o la Xina en un principi i tota la resta de l'Àsia durant la Segona Guerra Mundial.

Per al Japó, l'ocupació de la Xina suposava la modernització del gran país asiàtic, l'alliberament de les mans d'uns governants incultes i incapaços de modernitzar el país....més o menys les mateixes raons amb les que la Xina entraria uns 20 anys més tard al Tíbet.

El cas és que la pel·lícula ens mostra tot aquest contexte i la clara superioritat que tenien els japonesos sobre els xinesos a l'època. I apart d'això la trama és molt bona per la qual cosa és una pel·lícula recomanable.

Especial Miyazaki: 'La princesa Mononoke'

2009-04-15T16:31:00.003+02:00

La princesa Mononoke és la pel·lícula d'animació que va presentar Hayao Miyazaki en l'escena cinematogràfica internacional com un realitzador a tenir en compte. Cinc anys abans, l'interessant film Porco Rosso (1992) ja havia tingut un cert ressò fora del Japó, tot i que Miyazaki ja era força conegut en l'escena internacional per haver estat el creador o haver participat (en molts casos, al costat de l'altre mestre de l'anime, Isao Takahata) en sèries de dibuixos animats tan famoses com Heidi, Marco, Anna de les Teules Verdes, Sherlock Holmes, Lupin III o Conan, el nen del futur. Però va ser el 1997, amb La princesa Mononoke, quan Miyazaki va aconseguir un ressò internacional que després es va veure confirmat amb la premiada El viatge de Chihiro, que va aconseguir l'Ós d'Or al festival de Berlin i l'Oscar a la millor pel·lícula d'animació del 2002. Tots i els atacs rebuts pel simple fet de tractar-se d'una cinta de dibuixos animats i per ser una pel·lícula anterior a El viatge de Chihiro, a partir de l'èxit de la qual sempre és més fàcil afegir-se al carro de seguidors de Miyazaki, cal dir que La princesa Mononoke és una veritable joia de l'animació i una pel·lícula excel·lent, que segurament ha guanyat en profunditat amb el pas del temps. En aquest sentit, també cal destacar la magnífica banda sonora del músic Joe Hisaishi. Per fer La princesa Mononoke amb el seu mític Estudi Ghibli, el director va aprofitar una plantilla de 40 animadors amb molta experiència, però el mateix Miyazaki va acabar amb la mà embenada com el protagonista de la pel·lícula, després de sessions intensives de dibuix.

La princesa Mononoke explica una història ambientada en el Japó medieval, just quan el país nipó fa els primers passos cap a la industrialització. El tema de fons és habitual en el cinema de Miyazaki: les contradiccions entre el nou i el vell, les tensions que provoca el fet d'evolucionar i la destrucció del medi ambient. Així, la tranquil·litat d'un poble aïllat es veu alterada per la presència d'un senglar demoníac, que fereix al braç el príncep Ashitaka. El príncep salva la seua aldea de l'atac del senglar, però la ferida li provoca una maledicció que l'acabarà matant si no viatja cap a l'oest per esbrinar l'origen de la possessió de l'animal. Dalt del seu ren roig, Ashitaka emprèn un viatge que també és un viatge per descobrir-se a ell mateix, ja que cada vegada que deixa que el seu cor siga dominat per l'odi, aconsegueix una força sobrehumana que li permet derrotar els enemics, però també que la maledicció es puga estendre més ràpidament pel seu cos. Durant la seua aventura, Ashitaka ha d'enfrontar-se a uns samurais que estan arrasant un poble de pagesos, però també ha de prendre part en la guerra entre els habitants de la Ciutat del Ferro i els esperits protectors d'un bosc verge.

En aquest sentit, Miyazaki va voler fugir de la recreació idíl·licia del Japó medieval de samurais i camperols que s'ha implantat en l'imaginari col·lectiu a partir de les pel·lícules de directors com Akira Kurosawa, i va donar més protagonisme a les divinitats amb formes d'animals i especialment a la Ciutat del Ferro, ja que eren molts els poblats que es dedicaven exclusivament a l'explotació de mines i a la producció de ferro. La Ciutat del Ferro està governada per Lady Eboshi, que ha creat una fundició en què sobretot treballen antigues prostitutes i leprosos, i que ha iniciat una guerra amb els senglars per talar els boscos i poder explotar les mines de les muntanyes. A la Ciutat del Ferro, el príncep Ashitaka descobreix que Lady Eboshi ha estat la causant de la seua maledicció, ja que en una batalla va ferir el senglar Nago amb una bala de ferro que va fer-lo embogir. A banda, un altre fet que portarà Ashitaka a propiciar la pau entre humans i animals és la presència de San, una jove mig salvatge que va crèixer amb els llops, i que és la princesa Mononoke del títol de la pel·lícula. El príncep Ashitaka intenta fer de mediador entre Eboshi i San, ja que a més simpatitza amb els humans però també amb els animals. Però San i Eboshi estan encegades per l'odi, i Ashitaka no pot evitar que finalment esclate la guerra. Paral·lelament, un poderós samurai ha ordenat les seues tropes que ataquen la ciutat per prendre-li el ferro, i els agents de l'emperador s'alien amb Lady Eboshi, ja que consideren que el cap del gran Esperit del Bosc li atorgarà la immortalitat.

La princesa Mononoke va aconseguir desbancar Titanic com a pel·lícula més taquillera al Japó, però la seua projecció internacional es va veure afectada per una mala política de distribució per part de Disney i Miramax. De fet, hi ha una anècdota que explica que Miramax va intentar retallar la pel·lícula per fer-la més atractiva al mercat nord-americà, però que un dels productors de l'Estudi Ghibli va evitar-ho enviant-los una katana autèntica amb una nota en què es llegia: Sense talls.

Tot seguit, podeu veure els primers cinc minuts de la pel·lícula...

Watch La princesa Mononoke in Lifestyle View More Free Videos Online at Veoh.com
... o bé veure la pel·lícula completa que hem trobat penjada a You Tube...

Terminator, exposició a Tòquio

2009-04-13T17:54:00.002+02:00

Si aquests dies teniu previst allargar-vos al Japó, sapigueu que podeu veure una exposició (i una exposició seriosa, no una frikada qualsevol) dedicada a Terminator, tot coincidint amb la propera estrena de la quarta pel·lícula de la nissaga, titulada Terminator Salvation. De fet, la mostra va inaugurar-se el passat 19 de març i es podrà veure fins al 28 de juny. Al nostre país, Terminator Salvation s'estrena el proper 5 de juny i aquí queda la cosa; però al Japó ja han començat a escalfar motors i al museu Miraikan de Tòquio, especialitzat en la ciència emergent i la innovació tecnològica, han decidit exhibir les figures dels cyborgs que s'han utilitzat al llarg de la sèrie de pel·lícules iniciada l'any 1984 per James Cameron. L'exposiciu es diu Terminator, batalla o coexistència. Un lema que demostra clarament l'interès que desperta al Japó el tema de la intel·ligència artificial, els perills dels avenços tecnològics i la possible coexistència d'homes i robots en un futur cada cop menys llunyà. Com us dèiem, a l'exposició es mostren les obres d'art i de vestuari que realment van utilitzar-se durant la filmació de les pel·lícules de Terminator, però també s'expliquen les últimes investgiacions sobre la capacitat comunicativa dels robots, des del punt de vista de la ciència i de la tecnologia. Així, l'aparició d'un robot bípede ha permès millorar l'atenció a la gent i als animals de companyia, i els robots que fan les feines domèstiques estan cada vegada més desenvolupats. A través de l'exposició, els responsables del museu Miraikan han volgut reflexionar sobre el futur ideal i la relació dels éssers humans amb els robots.

Tot seguit, podeu veure el tràiler de Terminator Salvation, interpretada per Christian Bale en la pell de John Connor, el líder de la resistència humana contra les màquines.

NHK World ja arriba a tot Europa

2009-04-09T23:50:00.004+02:00

El canal japonès internacional NHK World ha començat a emetre aquest mes d'abril en obert a través del saltèl·lit Hot Bird, després que l'any passat ja comencés a difondre un senyal en proves a través del satèl·lit Astra. Amb aquesta nova encesa, es calcula que ja poden rebre l'NHK World unes 80 milions de llars arreu del món. La cadena pública ja disposava d'una versió internacional, anomenada també NHK World TV, però molt més modesta que la inaugurada aquest febrer per informar de l'actualitat del Japó i de la resta del continent asiàtic. En aquest sentit, la gran competència del canal nipó són els dos canals que la televisió xinesa també ha posat en marxa al nostre continent, CCTV F, en francès, i CCTV 9, en anglès. De la mateixa manera, a través d'Astra ja fa un parell d'anys que emet un canal sud-coreà, Arirang TV, amb programació en anglès i fins i tot alguns programes i serials subtitulats al castellà. NHK World emet en anglès i japonès continguts de producció pròpia centrats en la informació. Ja durant l'agost passat, la corporació pública Nippon Hosoe Kyokai va ampliar l'emissió de la seua cadena internacional NHK World per a tota Europa a través dels 19,2 º Est del satèl·lit Astra, tot seguint amb els seus plans d'expansió a nivell internacional i en especial al mercat europeu, molt poc prolífic en canals procedents del Japó. De fet, NHK World és l'únic canal de televisió japonès que es distribueix en aquesta posició orbital, accessible a tota la península Ibèrica i en bona part d'Europa. De fet, aquesta és la primera vegada que NHK World es pot captar a Europa, després d'arrencar fa gairebé un any, el passat mes de maig, a través del satèl lit Badr 4 (26 º Est) per al mercat de la televisió àrab. D'altra banda, el JSTV (Japan Satellite Television) és un altre canal japonès que també és accessible a Europa, però a través dels 13 º Est de Eutelsat Hot Bird, encara que la seua emissió es compagina entre l'obert i el codificat.

Naruto se'n va a Telecinco

2009-04-09T08:30:00.004+02:00

La cadena privada Telecinco, potser cansada de fer canvis en l'orientació dels seus canals de TDT sense aconseguir els resultats desitjats, ha acabat comprenent que un dels continguts que més públic atrauen als espectadors i per tant als anunciants és la programació infantil. En les últimes setmanes ja s'havia notat un canvi de tendència de Telecinco i en especial del seu canal Telecinco 2. Però el gran canvi és l'estrena, el proper dissabte, dia 11 d'abril, del contenidor Boing, en què Telecinco abocarà la seua programació infantil els dissabtes i diumenges al matí, i Telecinco 2 la resta de dies per la tarda. La principal novetat és que Telecinco emetrà la sèrie anime Naruto, que fins ara estava en mans de Cuatro. A més, Boing naix a partir de l'acord entre la cadena privada i Turner, de manera que entre els seus continguts destacaran les últimes produccions de la factoria Cartoon Network, i moltes de les sèries que actualment es poden veure al canal de pagament. Així, a Boing també s'emetran sèries com Bakugan, Código KND, Ben 10, Las Supernenas, Las macabras aventuras de Billy y Mandy, El laboratorio de Dexter i Megas, però també dibuixos de tall més clàssic procedents de la factoria Warner. Quant a Naruto, Telecinco començarà a emetre la sèrie a partir de la tercera temporada. Naruto Uzumaki és un ninja adolescent hiperactiu, impredictible i sorollós que aspira a convertir-se en Hokage, el màxim grau ninja en el seu poble, per així poder ser reconegut com un dels ciutadans més destacats de la seva comunitat. Aquest aprenent de ninja de l'aldea oculta de Konoha és un noi entremaliat a qui els veïns miren amb desconfiança, ja que creuen que en el seu interior està tancat el dimoni Kyūbi. Aquesta malvada criatura va destruir la vila en una ocasió i l'anterior líder de la mateixa va haver de confinar-la en el cos de Naruto, quan aquest era un xiquet. El seu caràcter bromista i escàs interès pels estudis no són apreciats pels seus companys. Tanmateix, els recels dels nois es dissipen quan Naruto els demostra que amb la seva forma d'actuar i determinació és capaç d'arribar molt lluny. Juntament amb el seu mestre Kakashi i els seus companys Sakura i Sasuke, participaran en diversos combats i missions que els permetran millorar i créixer. Mentre Naruto intenta complir el seu somni, haurà d'enfrontar-se als seus principals enemics-Akatsuki, Itachi i Kisame-en aquesta sèrie d'anime, basada en el manga homònim de Masashi Kishimoto.

Peix de l'Ebre a la japonesa

2009-04-08T14:24:00.000+02:00

Jordi Bonfill i Laia Ferrer tenen des de fa tres anys la concessió del bar restaurant El Parc de Tortosa. Així, després d'un any d'obres i d'una «reforma total» de l'edifici situat al parc municipal, Bonfill i Ferrer van posar en marxa un equip de 16 persones, amb l'objectiu d'oferir una carta basada en els productes del territori i de temporada. De fet, la gran aposta era el peix i el marisc, i així «evitar que la gent hagués de marxar a la costa per poder menjar bon peix», explica Bonfill. «Aquí tenim la sort que en només 30 minuts podem posar un peix del mar a la cuina», comenta Ferrer, que abans d'El Parc també havia regentat un restaurant a l'Ampolla. «Volem que la gent es mengi el peix tan fresc com sigui possible», hi afegeix. En aquesta línia, també han instal·lat una peixera, que els permet que els clients puguen veure i demanar el marisc, ja que «el menjar també entra pels ulls». Ferrer, que va estudiar a Cambrils i a l'escola de Luis Irízar de Sant Sebastià, va treballar als restaurant Via Veneto i L'Atalaia, de Barcelona, i al càtering d'El Bulli, el restaurant de Ferran Adrià. A més, va ser una de les primeres dones que va entrar a la cuina del japonès Hello Sushi. «Volia adquirir coneixements de la cuina del sushi, per poder fer-la amb el peix i el marisc d'aquí», recorda Ferrer. De fet, fruit d'aquella experiència, ha introduït la cuina japonesa a la carta del restaurant El Parc. L'estiu passat, va poder comptar amb una altra cuinera, Toshiko Taura, per organitzar unes jornades de cuina japonesa que van durar fins al setembre.

'Ergo Proxy', un anime de ciència-ficció

2009-04-07T21:26:00.001+02:00

Demà dimecres, 8 d'abril, a partir de les 20:30 hores, el canal de pagament Animax estrena la sèrie Ergo Proxy. Sens dubte, es tracta d'una de les estrenes més espectaculars que Animax ha programat per aquesta primavera, i també una de les notícies més esperades pels afeccionats al manganime i a la ciència-ficció en general. Ergo Proxy és la nova proposta dels productors de l'aclamada sèrie Samurai Champloo, una impressionant producció que té com a escenari un món futurista i imaginari, devastat per l'apocalipsi nuclear i en què ja no existeixen els sentiments humans. L'anime és del 2006 i està basat en un manga que dos anys abans havien escrit Dai Sato i dibuixat Yumiko Harao. El conegut estudi Mangoble va produir la versió animada per a la xarxa de televisió per satèl·lit Wowow, amb direcció de Shukou Murase i guió del mateix Dai Sato. Ergo Proxy es caracteriza per la combinació de 2D digital, 3D per ordinador i efectes digitals especials. La sèrie té un total de 21 episodis. Tot seguit, podeu veure l'anunci promocional que està emetent Animax...

Així, en aquest futur apocalíptic, hi ha una ciutat, Romdo, concebuda com una utopia segellada, en què humans i androides (els autoreivs) coexisteixen en pau, sota el control total del govern. Però el pla no funciona, i Romdo és un lloc fosc i depriment, en què els sentiments humans han quedat arraconats fins a desaparèixer. En aquest context, mentre investiga una sèrie d'assassinats desconcertants, presumptament comesos per uns autoreivs infectats per un virus, una detectiu del servei d'intel·ligència, Re-I Mayer, rep una críptica advertència sobre alguna cosa que està a punt de despertar. Poc temps després, la detectiu és atacada per una monstruosa criatura, anomenada Proxy, que no és ni androide ni ésser humà. A partir d'aquest moment, el misteri dels Proxys l'obsessiona, i decideix saltar-se totes les normes per investigar pels seu compte qui són en realitat. Per acabar-ho d'adobar, Re-I és la néta de Donovan Mayer, un dels líders més importants de Romdo i actual regent de la ciutat.
En el vídeo següent podeu veure l'impressionant capçalera de la sèrie...

El codi Bushido i la via dels samurais

2009-04-06T18:11:00.000+02:00

El llibre La vía del Samurái recull les obres clàssiques El Llibre dels Cinc Anells, de Miyamoto Mushashi, i Hagakure, de Yamamoto Tsunetomo, en una nova traducció directa del japonès al castellà que ha editat el doctor en Literatura Comparada Hitoshi Oshima. El llibre, que costa uns 24 euros i que ha editat La Esfera de los Libros dintre de la seua col·lecció sobre història militar, pretèn trencar amb els estereotips que han arribat a Occident, i presentar la veritable essència del guerrer japonès. Segons l'obra, un samurai és molt més que un guerrer fort, ràpid, lacònic i solitari, amb un esperit irrompible, sense por a la mort i capaç de derrotar l'enemic amb un cop perfecte de katana. Aquests dos textos clàssics que formen part de La via del samurái aproximaran el lector occidental a la realitat esperitual japonesa, i també l'il·lustraran a la perfecció sobre el veritable Bushido, el camí del guerrer, és a dir, la filosofia del combatent i els principis fonamentals que l'ensenyen a lluitar, vèncer i morir. Segons el codi Bushido, la victòria no comença ni amb la derrota ni amb la mort de l'oponent, sinó que representa el fort desig de trobar la justícia i l'honor, sense que el més important siga l'instint de supervivència. Per tant, destaca la importància d'enfrontar-se a l'enemic sense por a la mort, i d'arribar a la derrota o a la victòria amb dignitat. De fet, tant El Llibre dels Cinc Anells com Hagakure són dues obres escrites per veritables samurais, que van basar-se en les seues pròpies experiències, molt lluny de la imatge mítica que el modernista Nitobe va popularitzar del codi Bushido. El Llibre dels Cinc Anells data del segle XVII, i Mushashi va ser un mestre molt famós en l'art de la katana: per tant, l'obra és un manual sobre l'anomenada posició interior i la tècnica del combat d'un samurai en solitari. En canvi, Tsunetomo, l'autor de Hagakure,va ser el vassall d'un senyor feudal de les províncies, al segle XVIII, i el seu llibre és més aviat una guia moral sobre la manera de viure honorablement i de donar la vida dignament per l'amo. Per tant, el que fa El Llibre dels Cinc Anells és mostrar-nos un home independent de qualsevol col·lectiu, mentre que Hagakure defugig l'individualisme i ens presenta l'home com a part indivisible d'un grup. Dues concepcions d'entendre el camí del samurai, que han condicionat al llarg dels segles una altra manera d'entendre el món.

Més ninots de 'Bola de Drac'

2009-04-06T18:06:00.000+02:00

Avui us parlem d'una de les últimes col·leccions de ninots de la sèrie d'anime Dragon Ball, titulada Hybrid Action. Aquesta nova sèrie de figures, amb una escala aproximada de 5", permet col·locar el ninot en una infinitat de posicions, cosa que sens dubte és molt important per als seguidors d'una sèrie d'acció. A més, inclou una base expositora amb un ganxo, per poder preparar també les posicions a l'aire, en salts o bé volant, com farien els personatges de Bola de Drac. D'alta banda, pel mateix preu (uns 18 euros) també han inclòs diversos sets de mans, indispensables per poder simular posicions de lluita o d'efectes màgics. Finalment, el paquet també hi afegeix el bastó màgic i un petit robot que acompanya el ninot de Son Goku a la sèrie Dragon Ball GT. A la col·lecció també hi ha disponibles els ninots de Son Goku adult, Gogeta, Barduck, Son Gohan, el monstre Boo, Gotenks Superguerrer, Son Gohan Superguerrer, Son Goku Superguerrer, Vegeta i Vegetto.

Noves pel·lícules d'El detectiu Conan al K3

2009-04-06T18:03:00.000+02:00

El canal K3 ha programat per aquesta Setmana Santa dues pel·lícules basades en la popular sèrie El detectiu Conan. En primer lloc, el proper Divendres Sant, 10 d'abril, a les 19.45 hores, s'estrenarà la quarta pel·lícula de la sèrie, titulada Atrapat als seus ulls. Però només tres dies després, Dilluns de Pasqua i a la mateixa hora, el canal infantil de Televisió de Catalunya també emetrà el tercer llargmetratge d'aquest petit/gran detectiu, amb el títol L'últim mag del segle. En aquest sentit, potser el més assenyat hauria estat estrenar Divendres Sant la tercera pel·lícula del petit Conan i fer el mateix amb la quarta Dilluns de Pasqua, però això no depèn de nosaltres, i les coses van com van... A la pel·lícula Atrapat els seus ulls, la història comença quan alguns oficials de la policia són assassinats per una persona misteriosa. L'inspectora Sato es veu directament involucrada en el cas, ja que l'assassí la deixa greument ferida i l'únic testimoni que ha vist els fets ha estat la Ran. Però causa del shock, perd la memòria i no recorda res de la seua vida. El criminal intentarà eliminar-la; per això en Conan haurà d'esbrinar qui és l'assassí a la vegada que protegeix la Ran i també la seua veritable identitat. A l'altra pel·lícula, L'últim mag del segle, el detectiu Conan finalment ha trobat el que buscava: un lladre misteriós anomenat Kaito Kid. Conan i el seu amic Heiji estan decidits a protegir l'últim tresor de la dinastia russa dels Romanov de l'amenaça de Kaito Kid: l'ou de la memòria (o també l'ou de Pasqua). Malgrat tot, la fabulosa tècnica de robatori de Kaito Kid els confon i li permet endur-se l'ou.

Tribut a Pizzicato Five

2009-04-03T23:25:00.000+02:00

Pizzicato Five, també coneguts com P5, són un grup basat en el duet format per Maki Nomiya i Yasuharu Konishi. La seua cançó més coneguda potser serà Twiggy Twiggy, que a casa nostra va arribar la segona meitat dels anys noranta, si bé pertany a un disc de l'any 1991. En realitat, Pizzicato Five van nàixer l'any 1984, cosa que no deixa de ser curiosa, ja que mentre arreu del món triomfaven altres músiques (era l'any de Born in the USA, de Bruce Springsteen; del Like a Virgin de Madonna, o de l'Amante Bandido, de Miguel Bosé), un grup de joves japonesos preferien fer un tribut a la música pop dels anys seixanta, amb cançons eclèctiques i molt alegres. Al costat de Konishi hi havia Keitarō Takanami, Akira Kamonomiya, Mamiko Sasaki i Shigeo Miyata, tot i que va deixar el grup molt ràpidament. Però els altres van quedar-se, i per això van anomenar-se Pizzicato Five. El seu primer disc, del 1985, va ser tota una declaració d'intencions, ja que es titulava Audrey Hepburn Complex. Dos anys després van haver de fer canvis a la formació i va entrar una nova vocalista. De fet, després de diferents fracassos comercials, l'any 1991 van editar This Year's Girl, que conté dues de les seues cançons més famoses, Twiggy Twiggy i Baby Love Child. Així, Pizzicato Five van fer-se famosos a tot el món, sobretot perquè les seues cançons van aparèixer en anuncis, pel·lícules i sèries de televisió, com Austin Powers i Futurama. El seu últim disc, del 2001, és Çà et là du Japón, tot i que coincidint amb la seua retirada dels escenaris van editar alguns recopilatoris. Tot seguit podeu veure el vídeo de Twiggy Twiggy...

La nova generació de 'Musculman'

2009-04-02T22:10:00.000+02:00

Els xiquets més veterans recordareu la sèrie japonesa Musculman, que ens va entusiasmar i alhora desesperar, a la ja llunyana dècada dels noranta. Animació nipona més o menys matussera, amb un humor molt característic, tocs dramàtics i combats en tornejos que es feien eterns, però que ens deixaven enganxats al sofà, bocabadats davant de la pantalla. Quins berenars acompanyats de Musculator! Doncs bé, aquest divendres, a partir de les 20.30 hores, el canal de pagament Animax estrena la sèrie Musculman: La nueva generación, una producció que recupera els personatges de la sèrie anterior, i que ens acostarà amb un gran sentit de l'humor al món de la lluita lliure, ara que torna a estar tan de moda. Tot i així, aquí el protagonista és Mantaro Músculo (Kid Musculo), el fill malcrit del superheroi lluitador de la sèrie original. Com el seu pare, Mantaro ve del planeta Múscul, i després de 28 anys de pau per als Seigi Choujins, els antics enemics s'han reunit per fomar la DMP, la planta manufacturadora de dimonis. De fet, han aterrat al mont Fuji amb una nau en forma de puny, i la guerra entre herois i villans esclata. Però com que han passat tant de temps sense lluitar, els herois comprenen que s'han fet grans. És per això que comença l'entrenament d'una nova generació de lluitadors, que puguen enfrontar-se i derrotar als membres de la DMP. Així, a més del fill de Musculator, també hi ha els fills de dos protagonistes més, Terryman i Robin de les Estrelles. Tot seguit podeu veure el tràiler promocional que està emetent Animax, així com un vídeo amb un fragment del primer episodi, en la seua versió doblada a l'anglès...

Musculman: La nueva generación, el nom original de la qual és Ultimate Muscle: The Kinnikuman Legacy, naix a partir d'un manga publicat l'any 1998 per Yudetamago, que en japonès vol dir Ou Bullit o bé Ou Dur, i que és el pseudònim dels autors Yoshinori Nakai i Takashi Shimada. La sèrie de dibuixos animats, però, és de l'any 2002, té 51 episodis i és una producció de la mítica Toei Animation per a la cadena TV Tokyo, dirigida per Toshiaki Komura. En canvi, Musculman, la sèrie original Kinnikuman, va nàixer el 1983 a partir d'un manga dels anys setanta. L'anime original estava produït tanbé per la Toei Animation, però va ser emès a la cadena NTV, amb un total de 137 episodis. Al nostre país es va poder veure a través de Televisió de Catalunya i de Canal 9.

'Blue Dragon', primer episodi

2009-04-02T19:18:00.000+02:00

L'Ebresfera celebra el 'hanami' a Paüls

2009-03-26T13:31:00.000+01:00

L'Ebresfera ha convocat diumenge a Paüls una trobada literària per celebrar per primer cop al territori la festa del hanami, la tradició japonesa que consisteix en observar les flors dels cirerers tot coincidint amb el punt àlgid de la seua floració (sakura). La festa ha estat una iniciativa del blocaire tortosí Jordi Arrufat, que ens ha proposat empeltar aquesta tradició oriental a les Terres de l'Ebre, per celebrar d'una forma original i cultural l'arribada de la primavera. Fins ara, al territori se celebraven dues festes de la cirera, tant a Paüls com a Miravet, però les dues són al final de la collita, no en el moment de la floració. Es tracta, per tant, de celebrar l'esclat de la natura i la bellesa del paisatge de les Terres de l'Ebre. Per això, aquest diumenge a les 16.00 hores s'ha organitzat una trobada literària sota els cireres de la Vall d'en Baiges de Paüls. S’hi arriba desviant-se per un caminet que surt a la dreta, just abans d’arribar a Paüls, que està senyalitzat com a Vall de vinyes. Està a uns 10 minuts en cotxe, a partir de la bifurcació. Els participants hauran de preparar un petit poema, un poema musicat, una cançó o un fragment de narrativa literària, que hauran d'exposar davant la resta dels assistents. El text pot ser de producció pròpia o d’un altre autor, i hauria de parlar sobre la floració dels cirerers, sobre l'arribada de la primavera o el cicle de la vida, sobre la bellesa natural de les Terres de l'Ebre, sobre la cultura japonesa tradicional, o sobre les relacions de l'Ebre i de Catalunya amb el Japó. De fet, ja hi ha almenys tres persones naturals del Japó que haurien confirmat la seua assistència al hanami de l'Ebresfera a Paüls. La iniciativa compta amb la col·laboració de Joana Celma, que és la propietària de l'allotjament rural La Remulla i dels bancals on se celebrarà la festa del hanami. D'altra banda, tenint en compte la trista notícia de la mort de l'escriptor i dramaturg tortosí Ricard Salvat, la lectura de textos començarà amb les primeres pàgines de La Cafetera, un conte per a xiquets que Salvat va publicar en català a principis dels anys seixanta a Barcelona, en plena dictadura. El conte narrava la vida d'una egua salvatge a l'illa de Buda, i dedica les dues primeres pàgines a descriure la bellesa de l'entorn natural d'aquest espai del Delta. Si encara no coneixeu La Cafetera, podeu escoltar el podcast amb un fragment del conte que ahir l'amic Jaume Llambrich va penjar al bloc El basar de les espècies.Amb tot, si diumenge no podeu assistir personalment al hanami de Paüls, des de l'Ebresfera també fem una invitació general a penjar els vostres textos o fotografies relacionats amb l’arribada de la primavera a les Terres de l’Ebre, també durant el 29 de març, als vostres blocs, fotologs i videoblocs.

AnimEbreTV

2009-03-09T10:44:00.001+01:00